indicadors econòmics
Els salaris redueixen el seu pes en l'economia al menor nivell en 30 anys
Els beneficis empresarials i les rendes del capital guanyen terreny i han crescut més des de la crisi que les rendes del treball
Malgrat la recuperació econòmica, els salaris perden pes en el conjunt de la riquesa del país. L’any passat, la seva proporció respecte del producte interior brut (PIB) va descendir fins al 47,29%, el menor nivell en 30 anys, mentre que els beneficis empresarials i les rendes del capital no han deixat de guanyar terreny últimament.
Des del 1989, quan suposaven el 46,41%, les remuneracions rebudes pels treballadors no tenien un nivell tan baix o, dit d’una altra manera, no obtenien una porció tan petita del pastís econòmic. En contrapartida, els beneficis obtinguts per les companyies, així com els rendiments del capital, s’han situat en nivells rècord.
Durant els últims anys s’ha agreujat la situació dels salaris. En el període entre el 2008, quan va esclatar la crisi, i l’exercici passat, les remuneracions dels assalariats van acumular un descens de gairebé l’1,7%, fins als 550.272 milions d’euros. Encara es troba lluny del nivell rècord de 559.777 milions de fa una dècada, quan les nòmines suposaven més del 50% de la riquesa. Per la seva part, durant el mateix període, els beneficis empresarials i els interessos, els dividends i les rendes del capital van acumular un augment del 6,12%, fins als 493.627 milions d’euros, uns valors que no es van aconseguir ni tan sols abans que esclatés la crisi.
Segons explicava l’exministre Jordi Sevilla en un article a EL PERIÓDICO fa una setmana, «la recuperació tampoc està arribant als treballadors. La moderació salarial, imposada en època de crisi, s’està estenent més enllà del que és raonable». Tot i que encara hi ha gairebé dos milions menys d’ocupats que abans de la recessió, la riquesa que genera el país sí que ha arribat i fins i tot ha superat aquestes cotes (ja ho va fer el 2016), amb 1,16 bilions d’euros el 2017.
Sous de luxe
De fet, la distància entre la quantitat total de salaris pagats durant l’any passat i la de beneficis i rendes del capital va arribar a la distància més curta en els últims anys, segons es desprèn de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquestes xifres reflecteixen que la sortida de la crisi no és per a tothom igual. En especial, per als assalariats, amb l’excepció dels sous de luxe dels màxims directius de grans companyies com les que cotitzen a l’Ibex 35, fet que es tradueix en elevats nivells de desigualtat i un creixement poc inclusiu, segons va denunciar recentment el Fòrum Econòmic Mundial, elitista club econòmic que es reuneix anualment a la ciutat suïssa de Davos.
Les últimes dades del Banc d’Espanya reflecteixen que els guanys de les empreses augmenten a un ritme molt més gran que els increments salarials. Encara que menys que el 2016, amb una alça del 17%, el resultat ordinari net de les empreses no financeres va créixer el 7,4% l’any passat, impulsat pels dividends i el descens de les despeses financeres, segons les dades de l’institut emissor.
Per la seva banda, el cost salarial (que comprèn totes les remuneracions, tant en metàl·lic com en espècie) va pujar el 0,5% respecte al quart trimestre del 2016, de manera que es va situar en una mitjana de 2.020,1 euros per treballador i mes. Els costos laborals, en els quals a més s’inclouen les cotitzacions socials, van avançar el 0,7% en el mateix període, fins als 2.668,84 euros per treballador i mes.
Increments en conveni
Segons les dades del Ministeri d’ocupació, els increments salarials pactats en convenis col·lectius de més de set milions de treballadors van ser de l’1,43% el desembre de l’any passat, si bé la mitjana va ser de l’1,14% en els pactes en empreses i de l’1,45% en els d’un àmbit superior a l’empresa, que són els que tenen més nombre de beneficiaris.
El mercat de treball ha sigut un dels grans perjudicats per la crisi. No només alguns van perdre la seva feina , sinó que aquells que la van mantenir es van veure afectats per una política de devaluació salarial potenciada per la reforma laboral. Al seu torn, els salaris, que suposen al voltant del 86% de tota la recaptació per l’impost de la renda, van ser els que van suportar la part del lleó de la pujada de l’IRPF amb l’arribada del PP al Govern l’any 2012. L’increment es va revertir en part el 2015.
Notícies relacionades
La necessitat d’augmentar els salaris que, al seu torn, es traduiria en una alça de les cotitzacions socials per a les pensions públiques, ja ha sigut reclamada per l’Executiu. Un senyal en aquest sentit és l’augment del salari mínim interprofessional del 4% per a aquest any, fins als 735,9 euros al mes. El 2019, l’increment serà del 5%, fins als 773 euros al mes (10.819 euros anuals), fins a arribar als 850 euros el 2020. Un altre indicador és l’acord per apujar el salari dels funcionaris un mínim del 6%, i fins i tot més del 8% fins al 2020 (un mínim de l’1,75% aquest any).
