El Suprem deixa en suspens qui pagarà l'impost de les hipoteques

Els canvis jurisprudencials sempre passen d’un dia per l’altre, a través d’una sentència que es pronuncia sobre un determinat cas per primera vegada en un sentit. Però mai, que es recordi, s’han deixat en l’aire amb aquesta celeritat. El president de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, s’ha afanyat aquest divendres a parar en sec els efectes que comportava la resolució dictada en relació amb els impostos de les hipoteques, amb l’argument que suposa “un gir radical en el criteri jurisprudencial fins ara sustentat” i “atesa la seva enorme repercussió econòmica i social”.

A través d’una “nota informativa” ha acordat “deixar en suspens tots els assenyalaments sobre recursos de cassació pendents amb un objecte similar” i “avocar al ple de la Sala el coneixement d’algun d'aquests recursos pendents a fi de decidir si aquest gir jurisprudencial ha de ser o no confirmat”. És a dir, que la decisió adoptada ahir pels sis magistrats de la Secció Segona de la sala contenciosa, per la qual els impostos dels actes jurídics documentals de les hipoteques han de ser assumits per la banca i no pel client, serà revisada pels 31, amb el mateix Díez-Picazo, que componen la Sala Tercera.

Deslleialtat i descontrol

Fonts jurídiques consideren que en un assumpte de tal transcendència, que afecta tots els ciutadans amb hipoteca, s’han creuat dos problemes que pateix la sala contenciosa des del polèmic nomenament de Díez-Picazo com a el seu president, que va ser denunciat fins i tot a l’ONU per totes les associacions judicials, menys la conservadora Associació Professional de la Magistratura: deslleialtat i descontrol.

Deslleialtat, perquè el president de la Secció Segona, Nicolás Maurandi, hi hauria d’haver avocat al ple, o almenys ho hauria consultat amb Díez-Picazo, abans de resoldre el recurs de l’Empresa Municipal de la Vivenda de Rivas Vaciamadrid, al ser una resolució que modificava el criteri fixat fins aleshores per l’alt tribunal en un assumpte tan important. I descontrol, perquè el president de la Sala hauria d’haver intervingut abans que es conegués la resolució, si entenia que l’assumpte correspon al ple, en comptes de decidir a posteriori deixar en suspens totes les impugnacions pendents a través d’una nota informativa. El normal hauria sigut mantenir la calma i que tota la Sala estudiés el següent recurs per assentar el canvi o no.

L’article 264 de la llei orgànica del poder judicial estableix que “els magistrats de les diverses seccions d’una mateixa sala es reuniran per a la unificació de criteris i la coordinació de pràctiques processals, especialment en els casos en què els magistrats de les diverses seccions sostinguessin en les seves resolucions diversitat de criteris interpretatius en l’aplicació de la llei en assumptes substancialment iguals”. En aquest cas, el president de la sala, “per si o a petició majoritària dels seus membres, convocarà ple jurisdiccional perquè conegui un o alguns d'aquests assumptes amb la finalitat d’unificar el criteri”. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Tot i que sembli sorprenent, en aquest cas ni la Secció Segona de la Sala Tercera ni el mateix Díez-Picazo van creure necessari traslladar al ple la resolució d’un recurs admès a tràmit precisament per “precisar, aclarir, matisar o ratificar la doctrina jurisprudencial existent al voltant” a “la condició de subjecte passiu en les escriptures de constitució amb garantia hipotecària”.

Servilisme a la banca

La marxa enrere de l’alt tribunal ha sigut molt criticada per Podem i Esquerra Unida. El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va qualificar a Twitter d’“indignant llegir que un magistrat apel·la a la ‘repercussió econòmica i social’ quan els afectats són els bancs”. Per a Esquerra Unida “n’hi ha hagut prou que la banca protesti 24 hores contra la sentència perquè el Tribunal Suprem, servilment, adopti aquesta qüestionable decisió”. El seu coordinador general, Alberto Garzón, la considera “absolutament vergonyosa”, perquè “deixa clar que per a ells suposa un problema que paguin els bancs, però no que ho fem els ciutadans”, informa Servimedia. “És una vergonya que el Suprem paralitzi una sentència que per fi començava a fer justícia. Si els tribunals són febles amb els forts, perd la democràcia”, va assenyalar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a Twitter.