El Congrés culpa el Banc d'Espanya d'errors en la gestió de la crisi

Gairebé un any i mig després de la seva creació, la comissió d’investigació de la crisi al Congrés està a punt de culminar el seu treball. Els diputats han presentat aquest dijous les seves propostes per elaborar un dictamen de conclusions i el Banc d’Espanya apareix com el principal damnificat. Els sis grups parlamentaris han culpat en els seus escrits l’organisme supervisor de cometre greus errors tant en l’etapa de gestació de la crisi (1996-2007) com en la seva gestió (des del 2008 fins ara). Com era previsible, els banquers també han sortit malparats, però –com tampoc resulta sorprenent– hi ha grans discrepàncies sobre la responsabilitat dels diferents governs del PP (Aznar i Rajoy) i del PSOE (Zapatero).

El nexe comú dels documents dels socialistes, dels populars, d’Units Podem, de Ciutadans, d’ERC i del PNB és, així, la crítica a la institució sota els governs de Jaime Caruana (nomenat per l’Executiu d’Aznar) i Miguel Ángel Fernández Ordóñez (elegit pel de Zapatero). El PSOE assegura que la institució va cometre "molts errors de previsió sobre l’evolució de l’economia", va prendre mesures "clarament insuficients" per evitar el creixement del crèdit, "no va ser capaç d’advertir ni corregir" els problemes de les caixes (en part per carències legals) i hauria d’haver sigut "més proactiva en l’ús de la seva capacitat de persuasió moral o de sanció exemplar" per evitar el desastre. "El supervisor va fallar estrepitosament a l’hora de frenar la bombolla del crèdit", conclouen els socialistes. 

En la mateixa línia, el PP també retreu al Banc d’Espanya que no anticipés una recessió "tan intensa" i considera que “podria haver fet més” en diversos aspectes. "S’han demostrat inefectives certes responsabilitats de supervisió, dilatant-se decisions per prendre o permetent-se operacions corporatives que donaven com a resultats nous grups no prou robustos", critica. El resum més contundent potser l’ofereix el PNB: "En els anys de la bombolla immobiliària, el Banc d’Espanya no va complir el seu mandat i ha passat d’una bona a una pèssima reputació. A més, el culpa d’haver permès la sortida a borsa de Bankia, d’incentivar la col·locació de preferents i de permetre declaracions de morositat inferiors a les reals, la comptabilització inflada del valor dels actius hipotecats i refinançaments inviables de promotors.

Encreuament de retrets

En aquest punt, comencen les discrepàncies. El PSOE considera que l’origen dels problemes és la "desregulació" iniciada per Aznar, que "va culminar" en la llei del sòl del 1998, inici de "molts projectes immobiliaris imprudents". Les mesures adoptades per Zapatero, admet, van acabar per "revelar-se insuficients", però van ser "considerades inicialment una bona solució", estaven "totalment alineades" amb les adoptades a la Unió Europea i es van prendre com "aconsellava el Banc d’Espanya". A l’Executiu de Rajoy, per contra, li critica haver aplicat "les retallades socials i de drets més durs de la democràcia" i haver millorat la protecció dels clients bancaris i els hipotecats a remolc de les sentències judicials.

El PP, per la seva part, defensa que no "s’han apreciat indicadors" que apuntin que la llei del sòl va afavorir la crisi i assegura que, fins que va arribar Zapatero, es van adoptar mesures i reformes per mantenir l’equilibri macroeconòmic. El 2003, manté, "no hi havia bombolla", però el 2004 aquesta ja era "evident". Malgrat això, afegeix, "els responsables del Banc d’Espanya, de la CNMV i del Govern d’Espanya" no van prendre mesures "perquè no estaven disposats a guanyar-se antipaties".

Dards per a tothom

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Units Podem i Ciutadans, per la seva part, disparen en totes direccions. "La crisi financera va ser fruit d’unes polítiques determinades per part dels successius Governs i d’unes pràctiques concretes per part del sector bancari i financer que van ser tolerades per part dels organismes supervisors", assevera la formació morada. En la mateixa línia, el partit taronja afirma que les institucions, el sistema financer i els supervisors "van fallar estrepitosament", al mateix temps que és especialment dur amb l’Executiu de Zapatero, que acusa de "faltar al seu deure de transparència i al principi de precaució al minimitzar la gravetat de la crisi" i a l’impulsar el "colossal error" que va suposar el Pla E.

Tots els grups parlamentaris són crítics amb els banquers, però el més rotund ha sigut ERC. Els republicans culpen de la crisi l’"avariciosa i covarda negligència professional" dels gestors de les entitats financeres, i també la "complicitat dels (ir)responsables polítics que van confiar en ells". Ara els partits han d’intentar elaborar un dictamen conjunt que pugui ser debatut i votat en el Ple a finals d’any. Fonts parlamentàries destaquen que és possible arribar a recomanacions compartides tenint en compte de l’alt grau de coincidència, però no serà així en el relat de la crisi.