Mercat laboral
Ocupació per a grans esdeveniments
Algunes feines que generen les fires i congressos més multitudinaris no se salven de les condicions precàries del conjunt del mercat laboral
zentauroepp42326343 barcelona 26 02 2018 econom a ambiente del mwc en la fir180302100607
Els grans esdeveniments arriben a les ciutats acompanyats de la promesa de grans beneficis. L’últim que ha tingut lloc a Barcelona i un dels que generen més ressò mediàtic és el Mobile World Congress (MWC). Una de les seves cartes de presentació van ser els 450 milions d’euros que l’organitzadora GSMA estima que ha deixat a la ciutat. La xifra puja fins als 4.400 milions d’euros i a prop de 115.000 treballs a temps parcial si comptem des dels seus inicis el 2006.
Per a molts és una oportunitat de trobar feina, tot i que amb els trets de la precarietat del mercat laboral en el seu conjunt, que afecten més joves, dones i immigrants. Per a altres, sobretot estudiants, la manera d’obtenir un extra. I per a determinades ocupacions, una càrrega de treball addicional a la que ja suporten habitualment, com per exemple els especialistes en manteniment i les cambreres de pis als hotels.
Berta i Sandra, noms ficticis per preservar la seva identitat, expliquen que l’MWC els serveix per guanyar diners per a les seves despeses mentre estudien. Aquests dies han treballat d’hostesses per a l’empresa Expertus, que és una de les que gestionen els serveis de guarda-roba, la informació i els controls d’accés. La Berta començava la jornada a les set del matí, i la Sandra, a les vuit. Totes dues treballaven fins a dos quarts de vuit del vespre. Una hora abans d’entrar ja devien d’estar a punt a la porta. «Una hora que no paguen», especifiquen. La tarifa era de 7,2 euros per hora treballada, incloent-n’hi una en què es parava per dinar i dos descansos de mitja hora.
Les ofertes d’ocupació d’aquest perfil solen tenir com a candidates dones, amb maquillatge obligat i discret, els cabells recollita, tatuatges tapats i el requisit d’un bon domini de, com a mínim, l’anglès. Altres, com les de l’Agència Image, consideren necessari que per exercir les tasques d’hostessa es faci com a mínim 1,70 metres d’alçada.
Més de 120 hores
A la Berta, a qui van assignar un lloc a les denominades executive
rooms –espais reservats per a les empreses més importants–, havia de portar faldilla, talons i unes mitges «extremadament fines», explica. A diferència de la Sandra, per a la qual l’uniforme era camisa i pantalons.
El Miquel, nom també fictici pels mateixos motius, també ha treballat a la fira dels mòbils, en el seu cas, al guarda-roba. El salari d’aquest estudiant era un euro per hora més baix. Bastantes més són les hores que va acumular el Francisco si hi afegim la setmana prèvia a la cita. Treballa per a Comsa Servicios com a electricista i el 2 de març acumulava 122 hores treballades des del 19 de febrer. 13 dies gairebé seguits, segons el seu quadrant d’horaris, que en el seu cas respecta el marge de 12 hores entre la de sortida i la d’entrada l’endemà. No passa el mateix amb els horaris d’altres companys, que arriben a acumular 188 hores en el mateix període. Pocs dels més de 20 treballadors de manteniment d’aquesta empresa tenen jornades de menys de 12 hores. Des de l’empresa no ho desmenteixen i insisteixen que tot es fa segons el conveni vigent. En el cas del Francisco, 1.658,14 el salari base i les hores extres, que són voluntàries, a 12,77 euros.
Per a la Vania, tots els grans esdeveniments, fires i congressos són sinònim de més feina en menys temps i sota més pressió en una activitat ja per si mateixa precaritzada. És cambrera de pis a l’hotel de cinc estrelles Hilton de Diagonal Mar des de fa 12 anys, tot i que qui oficialment la contracta és la firma multiserveis External Outsourcing Elosa, que no ha volgut oferir la seva versió. Es tracta d’una relació de subcontractació que la priva de condicions laborals com acollir-se al conveni col·lectiu d’hostaleria i tenir representació sindical.
La Vania és membre del col·lectiu de les Kellys i, amb dues companyes més en la mateixa situació, explica la sobrecàrrega tant física com psicològica que impliquen aquestes fires. «Hi ha un continu moviment de persones, i per això sempre hi ha moltes més habitacions de sortida», relaten. La seva ràtio obligada en una jornada laboral de vuit hores –«que sempre són més», subratllen– és de 30 habitacions. Per cada una els paguen 1,5 euros.
El procediment és una constant a la majoria dels hotels, tal com explica la Miriam, una altra de les kellys que ha passat els últims anys per l’Hotel Universal, el Banys Orientals i el Room Mate del Paral·lel. Més d’una de le noies que comencen a treballar en grans esdeveniments no arriben a l’últim dia per la càrrega de feina.
