El poble madrileny que ha posat en perill la banca espanyola

Es diu Rivas-Vaciamadrid i és a tan sols 14 quilòmetres de la madrilenya Puerta del Sol. En aquest municipi dormitori de la capital d’Espanya, que compta amb més de 88.000 habitants i en el qual porta governant ininterrompudament Esquerra Unida des dels anys 90 –ara en coalició amb Podem–, ha tingut lloc el germen de la sentència del Tribunal Suprem que va establir l’obligació dels bancs de pagar l’impost per la inscripció de les hipoteques, en detriment dels consumidors, la consegüent caiguda del sector a la borsa i la batalla judicial que està per lliurar-se.

Aquesta història comença entre el 2010 i el 2011, quan l’Ajuntament de Rivas decideix portar als tribunals la Comunitat de Madrid –després de reclamar via administrativa– perquè li exigia el pagament de l’impost per la inscripció d’aproximadament quatre mil hipoteques per a vivendes de protecció oficial firmades per l’Empresa Municipal de la Vivenda (EMV). El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, el 2015, va fallar en contra de la localitat; llavors, l’alcalde, Pedro del Cura, va recórrer al Suprem, que fa uns dies sí que li va donar la raó, a través d’una sentència que desencadenava el caos en el sector bancari espanyol.

L’EMV és una entitat pública dependent de l’Ajuntament de Rivas que es va posar en marxa el 2004 per facilitar als veïns l’accés al mercat de la vivenda a "preus raonables", tant de lloguer com de compra. "El Govern regional del Partit Popular, en aquell moment, requalificava terrenys per construir vivenda lliure, cosa que n’encaria el preu, i nosaltres fèiem habitatge protegit per abaixar-ne el preu, i això va generar un conflicte polític sobre la manera d’entendre la gestió de la vivenda pública i va suscitar quin criteri es té per pagar aquest impost”, va explicar en una conversa telefònica amb EL PERIÓDICO l’alcalde de Rivas, Pedro del Cura.

La vivenda pública VPO està exempta de pagar aquest impost, per la qual cosa a Rivas van creure que si feien vivenda de protecció pública bàsica (VPPB) –l’equivalent de les VPO però des de l’Ajuntament– també ho estarien, fins que l’any 2011 el Govern regional va canviar el criteri. El litigi va sorgir pels metres quadrats: les VPO han de ser més petites de 90 metres quadrats i els pisos construïts a Rivas en tenen més de 90. "Nosaltres enteníem que era vivenda pública protegida igual, era la que permetia la Comunitat de Madrid llavors, i per tant, havia de tenir el mateix tractament. Però el Govern regional volia que els que fèiem vivenda protegida tinguéssim un handicap respecte als qui no la fan, i aquesta va ser la baralla", va argumentar Del Cura.

Fins al final

La sentència dictada per l’alt tribunal a favor de l’empresa municipal –que suposaria un estalvi de 2,5 milions d’euros per al municipi– alterava la jurisprudència hipotecària de tal manera que el president de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, Luis María Díez-Picazo, va al·ludir a la seva "repercussió econòmica i social" per deixar-la en ‘stand by’ fins que el pròxim 5 de novembre el ple del Contenciós la resolgui. Una cosa que no es creu Pedro del Cura, ja que Díez-Picazo firma la interlocutòria que va admetre a tràmit el recurs al gener i, per tant, coneixia des d’aleshores la transcendència que tindria la seva resolució.

Notícies relacionades

Els bancs mantenen la firma d'hipoteques i carreguen l'impost al client

El Tribunal Suprem decidirà el 5 de novembre si la banca ha de pagar sempre l'impost de les hipoteques

"Nosaltres vam dir al Suprem que d’entendre’s que l’impost correspon als bancs suposaria un canvi en el criteri doctrinal que tindria repercussió no només per a nosaltres", adverteix el regidor de Rivas, que no les té totes sobre la fermesa de la sentència per al seu municipi: "No tindria sentit que fos ferma per a nosaltres i no per a la resta. L’article és legal o és il·legal, el que no pot ser és una cosa i la contrària, i aquesta sentència diu que és il·legal, no en relació amb Rivas, sinó l’impost per si mateix", afirma Del Cura.

Sigui com sigui, a Rivas segueixen amb el dia a dia a l’espera de la sentència. Aquest dilluns han presentat una promoció de vint-i-vuit vivendes de lloguer per a gent jove que no té recursos, i preveuen presentar un pla de vivendes de gent gran per a projectes de ‘cohousing’. "A veure en què acaba la cosa, però seria una vergonya, com la de les clàusules terra, que a la justícia espanyola l’hagin d’estar tombant a Europa per no ser capaç de complir la llei i sotmetre’s a un altre tipus de servituds, seria un absolut escàndol, però vist el que va passar divendres, tot pot ser. En tot cas, nosaltres estem assessorant les persones que viuen a Rivas perquè facin ja les reclamacions, i jurídicament, si això no s’acata, anirem al Tribunal de Justícia de la Unió Europea”, conclou.