Les ciutats regulen pel seu compte el lloguer turístic

Davant del caos regulatori que hi ha a Espanya a l’hora de fer front al lloguer turístic, molts ajuntaments han decidit fer ús de les seves competènciesd’ordenació urbanística per posar ordre al sector a través de la limitació de llicències,l’establiment de moratòries o mitjançant la divisió de les seves ciutats en diferents zones més o menys permissives amb el nou-vell lloguer de vacances, segons el seu nivell d’afectació en les diferents àrees. 

Altres ciutats es troben en ple debat sobre com regular aquest tipus de vivendes, com és el cas de Pamplona, localitat que va iniciar a començaments d’aquest any la modificació de la seva normativa urbanística en relació amb les vivendes turístiques i que acabarà previsiblement de concretar-la després d’aquest estiu per procedir a continuació a la seva implantació. 

Barcelona, pionera en patir la massificació del lloguer turístic (l’any 2016 comptava amb 6.000 pisos turístics, segons dades de l’ajuntament), també va ser precursora d’una regulació local, amb la posada en marxa, el 6 de març del 2017, del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) basat en el creixement zero d’aquest tipus de vivendes.

El PEUAT divideix la ciutat per zones: la zona 1 o nucli antic no permet noves llicències; la zona 2 manté el nombre de places, és a dir, si algú dona de baixa la seva llicència un altre pot entrar en el seu lloc; la zona 3 permet crear noves places i ampliar les existents, i la zona 4, que està dotada d’una regulació pròpia.

Una cosa similar pretén fer Madrid a través del Pla Especial d’Implantació d’Ús d’Hostalatge, presentat com a esborrany al maig, amb el qual vol dividir la ciutat en 4 zones.

A més, amb aquest pla la ciutat madrilenya planteja la “prohibició total” del canvi d’ús residencial a terciari en les àrees 1 i 2 i la d’obrir qualsevol vivenda turística en edificis residencials sense entrada independent, la qual cosa suposa “el 95 % de les vivendes”, segons va dir llavors el regidor d’urbanisme, José Manuel Calvo.

Mentre no s’aprova, la capital manté la moratòria iniciada el gener, que suspenia durant un any la concessió de llicències turístiques als principals barris del centre.

El 27 de març va entrar en vigor a Sant Sebastià una ordenança que divideix la ciutat en tres: la Part Vella o zona saturada; el Centre, Gros i parts d’Amara, Egia i El Antiguo, com àrees d’alta demanda que només permeten pisos turístics al primer pis; i la resta de la ciutat, on no hi ha restriccions de nivell però on sí que es delimiten les activitats econòmiques a 350 metres quadrats per bloc.

Ha sigut l’ajuntament que més lluny ha arribat: des de l’1 de juliol està prohibit llogar vivendes per a ús turístic a Palma de Mallorca a causa de la consideració de tota la ciutat com a Zona Única, a excepció de les vivendes unifamiliars (cases aïllades o xalets) sempre que no estiguin en terra rústic protegit, les situades a l’entorn de l’aeroport o en àrees d’ús no residencial.

Notícies relacionades

Els pisos turístics creixen enmig d'un caos regulatori

Barcelona detecta gairebé un miler de relloguers turístics il·legals

La nova Llei de Turisme de la Comunitat Valenciana, que entra en vigor el pròxim 9 de juliol, estableix la necessitat de demanar un permís municipal abans de poder inscriure la vivenda en el registre autonòmic, la qual cosa per a València suposa poder restringir els pisos turístics a baixos d’edificis i primeres altures. A més, al centre de la ciutat no està permès obrir més hotels ni apartaments per saturació.

Bilbao va modificar el seu Pla General d’Ordenació Urbana l’octubre del 2017 per només permetre vivendes turístiques en les primeres plantes d’edificis residencials o en plantes superiors sempre que sigui sota de vivendes habituals i amb entrada independent. Al Casc Antic hi ha permesa una única activitat per edifici (vivenda, habitació, etc), segons els plans de rehabilitació de la zona.