ENTREVISTA

«Si al setembre veiem que no podem aprofitar el canvi de govern, hi haurà mobilitzacions»

El secretari general de la UGT, José María Álvarez, li exigeix a Pedro Sánchez prendre la iniciativa si la patronal no està disposada a pactar reformes com la ultractivitat o la reducció de la temporalitat

abertran44573157 barcelona   07 08 2018   pol tica   entrevista con el secret180811115119

abertran44573157 barcelona 07 08 2018 pol tica entrevista con el secret180811115119 / JORDI COTRINA

6
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto

Aquest diumenge es compleixen 130 anys de la fundació a Barcelona de la Unió General de Treballadors (UGT), en la qual 13 han sigut els secretaris generals que l’han dirigit, amb un historial de lideratges dilatats que s’estenen fins a José María Álvarez (Alvariza, Astúries.1956). Després de 26 anys al comandament de la federació catalana va ser elegit el 2016 secretari general de tota la federació. En el pròxim congrés "pot", segons reconeix, que repeteixi candidatura; al tercer "segur", taxatiu, que no.  

¿Com descriuria la UGT de 1888 i com ho faria amb la del 2018? ¿En què han canviat? La UGT del 1888 era una UGT incipient, estava tot per fer. Som el segon sindicat més antic del món i per això darrere de les conquestes socials sempre hi ha hagut algú de la UGT. Avui treballem amb altres instruments, però gran part de les nostres demandes no són tan diferents. Això sí, tenim molts més recursos i som presents en centenars de milers d’empreses de tot Espanya amb prop de 90.000 delegats sindicals.

¿Quines són aquestes conquestes socials que s’han aconseguit en aquests 130 anys i quines encara queden pendents? Les més importants han sigut la jornada laboral de 40 hores, les vacances pagades i el dret a la negociació col·lectiva, que avui està en clar retrocés. I pendents en queden moltes. Sobretot com a sindicat hem de donar resposta als reptes de la digitalització, la robotització i la globalització. 

Les tres conquestes socials que vostè ha assenyalat no les disfruten avui gaires treballadors de l’anomenada nova economia, com els col·laboradors de Deliveroo o Glovo. Recentment la UGT ha presentat una demanda de conflicte col·lectiuNosaltres per actuar necessitem fer-ho en nom de persones que s’organitzen dins del sindicat. Fa un any no teníem prou treballadors dins d’aquest sector per organitzar res, avui sí. Les plataformes digitals l’única modernitat que aporten és el sistema de distribuir el treball, però són tan antigues com els patrons que anaven a buscar peons fa dos segles a la plaça Urquinaona. La diferència és que abans ho feia una persona i ara un logaritme. No hem de renunciar a la tecnologia, però tampoc als drets laborals.

"Aquesta crisi no només ens ha afectat quant a descens del nombre d’afiliats, també en credibilitat"

¿I per què aquesta gent que fa un any es va organitzar a si mateixa no va decidir fer-ho a través de la UGT? Segurament té a veure amb els últims anys de dificultat que hem viscut. No ho amago. Als grans sindicats aquesta crisi no només ens ha afectat quant a descens d’afiliats, sinó que ens ha afectat també en termes morals i de credibilitat. En alguns moments el sindicat ha sigut noquejat, tot i que, en general, crec que la UGT ha sigut un sindicat honest. El que no ha deixat de provocar que perdéssim prestigi, sobretot entre la gent més jove.

Si en els 90 una de les novetats en la contractació van ser les ETTs, en la primera dècada del segle XXI probablement estan sent les empreses multiservei. El cinquè AICPerquè no va ser possible. Aquest és un element molt important des del punt de vista de la declaració de principis. Una de les qüestions que li demanarem al nou govern de Pedro Sánchez és que això s’imposi per llei.

¿És el IV AENCL’AENC és un bon acord. La mitjana d’increments salarials fins a la firma de l’acord era de l’1,69% i es va pactar el 2%, més fins a l’1% en productivitat. Aconseguir la base de 1.000 euros mínims per conveni és un fet extraordinàriament positiu, ja que amb això estem incrementant els salaris d’entre 4,5 i 6 milions de treballadors a Espanya.

