El Consell d'Europa apressa Espanya a multiplicar les inspeccions per frenar l'explotació laboral

Espanya ha millorat el seu marc legislatiu en la lluita contra l’explotació sexual, però hi ha un àmbit en el qual la resposta continua sent insuficient: la lluita contra l’explotació laboral. És el que adverteix el Consell d’Europa en un nou informe publicat aquest dimecres en què apressa les autoritats espanyoles a adoptar noves mesures i a multiplicar les inspeccions laborals al sector agrícola i domèstic.

El Consell d’Europa retreu a Espanya la falta de campanyes de conscienciació i alerta que no existeix un pla d’acció nacional que abordi aquest fenomen malgrat els factors de risc que envolten l’economia espanyola, com l’elevada taxa d’atur, que rondava el 18% el 2017, una economia submergida considerable (17% del PIB), un important sector agrícola i el segon sector domèstic més gran d’Europa, només al darrere d’Itàlia, i en els quals s’ocupen molts immigrants.

Capacitat d’inspecció limitada

Malgrat que perseguir l’explotació laboral s’ha convertit en una prioritat per a les autoritats espanyoles, els experts del GRETA consideren que la limitada capacitat dels inspectors, les dificultats per controlar de manera eficaç les zones rurals més remotes i el fet que no puguin entrar en vivendes privades sense una ordre judicial “contribueixen a una situació en la qual és possible i beneficiós explotar” persones procedents del tràfic d’éssers humans.

“L’absència d’un pla d’acció nacional que cobreixi aquesta forma de trànsit i la falta d’una estratègia d’investigació i dades són causa de preocupació”, subratllen. És més, informes que han rebut apunten que hi ha casos d’explotació laboral que han sigut retirats per la fiscalia i les víctimes enviades un altre cop als seus països d’origen. “L’absència de judicis en aquest tipus de tràfic es pot deure a les dificultats en la investigació, però també a la falta d’experiència i conscienciació”, apunta. En el cas del sector domèstic, segons l’INE hi ha 700.000 persones treballant en aquest àmbit, 126.000 de les quals seguien sense estar cobertes per la legislació del 2012.

Posar el focus al sector domèstic 

En resposta a les llacunes detectades, els experts del GRETA apressen les autoritats espanyoles a augmentar les capacitats i el mandat dels inspectors de treball en l’àmbit domèstic, a garantir “prou recursos” perquè possibilitin inspeccions fins i tot a les zones més remotes, a formar els inspectors a tot Espanya així com fiscals i jutges, a revisar els sistemes reglamentaris dels treballadors immigrants i dels treballadors domèstics, a reforçar la vigilància sobre les agències de treball temporal i a posar en marxa campanyes de conscienciació entre el públic en general i entre els immigrants.

Identificar víctimes potencials

L’organisme amb seu a Estrasburg també reclama a les autoritats espanyoles que adoptin amb caràcter prioritari un pla per combatre l’explotació sexual i altres formes d’explotació, especialment de menors, que adoptin mesures per identificar víctimes potencials entre els sol·licitants d’asil i immigrants irregulars; que impliquin en aquest procés la societat civil, els sindicats, els inspectors de treball i el sector privat, i que millorin la recol·lecció d’estadístiques.

Notícies relacionades

La UE comença a aplicar aranzels als cotxes elèctrics xinesos

El Govern s’obre a retardar la reducció de jornada per atraure la patronal

L’informe, que ha sigut elaborat pel grup d’experts contra el trànsit d’éssers humans del Consell d’Europa (GRETA en les seves sigles en anglès), recorda que Espanya continua sent essencialment un “país de destí” en el tràfic d’éssers humans però també de “trànsit” (cap a França o el Regne Unit) i d’origen de persones. En el període 2013-2016 els principals països d’origen de les persones amb qui van traficar les màfies van ser Romania (306 víctimes), Nigèria (104), la Xina (100), Paraguai (58) i Bulgària (42).

Xifres aproximades

No obstant, també van ser identificades víctimes de nacionalitat espanyola, 15 el 2013, 10 el 2014, 22 el 2015 i 3 el 2016, malgrat que els autors de l’informe reconeixen que aquestes xifres “no reflecteixen l’escala real del fenomen del trànsit d’éssers humans a Espanya” a causa de la falta d’una estratègia global per detectar i combatre totes les formes de trànsit d’éssers humans i que no s’inclouen xifres de presumptes víctimes identificades per les ONG, sindicats, metges i treballadors socials. En aquest sentit, apressen Espanya a garantir que la identificació formal de les víctimes no depengui de la presentació de prou proves perquè es pugui iniciar un procediment penal.