Ocupadors en precari

LaMacarena complirà en pocs mesos els 56 anys, dels quals n’ha 29. En aquest temps ha tingut 38 contractes diferents. Aquesta dona no es dedica a l’agricultura o a la construcció, els dos sectors d’activitat amb més índexs de temporalitat, al país de la Unió Europea amb més índexs de temporalitat. Ella és tècnica d’ocupació: s’encarrega, principalment, d’ajudar la gent a trobar feina.

En l’historial de la vida laboral d’aquesta tècnica hi consten diversos ajuntaments repartits per la geografia catalana, des del d’Arenys de Mar (Maresme), passant pel de Sabadell (Vallès Occidental), fins al de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). També ha treballat per a Barcelona Activa i actualment ho fa per al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Va estar en l’organisme de la capital catalana, on va tenir el contracte més llarg de la seva vida: 712 dies. 

Els contractes de la Macarena, com la de la gran majoria de professionals del sector, són contractes d’obra i servei, vinculats a un programa d’ocupació subvencionat per un ens públic. Normalment a Catalunya és el SOC, tot i que també pot ser una diputació o el Servei Públic d’Ocupació (SEPE).“Moltes vegades el meu contracte és inferior al que passa la persona que atenc a l’atur”, comenta aquesta tècnica, que estén les seves crítiques sobre les seves condicions laborals a les ineficiències que acaben causant per prestar un bon servei a l’usuari final: el ciutadà.

El cas de la Macarena no és únic, sinó més aviat la norma. Una norma que és molt difícil de quantificar en la seva totalitat, atesa la volatilitat del sector i els múltiples actors implicats: Generalitat, ajuntaments, consells comarcals, entitats del tercer sector, etc. En el mateix SOC, on treballa la Macarena, 455 professionals estan amb un contracte temporal, davant de 772 que tenen un contracte fix. Una proporció inhabitual, ja que a Barcelona Activa els fixos són 50 i els temporals 200. O a Badalona, amb 34 de fixos i 349 temporals. Totes les dades, facilitades per les mateixes institucions referides, mostren una temporalitat cronificada en els professionals de l’ocupació i molt feminitzada.

“Els usuaris no tenen la gran majoria de vegades ni una persona ni un servei sòlid de referència. Per a tu com a professional desgasta molt, perquè moltes vegades et veus obligada a explicar-li el mateix que ja li han explicat diverses vegades; no aprofundeixes i costa personalitzar. Però per als usuaris és molt pitjor, ja que cada vegada que canvia el servei han d’explicar de nou tota la seva vida laboral”, explica la Macarena.

La referència al desgast emocional que implica per a un aturat, sobretot per a un de llarga durada, despullar-se laboralment i sentimentalment davant d’un desconegut és una cosa que també preocupa l’Elena. Ella és més jove i “només” ha tingut 19 contractes diferents: “Emposo un límit de dues zones per buscar una nova feina”,explica mentre repassa la geografia que ha recorregut laboralment fins ara.

“Amb el mercat laboral que tenim, que tendeix cada vegada més a les carreres intermitents, una cop has agafat confiança per avançar amb algú, te’n vas. La ineficiència és enorme”, afirma.

“Sector estratègic”

En l’acabada de publicar memòria de l’any 2017 del Consell del Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), un òrgan d’estudi de l’economia catalana, deia de les polítiques d’ocupació que “havien de continuar tenint una rellevància estratègica”.

¿Com es pot mantenir aquesta “rellevància estratègica” amb una temporalitat cronificada? “Som molt conscient del problema”, contesta la directora del SOC, Mercè Antonia Garau. “És un drama, per a les persones i per als usuaris” perquè suposa una constant “pèrdua de talent”, afegeix.

El SOC transfereix la responsabilitat al Govern central, a través del model de distribució dels recursos vertebrat a través dels plans anuals d’ocupació i la Conferència Sectorial d’Ocupació i Assumptes Socials. És en aquesta taula del Govern amb les comunitats autònomes on es distribueixen els recursos. A Catalunya li van ser assignats 341,8 milions en la del 2018.

“La Generalitat no pot comprometre fons que no té garantides”,argumenta Garau sobre la possibilitat que el govern català assumís amb recursos propis les contractacions per dotar-les de més durada. En aquesta mateixa línia, el Parlament va aprovar el 2015 la llei 13/2015, que preveu mecanismes de concertació territorial amb altres administracions. Aquests permetran crear programes amb “una periodicitat màxima de quatre anys”, tal com recull l’article 17 d'aquesta llei.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La directora del SOC, però, no concreta sobre quan es començaran a desplegar aquests projectes per aconseguir una estabilitat més gran: “En un any o un any i mig”, contesta. També reconeix que perquè aquests projectes siguin majoritaris encara ha de passar molt de temps.

Fonts del PSOE consultades afirmen que en el seu projecte polític hi ha canviar l’ordenació de les polítiques d’ocupació cap a un caràcter plurianual, tot i que addueixen a les limitacions de l’actual aritmètica parlamentària el no poder veure canvis rellevants abans de les pròximes eleccions. No obstant, afirmen que abans de finalitzar la legislatura sí que hi haurà inversions per contractar ocupadors directament.