Cs demana veu per nomenar el nou governador del Banc d'Espanya

Ciutadans vol forçar la seva intervenció en els pròxims nomenaments del governador i el subgovernador del Banc d’Espanya, que s’han de produir al juny, i per a això ha posat sobre la taula una reforma de la llei d’autonomia de l’organisme supervisor, encara no explicada en públic, a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO.

El partit que presideix Albert Rivera acaba de registrar un ambiciós paquet d’esmenes a la seva pròpia «proposició de llei per garantir la independència dels nomenaments en els organismes reguladors», que va introduir al Congrés dels Diputats el mes de desembre del 2016. Entre altres qüestions, Cs planteja ara reformar la llei d’autonomia del Banc d’Espanya per obligar que els nomenaments del governador i el subgovernador tinguin el recolzament previ, almenys, de dos terços de la Comissió d’Economia del Congrés. Donada l’actual composició de la Cambra baixa, aquesta suma no és a l’abast del PP i el PSOE, i per això es faria imprescindible un tercer grup. 

El grup socialista, per la seva part, també ha presentat esmenes per modificar la llei del Banc d’Espanya. En aquestes esmenes hi planteja una majoria necessària de tres cinquens per nomenar la cúpula del Banc d’Espanya, majoria per a la qual en aquests moments sí que n’hi hauria prou amb la suma del PP i el PSOE.

Repartiment de nomenaments

Amb la regla dels dos terços, Cs intenta acabar amb el vell pacte no escrit entre populars i socialistes pel qual des de faanys es reparteixen els nomenaments del Banc d’Espanya. Segons aquesta regla no escrita, al partit al Govern li correspon impulsar el del governador, i al principal partit de l’oposició, el del subgovernador.

La pretensió de Cs és que la seva reforma arribi a temps d’estrenar-se al juny, per a la substitució de Luis María Linde i Javier Alonso com a governador i subgovernador. Però, segons les impressions recollides dins del Grup Popular, és gairebé impossible, sobretot perquè l’activitat parlamentària del trimestre vinent estarà absorbida per la tramitació del projecte de llei de Pressupostos.

Les esmenes de Cs –que van ser registrades el 13 de febrer i encara no han sigut publicades al butlletí de les Corts– han causat gran sorpresa al Grup Popular, on s’interpreta que van massa lluny respecte al que es va estipular en l’acord entre el PP i Cs per investir Mariano Rajoy el 2016. «Allà nos’hi deia res del Banc d’Espanya», subratlla el diputat Manuel Blasco, ponent popular per a aquesta iniciativa parlamentària. I afegeix que la qüestió no ha sigut debatuda a fons ni al Grup Popular ni tampoc amb el nou ministre d’Economia, Román Escolano.

Comissió independent

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La proposició de llei que Cs va presentar el desembre del 2016 obeeix a una de les 150 iniciatives del pacte d’investidura. Al punt 108 s’hi establia que «un organisme independent emetrà un informe d’idoneïtat d’aquells candidats que hagin de comparèixer al Parlament amb caràcter previ al seu nomenament». Al text inicial, el mecanisme que proposa Cs consisteix a crear una Comissió Independent de Nomenaments de l’Estat (CINE), a manera de «comitè de savis» per «evitar els nomenaments a dit» i el «capitalisme d’amiguets», segons va resumir el diputat Toni Roldán en el debat parlamentari del mes de setembre, quan la iniciativa va tirar endavant amb 324 vots de Ciutadans, PSOE, PP, Podem i Grup Mixt. 

La missió de la CINE seria emetre un informe no vinculant sobre la idoneïtat dels candidats del Govern prèviament al seu nomenament definitiu. Però ara les esmenes presentades per Cs a la seva pròpia proposició estenen l’àmbit al Banc d’Espanya i estableixen com a condició prèvia als nomenaments dels alts càrrecs dels organismes econòmics el suport d’almenys dos terços dels vots de la Comissió d’Economia del Congrés.