Creació d'un bo social energètic únic i el control dels beneficis de les elèctriques

El Govern i Units Podem ha acordat fer una reforma "profunda" del bo social elèctric i la creació d’un bo general, que inclourà el bo gasista, a fi de permetre que "qualsevol casa pugui realitzar un consum mínim d’energia.

Així consta en l’acord sobre Pressupostos Generals de l’Estat per al 2019 que han firmat aquest mateix matí al Palau de la Moncloa el president del Govern, Pedro Sánchez, i el líder d’Units Podem, Pablo Iglesias.

Aquests bons socials energètics seran de sol·licitud automàtica i la renda per càpita de la casa vulnerable serà l’únic criteri d’adjudicació, amb l’excepció que es podran incloure, també, criteris de dependència, discapacitat i altres situacions, com famílies monoparentals.

A més, es mantindrà que el finançament sigui íntegrament cobert per totes les empreses del sector, proporcionalment al volum de facturació.

Ja es va reformar

L’anterior bo social ja va haver de ser reformat l’octubre del 2017 després que el Tribunal Suprem declarés inaplicable el seu règim de finançament anterior perquè era incompatible amb la normativa comunitària. D’aquesta manera va donar la raó a les grans elèctriques en el seu recurs contra l’obligatorietat de finançar-lo.

No obstant, l’actual normativa estableix que continuen sent totes les comercialitzadores d’electricitat les que han d’assumir-ne el finançament, un gruix de més de 200 empreses, però en què les cinc grans elèctriques –Endesa, Iberdrola, Naturgy, EDP Espanya i Viesgo– cobreixen més del 95% del cost total.

Així mateix, amb la finalitat de garantir el desplegament de la legislació en matèria de pobresa energètica , es posarà en marxa un fons de 50 milions d’euros per garantir que les administracions públiques i els serveis socials que en depenen donin la protecció necessària a les persones vulnerables, perquè disposin dels drets i descomptes reconeguts tant en el bo social elèctric com en el reial decret llei de mesures urgents aprovat la setmana passada.

Revisar la "sobreretribució"

En el marc de l’acord també es realitzaran els canvis normatius necessaris en el funcionament del mercat elèctric per acabar amb la sobreretribució, els coneguts com 'beneficis caiguts del cel’ ('windfall profits'), que consideren que reben en el mercat a l’engròs algunes tecnologies, com la hidràulica o la nuclear.

Notícies relacionades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les novetats de la reforma

En concret, l’Executiu i Units Podem han pactat revisar aquesta "sobreretribució", que assenyalen que reben les tecnologies que van ser instal·lades en un marc anterior a la liberalització i que han recuperat "àmpliament" els costos d’inversió.

D’aquesta manera, assenyalen que una possibilitat pot ser establir un límit del que determinades tecnologies poden cobrar al mercat elèctric i que aquesta diferència entre el preu del mercat i aquest límit es considerarà un ingrés del sistema elèctric i anirà destinat, directament, a fer més barata la factura de la llum de tots els consumidors.