mercat laboral

Espanya, segon país de l'OCDE amb més treballadors pobres

L'organització de països més industrialitzats destaca l'estancament "sense precedents" dels salaris

2
Es llegeix en minuts
Eva Cantón
Eva Cantón

Periodista

ver +

L’ocupació s’ha recuperat globalment al’OCDE, que agrupa els països més industrialitzats, a nivells anteriors a la crisi econòmica, però no els salaris, que pateixen un estancament sense precedents que afecta en particular països com Grècia i Espanya i elstreballadors precaris i que han passat per períodes d’atur. 

L’informe anual de perspectives de l’ocupació publicada per l’OCDE adverteix a més que els llocs de treball que s’estan creant no tenen la mateixa qualitat que els destruïts amb la recessió de fa un decenni. Segons l’estudi, Espanya destaca per ser un dels països de l’OCDE on els salaris reals baixen, en particular per la mala qualitat dels nous llocs de treball creats després de la crisi, la qual cosa redunda que sigui el segon per la cua, després de Grècia, amb més percentatge de pobres en edat de treballar.

Un 15,9% dels espanyols en edat de treballar té uns ingressos inferiors al 50% de la mitjana del país, molt a prop del 16% de Grècia, assenyala l’OCDE al seu informe anual de perspectives de l’ocupació. La primera raó és l’elevat nivell d’atur, que continua sent el segon més alt dels països membres (un 15,9% l’abril passat, de nou només al darrere de Grècia), malgrat la millora dels últims anys (havia arribat al 25,8% a finals del 2014).

L’organització afirma que el baix nivell de creixement de la productivitat (1,2% anual en els cinc últims exercicis, davant el 2,3 % abans de la crisi) és un dels factors que explica aquest estancament salarial.

El ritme de progressió nominal dels salaris, del 5,8% en el segon trimestre del 2007, abans de la crisi, va passar al 3,2% en l’últim trimestre de l’any passat.

Sense homogeneïtat

Aquest fenomen no s’ha produït de manera homogènia, ja que les remuneracions de l’1% dels assalariats més afavorits han crescut a una cadència molt més elevada que la mitjana dels treballadors a temps complet, una tendència de llarg termini que es reforça.

En l’altre extrem de l’escala social, el percentatge de pobres entre la població en edat de treballar va pujar al 10,6% el 2015, davant el 9,6% d’una dècada abans, en part perquè els qui van perdre la seva feina han tingut una cobertura d’atur més deficient.

Menys d’un de cada tres reben subsidis i molts, al quedar-se sense aquesta cobertura, s’han vist obligats a acceptar llocs de pitjor qualitat i remuneració.

Espanya és un dels casos que millor il·lustren l’impacte de la inseguretat en l’ocupació sobre el salari. Si les remuneracions del conjunt dels treballadors s’haguessin comportat com les dels qui han mantingut la seva ocupació des del 2007, els salaris reals haurien sigut un 3,1% superiors el 2014.

Notícies relacionades

Tot això malgrat que la taxa d’ocupació a finals del 2017 va arribar al 61,7% de la població d’entre 15 i 74 anys, la qual cosa significa que hi havia més gent treballant que abans de la crisi. Aquest percentatge continuarà pujant per assolir el 62,1% a l’acabar el 2018 i el 62,5% a finals del 2019.

Per a l’OCDE, aquesta creixent polarització del mercat laboral necessita una resposta sobretot en forma de sistemes de formació d’alta qualitat dirigits en particular a persones de baixa qualificació.

Temes:

OCDE Ocupació