Narcís Serra: "No me'n penedeixo, perquè el que vaig fer és el que havia de fer"

El judici contra l’expresident de Caixa Catalunya Caixa CatalunyaNarcís Serra, l’ex director general de l’entitat Adolf Todó i 39 exdirectius i exconsellers més per l’increment dels seus ingressos en plena crisi financera i de l’entitat, entre el 2008 i el 2012, va començar dijous passat a l’Audiència de Barcelona. Caixa Catalunya va requerir 12.000 milions d’euros en recursos públics per al seu rescat i va acabar sent comprada pel BBVA. A l’entrada al recinte, Serra s’ha mostrat segur i ha afirmat: "No me’n penedeixo, perquè el que vaig fer és el que havia de fer". Segons la seva opinió, "no hi va haver sous escandalosos" i el fiscal "només ens acusa del salari del director". L’exvicepresident del Govern i el director general estan acusats de dos delictes d’administració deslleial i la fiscalia demana quatre anys de presó per a ells i per a 15 acusats més. Reclama 2,5 milions pel perjudici econòmic causat.

El judici està previst que duri 28 sessions, fins al 30 de novembre. No serà fins a l’11 d’octubre quan començaran a declarar els acusats de quatre en quatre, començant per Serra i Todó.

Legitimació i fiança

La defensa ha mantingut que la CUP no està legitimada per exercir l’acusació civil (en una estratègia processal similar a la que es va fer servir en el 'cas Noós' amb Manos Limpias) i ha reclamat la nul·litat del procés. La petició ha sigut descartada pel tribunal, que respondrà per escrit totes les al·legacions presentades. El segon punt qüestionat per les defenses ha sigut la quantia de les fiances, que sumen un total de 9,5 milions d’euros. Segons les defenses, el cas s’ha de cenyir només a l’alça de les retribucions variables posteriors al 2010, amb la qual cosa l’augment efectiu va arribar al 16%, entorn de 56.000 euros. Fonts de la defensa consideren que en cap cas la quantia de la fiança pot ser superior als 2,5 milions exigits per la fiscalia. 

Primeres decisions

La Secció 8 de l’Audiència de Barcelona permetrà que Serra i la resta d’acusatss’absentin si així ho sol·liciten durant les sessions del judici una vegada hagin declarat com a acusats. Així ho ha sol·licitat en el tràmit de les qüestions prèvies l’advocat de Serra, que ja ha avançat que el seu client sol·licitarà absentar-se, perquè no serà a Barcelona, els dies 24 i 29 d’octubre, ja que està previst que declari el dia 11 d’aquest mes.

La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat no s’han oposat a aquesta petició, sempre que sigui una vegada hagin declarat els acusats, i el tribunal ha acordat la dispensa sempre que també siguin presents en el torn de l’última paraula.

La CUP

El tribunal ha rebutjat la petició de la CUP, que exerceix d’acusació popular, que declari com a testimoni l’exdiputat al Parlament David Fernàndez, al considerar que no té relació amb la causa. La CUP reclama la nul·litat de tots els contractes de l’entitat amb els seus directius; per això, la valoració de la repercussió econòmica de l’ordre dels 9,5 milions d’euros.

El fiscal Fernando Maldonado va centrar el cas a l’alça dels salaris de l’entitat bancària en plena crisi econòmica, quan aquesta estava rebent fons del FROB, que entre el 2010 i el 2012 va aportar a la caixa més de 12.000 milions d’euros. Els acusa d’"un reprotxable i espuri" maneig dels fons d’una entitat l’únic objectiu de la qual hauria d’haver sigut procurar un adequat benefici per a l’obra social i evitar un malbaratament de fons en benefici dels alts directius. Durant aquells anys van ser acomiadats uns 1.600 treballadors. 

Retribucions

Entre altres decisions que s’estan investigant, hi ha el pagament a Todó d’una retribució fixa anual de 600.000 euros –que després fins i tot va augmentar– a la qual cosa s’havia de sumar una retribució variable del 35% del total, condicionada al compliment d’objectius. Es va establir per a ell una clàusula de prejubilació a partir dels 60 anys per la qual cobraria fins als 67 una renda mensual del 90% del seu sou, i a partir dels 67 "una renda vitalícia" del 80% del rebut els 12 mesos anteriors. Una altra clàusula establia que, en cas de morir, la seva filla podria rebre una pensió vitalícia pel 50% de la retribució cobrada per Todó els últims 12 mesos. En total, Todó va percebre més de quatre milions d’euros entre el 2008 i 2012 –sumant-hi les retribucions fixes i les variables– a la qual cosa s’ha d’afegir aportacions al pla de pensions.

En el cas de Massana, es van establir les mateixes clàusules de prejubilació que a Todó i se li va fixar un sou anual de 371.000 euros el seu primer any amb una retribució variable del 35% per la consecució d’objectius. Massana va cobrar entre el 2008 i el 2012 un total de 2.895.933 euros (entre retribucions fixes i variables) a la qual cosa, com en el cas de Todó, també s’hi ha d’afegir el que s’aportava al pla de pensions.

Dietes i salaris

Notícies relacionades

El cas dels sobresous de Caixa Catalunya arriba a l'Audiència de Barcelona

«Preocupats però tranquils" a l'Audiència de Barcelona

Serra va rebre dietes per presidir les comissions i el consell d’administració que van oscil·lar entre 24.801 i 135.707 euros l’any, i a partir del 2007 se li va assignar un sou com a president no executiu d’uns 175.000 euros anuals.

La sessió del consell d’administració del gener del 2010 va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions consistent a apujar el salari fix i el variable anual de Todó del 35% al 50%, i el de Massana del 35% al 45%. L’acord de l’octubre va aprovar la pujada salarial per al 2011 del comitè de direcció. Segons el Banc d’Espanya, el primer acord va suposar un perjudici econòmic d’entre 1,31 i 1,45 milions en favor de Todó. Massana va obtenir, gràcies als dos acords, 1,1 milions d’euros de forma il·legítima, segons el fiscal i els càlculs del Banc d’Espanya. La normativa del FROB per rescatar els bancs exigia la "racionalització d’estructures d’administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" en la normativa europea.