"Aconseguir la base de 1.000 euros mínims per conveni és una cosa extraordinàriament positiva"

¿I és un acord sòlid? L’hi pregunto perquè la patronal tot just firmar-lo va dir que seria de difícil aplicació si s’apujaven els impostos i en el primer conflicte laboral a nivell de tot l’estat, que va ser el del tèxtil, CCOO va anar a la vaga en solitariCentrar-se en les misèries sindicals com les del conveni del tèxtil em sembla que obeeix més a una campanya de lesions d’un sindicat, ja que al venciment del mateix totes les categories estan per sobre dels mil euros. I quant a la patronal, hi serem molt a sobre perquè compleixin el pactat i si no exigirem al govern que avanci la pujada del salari mínim professional i ho faci fins als mil euros.

Alguns dels compromisos de l’AENC encara han de materialitzar-se en una taula tripartida amb el Govern, ¿quines són les prioritats de la UGT per als pròxims mesos? Hi hagi acord o no amb la patronal, el Govern ha de posar en marxa alguns punts. El primer és recuperar la ultractivitat, és a dir, que el conveni del sector prevalgui sobre el d’empresa. Un altre és combatre la temporalitat, a través d’obligar a justificar tot contracte no indefinit i de més recursos a la inspecció de treball. Els augments que ha anunciat fins ara el Govern són clarament insuficients. Com a mesura de cotxe des de la UGT proposem formar la policia per poder actuar d’ofici.

"El Govern ha de fer que el conveni del sector prevalgui sobre el de l’empresa"

¿Quin marge li donarà la UGT al PSOE, atesa l’aritmètica parlamentària, per aplicar aquestes mesures? Que el PSOE no tingui majoria parlamentària per a qüestions com derogar la reforma laboral no farà que la UGT canviï la seva actitud. El Govern sap que la gent no té temps i per tant hem de desbloquejar mesures com la renda mínima d’inserció.

¿Com s’aconsegueix això amb un Govern en minoria i un PP amb majoria en el Senat? El Govern té molts instruments, com el decret llei, per introduir canvis. Si el mes de setembre veiem que no podem treure-li rèdits a poder aconseguir restablir drets, començarem un procés de mobilitzacions.

Hem parlat dels primers mesos del govern de Sánchez, ¿com ha vist els primers mesos del govern de Quim Torra? Crec que hi ha motius d’esperança. La situació catalana no es resoldrà si no és partint del diàleg. Hem de ser conscients que a Catalunya no podrem decidir sols el nostre futur i, per tant, aquesta decisió s’haurà de compartir. Però a Espanya han de saber que no puguin imposar a Catalunya la solució que vulguin. Els catalans no ens resignarem.

¿Què li demana a l’Executiu català per resoldre l’actual situació de bloqueig? Que no pot obviar la situació de divisió interna. Necessitem més transversalitat, ja que crec que això és una cosa que enfortirà la posició catalana a l’hora de negociar amb el Govern de l’Estat.

¿I al Govern de Pedro Sánchez? Crec que ha de ser plenament conscient, igual com la resta de poders de l’Estat, que aquest procés és un procés que s’ha de continuar obrint. Mantenir en presó preventiva els 'exconsellers’ i l’'exvicepresident' no té cap sentit, ni jurídic, ni polític. Haurien d’esperar en llibertat provisional el judici.

"Els polítics independentistes presos haurien d’esperar en llibertat provisional el judici"

Notícies relacionades

¿Li ha costat explicar i defensar aquesta actitud en el conjunt d’Espanya?Hem rebut dures crítiques, però per a nosaltres és fonamental que la nostra organització sigui transversal, que no sigui a cap dels blocs i pugui bastir ponts per millorar la vida de les persones. I també ho és per a la UGT en el conjunt de l’estat. És cert que el sindicat ha viscut una situació de tensió, amb més soroll que nous. No hi ha hagut baixes significatives, la qual cosa no deixa de fer-me mal personalment. 

¿Com ha de ser la UGT del futur? Hem d’aprofitar la força que portem del passat i projectar el futur, que en veritat no ha canviat tant. És global, com vam néixer nosaltres. Necessitem una organització sindical internacional per poder fer front a aquest procés de globalització i garantir els drets dels treballadors de tot el món.