Les tasques domèstiques femenines equivalen al 27% del PIB

Isabel Calvo, té 48 anys i viu a Fuenlabrada (Madrid). Treballa com a auxiliar del sistema d’atenció a la dependència, ajudant gent gran o malalts. Cada dia visita fins a quatre domicilis, cobra vuit euros l’hora, amb un contracte de 30 hores setmanals. Fa hores extra, com milers d’empleats, però no es reflecteixen ni alcontracte  ni en la nòmina, la qual cosa li suposarà una pensió més baixa. “Fem una tasca invisible”, lamenta. La Isabel forma part de les milers de dones que tenen contractes precaris, treballen fora i dins de casa, passen dificultats per arribar a final de mes i engrosseixen la bretxa salarial que, malgrat la recuperació econòmica, segueix allà, de manera perenne. El seu testimoni amplia l’informe publicat aquest divendres per Oxfam Intermón Oxfam Intermóni que pretén cridar l’atenció dels governs europeus, perquè, d’una vegada per totes, redueixin la pobresa laboral, que a Europa, “té rostre de dona”, segons va denunciar el seu director, José María Vera, en la presentació de l’estudi.

El treball, titulat ‘Veus contra la precarietat’, denuncia que, en un context de pobresa greu, les dones es veuen doblement afectades, al patir la situació general i veure minvades les seves possibilitats per la discriminació de gènere. Per exemple, elles tenen el doble de possibilitats que els homes de tenir una feina amb una remuneració baixa, copen la majoria dels contractes parcials i carreguen amb les tasques domèstiques, més que les seves parelles.

En aquest sentit, l’informe conclou que les tasques domèstiques i no remunerades dels dos sexes suposa el 41% del PIB a Espanya, però que elles s’emporten la pitjor part: el 27% del PIB. I a nivell mundial, Oxfam calcula que ascendeix a 10 bilions de dòlars a l’any, el 13% del PIB. De fet, a la UE les dones dediquen una mitjana de 22 hores a la setmana les tasques a la llar o familiars, i els homes, 10.

Bretxa de gènere

Quant a feina remunerada, l’informe determina que, tot i que la bretxa de gènere s’ha reduït lleugerament, les europees cobren un 16% menys, és a dir, que haurien de treballar 59 dies més que els homes per percebre el mateix salari. A Espanya aquesta xifra baixa a 52 dies. “És a dir, que les dones treballem els dissabtes gratis”, va exposar Lara Contreras, responsable de continguts de l’oenagé. Part d’aquesta diferència s’explica per factors com l’edat de la persona, la seva experiència o la mida de l’empresa, però el 14% es deu a una “discriminació directa o indirecta per raó de gènere”.

En el salari base, el percentatge baixa el 6%. La resta s’atribueix a complements salarials, que s’atorguen majoritàriament alshomes, perquè tenen més flexibilitat horària i més mobilitat geogràfica que les dones amb càrregues familiars. A més, Oxfam denuncia que els incentius per exercir treballs amb certa perillositat, sovint no s’ofereixen a les treballadores.

La Mari, de 43 anys i resident a Madrid, és una altra de les persones que han servit de testimonis per elaborar l’informe. Treballa com a cambrera i els seus companys pel mateix lloc cobren més, segons la seva empresa ha reconegut en una informació confidencial el comitè d’empresa. “Es fa a través de complements salarials, el plus de disponibilitat i l’activitat extra del mes”, explica.

El perfil

Notícies relacionades

Els catalans destinen un 32% del seu sou a pagar la hipoteca

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Les dones en pitjor situació són les immigrants, les joves i les cap de família en llars monoparentals. De fet, segons Oxfam, Espanya “té el dubtós honor de ser el país de la UE amb més risc de pobresa laboral per a dones migrants”. Una de cada cinc pateixen risc d’exclusió a Europa i a Espanya, una de cada tres.

La situació provoca a les afectades estrès constant, ansietat, desgast físic, mental i emocional, així com aïllament social. Per acabar amb aquesta situació, Oxfam reclama al Govern espanyol i les institucions europees que impulsin mesures “contundents” que facin que la bretxa de gènere sigui història. Entre les quals, proposa un salari mínim de 1.000 euros el 2020; reforçar la inspecció de treball per posar límit als abusos a les empreses; reduir la temporalitat i parcialitat involuntària dels contractes; permisos de paternitat i maternitat iguals i intransferibles; universalitzar l’educació de 0 a 3 anys i millorar el sistema de dependència.