Ocupació pública

Els funcionaris de l'Estat cobraran el 100% del sou durant les baixes mèdiques

Batet assumeix i accelera l'acord del març del Govern del PP amb els sindicats de la Funció Pública

La ministra presentarà una proposta el dia 16 per desfer la retallada salarial que va introduir Rajoy el 2012

zentauroepp44144917 madrid  04 07 2018 politica comparecencia este mediodia en e180704123839

zentauroepp44144917 madrid 04 07 2018 politica comparecencia este mediodia en e180704123839

4
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

La ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, va anunciar aquest dimecres la pròxima eliminació del descompte per baixes mèdiques en la nòmina d’empleats públics de l’Administració General de l’Estat, que passaran a cobrar el 100% del seu sou.

Dins de les retallades al sector públic adoptades el 2012, el Govern de Mariano Rajoy va introduir descomptes salarials per als empleats públics de totes les administracions –estatal, autonòmica i local– en situacions de baixa per malaltia.

Sis anys després de les retallades, el març del 2018, el Govern del PP va acordar amb els sindicats de la funció pública que "cada administració", en l’àmbit de la negociació col·lectiva, pugui recuperar la retribució de fins al 100% del sou dels empleats en cas de baixa per malaltia. Aquesta habilitació va ser incoporporada en la llei de Pressupostos de l’Estat del 2018 que entra en vigor aquest dijous i la ministra Batet ha recollit el guant sense demora. 

De moment, només a l’Estat

Durant la seva compareixença davant la Comissió de Política Territorial i Funció Pública del Congrés, Batet va assenyalar que el Govern restablirà "immediatament" el "ple dret al 100% des del primer dia de la incapacitat temporal".

La ministra va expressar la seva intenció de poder assolir un acord amb les organitzacions sindicals de la Funció Pública abans de dues setmanes per poder entregar-los "un document consensuat" en la reunió que mantindran el pròxim 16 de juliol i implantar "sense més demora" aquesta mesura. Per a això, ha dit que ja ha donat "les instruccions oportunes" al director general de la Funció Pública per convocar els representants dels treballadors i negociar aquesta mesura. 

En principi, aquesta negociació es limita a l’àmbit del’administració central. La resta de les administracions autonòmiques i locals poden seguir aquest camí o no dins del marc de la  negociació col·lectiva. No obstant, segons fonts del Ministeri de Política Territorial i Administració Pública, l’anunci de la ministra suposa l’enviament d’"un senyal important" a la resta de les administracions.  

Acord del març

La ministra ha valorat quel’acord laboral firmat el març entre l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i els representants sindicals de CSIF, CCOO i la UGT "ofereix un bon punt de partida per a la recuperació dels drets dels empleats públics i la revitalització de l’actuació administrativa".

Aquest acord, que va ser publicat al BOE el 26 de març, inclou una pujada salarial per als empleats públics d’entre el 6,1% i fins al 8,79% durant el trienni 2018-2020, en funció de com evolucioni el creixement econòmic (el PIB) i del compliment de l’objectiu de dèficit públic del 2020.

A més, el pacte torna a les administracions públiques la negociació col·lectiva en qüestions com la jornada setmanal de 35 hores, la prestació del 100% del salari en casos de baixa per malaltia o el desenvolupament de plans d’igualtat. També podran negociar constituir una borsa d’hores recuperables (equivalents a 11 dies anuals) per a la cura de menors, persones grans o discapacitats; o la possibilitat de jornada intensiva per a la cura de fills menors de 12 anys o discapacitats.

En particular, s’estableix que "cada Administració Pública" podrà determinar, prèvia negociació col·lectiva, les retribucions que percebi el seu personal en situaciód’incapacitat temporal "fins a un màxim del cent per cent de les seves retribucions fixes prèvies a l’inici de la incapacitat temporal".

L’acord determina que podran establir-se "diferents escenaris retributius" en funció del tipus de contingència o de la seva durada. A més cada Administració Pública haurà de dissenyar un pla de control de l’absentisme i difondre'l al respectiu Portal de Transparència. En aquest portal portal també s’hi hauran de publicar les dades d’absentisme, classificades per la seva causa, amb una periodicitat almenys semestral.

Els acords del PP, un bon punt de partida

Batet s’ha referit a la primera trobada amb les organitzacions sindicals, prevista per d’aquí dues setmanes, i ha dit que buscarà avançar en l’aplicació i seguiment dels acords pactats, encara que també en "detalls i qüestions que van quedar fora" i que el Govern "té voluntat de complir".

La ministra ha qualificat de "prioritària" la convocatòria del’Oferta d’Ocupació Pública per a aquest any, una vegada aprovats els Pressupostos, i també ha assenyalat que espera una normalització de les taxes de reposició al sector públic. "Venim d’una època de crisi i de taxes molt limitades que si no volem que la nostra Administració es descapitalitzi haurem d’anar normalitzant", ha dit.

Regla de despesa 

A més, tal com ja va avançar la setmana passada la ministra d’HisendaMaría Jesús Montero, Batet s’ha referit que el Govern elaborarà un projecte de llei per suavitzar l’aplicació de la regla de despesa a les administracions locals a fi que aquelles que tanquin els seus comptes amb superàvit puguin dedicar-lo a la millora de serveis públics essencials.

Notícies relacionades

Segons Batet, aquest projecte de llei de mesures urgents per als governs locals serà "una de les primeres mesures" en les quals treballarà el seu departament, i que estarà "estrictament limitat a modificar els articles competencials furtats de la llei de bases" i a "suavitzar la configuració i efectes de la regla de despesa".

Aquesta modificació, ha explicat Batet, permetrà als ajuntaments que presentin superàvit dedicar aquest romanent no només a inversions, sinó també a "la millora delsserveis públics essencials per a la ciutadania".