Nova economia
Primera sentència a favor de Glovo: els 'riders' no són falsos autònoms
La sentència d'un jutjat de primera instància de Madrid va en sentit contrari de la línia adoptada per la Inspecció de Treball i un jutjat de València
icoy35547284 glovo170426182159 /
Un jutjat de primera instància de Madrid ha emès una sentència sense precedents a Espanya: els repartidors de l’empresa de repartiment de menjar a domicili Glovo no són "falsos autònoms". La sentència ha trencat amb la línia unànime seguida fins ara tant per la Inspecció de Treball a tot el territori, com amb l’única sentència judicial publicada fins a la data contra una empresa amb un model laboral similar, Deliveroo.
La sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, es mostra molt contundent a l’afirmar que “la realitat material de la relació demostrada difereix considerablement d’una relació laboral”.Per justificar-ho, el jutge posa molt l’accent en el "domini complet de la seva [la del repartidor] activitat", que aquest "podria desistir de la seva activitat [...] sense cap penalització" i en la propietat dels mitjans de producció –citant la bicicleta i el telèfon mòbil–.
En relació amb aquest últim punt és on el professor de dret laboral de la Universitat Oberta de Catalunya Pere Vidal veu una de les principals novetats que han equilibrat la balança en favor de l’empresa. "El jutge obvia el pes de l’algoritme de l’aplicació de Glovo. Aquest és el mitjà de producció més important i que ha tingut un pes decisiu en les sentències prèvies. Sense aquest, ningú contractaria el servei dels repartidors", explica.
En una línia similar s’expressa la seva homòloga de la Universistat Pompeu Fabra Chelo Chacartegui, assenyalat que, segons la seva opinió, el jutge cau en una "fal·làcia d’autonomia". "La propietat d’alguns mitjans de producció, com la bicicleta que assenyala la sentència, ja va ser superada en el cas delsrepartidors de l’empresa de missatgeria MRW. Per molt que les motocicletes o furgonetes d’aquests fossin de la seva propietat, no per això deixaven de ser treballadors de l’empresa", argumenta.
Un altre dels punts en els quals els dos juristes posen també l’accent és en el pes que dona el jutge al fet que el 'rider' de Glovo firmés dos contractes mercantils com a autònom –el segon com a TRADE o autònom dependent– amb l’empresa. "El jutge considera que si, en tant que l’empresa no li va amagar en cap moment en les condicions en les quals treballaria, no hi ha abús de dret", considera Vidal. "Obvia el context. No és incompatible, en un moment d’alts nivells d’atur, acceptar, encara sabent, abusos," comenta Chacartegui.
La professora d’Esade, Anna Ginès, introdueix un matís que, segons la seva opinió, desautoritza la decisió del jutge. "La figura del TRADE, tal com reconeix al repartidor la sentència, implica que, com a mínim, el 75% dels seus ingressos provenen d’un únic client. Si el jutge identifica el client final com el consumidor, no és un únic client, sinó milers", afirma la jurista.
La sentència no és ferma i podria ser recorreguda pel treballador en el Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Tampoc crea jurisprudència, ja que per a això hauria d’arribar un cas d’aquest tipus fins al Tribunal Suprem.
A Saragossa no, a Itàlia sí
Notícies relacionadesSeguint aquests precedents, la Inspecció de Treball de Saragossa ja va determinar que, seguint el mateix model laboral jutjat pel magistrat madrileny, 326 repartidors de Glovo estaven actuant com a falsos autònoms i els va donar d’alta, d’ofici, com a treballadors per compte d’altri a la Seguretat Social.
No obstant, malgrat que una sentència en aquesta direcció era fins ara inèdita a Espanya, aquesta setmana es va fer pública una altra sentència, aquesta a Itàlia, que va anar i es va expressar en la mateixa direcció.
