El Santander adverteix de l'aparició d'hipoteques massa "agressives"

Espanya, a parer dels banquers, està lluny d’una nova bombolla immobiliària. Però això no treu que ressorgeixin ofertes d’altres temps. El conseller delegat del Santander, José Antonio Álvarez, va destacar ahir  que «alguns competidors s’han fet molt més agressius», particularment en hipoteques. Davant d’això, va assegurar, la seva entitat prefereix ser «més curosa» en la seva política de preus per no perjudicar la seva rendibilitat, tot i que la seva xarxa comercial «es queixa una mica» per no poder oferir aquests crèdits més barats.

Sense citar-lo, es va referir així a la recent decisió del BBVA de llançar una hipoteca amb un diferencial sobre l’euríbor del 0,89% que permet finançar fins al 100% del valor de l’immoble (com en els anys previs a la crisi, quan la majoria del sector només aporta ara un màxim del 80%). «Hauríem d’anar als detalls. El sistema bancari espanyol és molt professional, les entitats sabran el que fan», va dir al ser preguntat per un crèdit d’aquelles característiques.

El Banc d’Espanya va apuntar ahir que tant els criteris d’aprovació d’hipoteques com les condicions de les mateixes es van suavitzar «de nou» en el primer trimestre. Les raons són l’augment de la competència, les millors perspectives econòmiques generals i del mercat immobiliari, i l’augment de la solvència dels clients, així com uns costos de finançament més baixos i més disponibilitat de fons per als bancs.

Álvarez va assegurar que aquest any per fi podria produir-se –una dècada després– un augment del saldo de crèdit a Espanya (d’entre el 2% i el 3% per al banc), alhora que va negar que s’estigui reproduint una bombolla immobiliària per més que «en determinades zones de determinades ciutats» els preus hagin pujat molt pel turisme. En el conjunt del país, va recordar, el volum de préstecs ronda els 1,3 bilions d’euros, 500.000 milions menys que abans de la crisi.

El número dos d’Ana Botín també va lamentar que la situació política a Catalunya «fa temps que no avança», concretament des de les eleccions autonòmiques. En aquest sentit, va assegurar que al banc li agradaria que la incertesa es reduís i hi hagués una solució perquè la Generalitat exercís les seves funcions «amb una certa normalitat». Així mateix, va advocar perquè les empreses que s’ho puguin permetre apugin salaris per apuntalar la recuperació econòmica.

La caiguda de la filial britànica

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El Santander va guanyar 2.054 milions d’euros entre gener i març, el 10% més que un any abans gràcies sobretot a una aportació més elevada d’Espanya, Brasil i Mèxic. Després de la compra del Popular, Espanya va obtenir 455 milions, el 25,7% més, de manera que s’ha convertit en el segon país que més guanys li aporta (el 18% del total) després del Brasil (27%) i superant el Regne Unit (13%).

Tot i que el resultat ha pujat més que el 6% que esperava el mercat, les accions del banc s’han desplomat el 3,25% en borsa, la seva pitjor caiguda des de l’octubre. Els experts ho atribueixen al fet que el benefici de la filial britànica ha baixat més del previst (23,2%) i a la caiguda del marge net (1,5%) per un augment de les despeses (4%) superior al dels ingressos (1%).