Hisenda admet que la Generalitat tenia diners fora del control de Montoro per a l'1-O

El Ministeri d'Hisenda ha desinflat la rotunda afirmació del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que no es va pagar amb "diner públic" el referèndum de l'1-O. Poc després de saber-se aquest dimecres que el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha requerit explicacions al ministre per la seva polèmica afirmació en una entrevista concedida a El MundoEl Mundo, Hisenda ha intentat precisar l'abast de l'afirmació de Montoro. 

Ha sigut a través de la secretària general de Finançament Autonòmic i Local del Ministeri d'Hisenda, Belén Navarro, aprofitant la seva compareixença davant la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats. De les seves explicacions es desprèn que, si bé existeix un control ferri d'Hisenda sobre els fons que l'Estat fa arribar a la Generalitat, també és cert que la Generalitat tenia diners fora de la vigilància estricta de Montoro que podrien haver sigut utilitzats per a l'1-O. Aquests diners són els que procedeixen dels ingressos propis que la Generalitat recapta dels seus ingressos propis i que representen el 20% del total dels seus recursos.

A més, el rígid control dels pagaments que es va imposar amb la intervenció dels comptes de la Generalitat es va començar a aplicar a partir del 15 de setembre. Amb anterioritat el sistema tenia esquerdes i això va ser el que finalment va portar Montoro a intervenir els comptes de la Generalitat, després que l'exconseller Oriol Junqueras es negués a enviar a Hisenda els informes setmanals dels seus pagaments. 

Control limitat

En la part final de la seva intervenció a la Comissió de Pressupostos, Belén Navarro ha sigut rotunda a l'afirmar que no ha sigut possible utilitzar en el referèndum ni els diners que l'Estat facilita a Catalunya a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA) ni els que els va fer arribar a través de les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic a partir del 15 de setembre. Va ser en aquesta data quan Hisenda va intervenir de facto els comptes de la Generalitat i va estendre a les entregues a compte del sistema de finançament autonòmic la mateixa plataforma informàtica del FLA que utilitza l'Estat per pagar directament als proveïdors, amb la col·laboració de les entitats financeres

"Des d'aquest punt de vista, es pot dir que no hi ha hagut diners, ni del FLA ni el control de les entregues a compte, que no hagin sigut destinats al pagament d'una factura d'un proveïdor", ha dit Navarro. No obstant, l'alt càrrec d'Hisenda s'ha referit al fet que els tribunals podrien estar investigant el possible desviament d'"alguns diners" diferent de les fonts comentades (FLA i pagaments a compte a partir del 15 de setembre). "O bé que aquest pagament de factures, certificat per interventors, realment no correspongués a aquest fi", ha afegit obrint les possibilitats a una hipotètica falsificació de les factures carregades a la plataforma del FLA i del control de pagaments.

Acusació de malversació

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil sospita que l'1-O es va finançar amb subvencions de JxSí

Submer obre la nova era dels centres de dades

Després d'escoltar Navarro, i donant per vàlid que la Generalitat no va poder utilitzar diners de l'Estat després del 15 de setembre per finançar el referèndum, cal admetre la possibilitat que sí que s'haguessin utilitzat diners de l'Estat abans d'aquesta data o bé diner públic procedent dels recursos propis de la Generalitat, en qualsevol moment.

Aquestes hipòtesis resten rotunditat a l'afirmació de Montoro, negant l'ús de diner públic en el referèndum, i deixen la porta oberta a l'acusació per malversació de fons públics que investiga el jutge Pablo Llarena. En la seva interlocutòria del 21 de març del 2018, Llarena estén l'acusació de malversació als exconsellers de Governació, Cultura, Justícia, Empreses i Agricultura; el jutge considera presumptament malversats 1,6 milions d'euros que es van destinar a pagar campanyes de publicitat, de material electoral i als observadors internacionals. A més, el jutge manté una peça separada, que va declarar secreta, per aprofundir en la investigació relativa al diner públic utilitzat en la consulta il·legal. A més, el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona també investiga un possible delicte de malversació de fons públics relacionat amb la celebració de l'1-O.