L'Ajuntament de Barcelona planteja més drets sociale per combatre els riscos de la digitalització

Perquè la digitalització i la robotització no es tradueixin en una pèrdua d’ocupació i de condicions laborals per als treballadors, l’Ajuntament de Barcelona proposa que siguin els municipis els que blindin el benestar dels seus ciutadans. "Necessitem més i millors drets socials i unes polítiques d’ocupació a l’altura del gran canvi digital que s’està produint", ha afirmat aquest dijous el primer tinent de l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello.

Per guiar i encapçalar el canvi tecnològic que ja s’està produint, l’ajuntament de la capital catalana, a través del seu principal instrument d’ocupació, Barcelona Activa, ha presentat el "Llibre blanc de(ls) treball(s)", que pretén ser una "caixa d’eines per organitzar el món del treball del futur", segons ha definit el primer tinent d’alcalde en la presentació.

El document que, conscient de les limitacions a nivell de competències del món local, dibuixa les línies mestres que l’actual administració de Barcelona En Comú considera que haurien de marcar les polítiques municipals de la pròxima dècada. El salari mínim de ciutat és una de les que més ha emfatitzat Pisarello, enfocant-lo des de la perspectiva dels incentius en la contractació pública. "Des de Barcelona Activa ja orientem el mercat perquè ningú cobri menys de mil euros al mes ni tingui contractes de menys de sis mesos", ha afirmat.

Una altra d’aquestes línies mestres que traça el llibre remarca la importància futura de la distinció entre treball i ocupació. El primer s’entén com una activitat remunerada i la segona com una activitat que genera valor, però no es regeix per un contracte o una lògica necessàriament mercantil. Per cobrir la potencial bretxa que preveuen que s’erigeixi després de l’extensió de les màquines, el document de Barcelona Activa proposa introduir rendes de ciutadania en cada municipi, compatibles amb una feina. També recomana centrar les polítiques de protecció social no tant en el treball, sinó en el treballador, tenint en compte la difusió de les carreres laborals intermitents i canviants.

"Economia del segle XXI, polítiques del segle XIX"

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

L’economista, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i un dels participants en la redacció del Llibre Blanc, Antón Costas, ha afirmat que "no hi ha cap llei que digui que el canvi tecnològic impliqui directament retrocessos en termes d’ocupació o progrés social", tot i que, "tampoc podem esperar que automàticament el porti", ha afirmat durant la presentació.

Per a això ha assenyalat les empreses, perquè aquestes assumeixin la responsabilitat de les conseqüències socials i sobre el sistema democràtic de les seves accions. També ha assenyalat el paper històric del Govern central durant les crisis econòmiques: "A Espanya tenim una economia del segle XXI i unes polítiques macroeconòmiques del segle XIX", ha criticat l’economista.