La Cambra de Comerç considera que és la Generalitat la que ha d'assumir l'impost de les hipoteques

La Cambra de Comerç de Barcelona considera que són els governs de les comunitats autònomes i no els bancs els que han de retornar al ciutadà l’impost de les hipoteques. Així s’ha posicionat el seu president, Miquel Valls, en relació amb la polèmica suscitada per la sentència, i posterior comunicat congelant-la, del Tribunal Suprem, aquest dimecres després de la presentació de l’informe de conjuntura econòmica de l’organisme sobre Catalunya. 

"Qui l’ha de retornar és qui el va cobrar", ha afirmat Valls, assenyalant en el cas català la Generalitat i deslligant de tota responsabilitat les entitats bancàries. En relació amb els bancs i sobre concessions de futures hipoteques, ha considerat "evident" que si en un futur han d’assumir l’esmentat impost, "augmentaran els preus". Al Tribunal Suprem li ha demanat celeritat a l’hora d’unificar la seva doctrina referent a això, per posar fi a la inseguretat jurídica que actualment envolta el tema.

Menors previsions de creixement

Comparteix en les seves previsions de creixement el diagnòstic pràcticament unànime de la resta d’estimacions macroeconòmiques: Catalunya intensifica el seu procés de desacceleració. Així ho constata el seu informe de conjuntura per al tercer trimestre del 2018 presentat aquest dimecres a Barcelona, que rebaixa una dècima les seves estimacions fins al3%.

Els càlculs de la Cambra constaten l’esmentada intensificació, ja que mentre el PIB català va començar el primer trimestre creixent al 3,2%, l’organisme preveu que en l’últim aquesta xifra serà del 2,7%. Per al 2019, la Cambra també ha rebaixat el seu pronòstic, dues dècimes concretament, fins al 2,5%. No obstant, el president de la Cambra, Miquel Valls, ha emfatitzat que, malgrat la rebaixa de previsions, "l’economia catalana és sòlida" i "va bé".

Les xifres de creixement estimades de manera descendent trimestre rere trimestre es reflecteixen en una desconfiança per part dels empresaris. L’informe de conjuntura de la Cambra recull un descens de l’indicador de confiança empresarial harmonitzat respecte al trimestre anterior. Les expectatives són especialment negatives en els sectors d’hostaleria, transport i turisme. La previsió per al següent trimestre és que remunti lleugerament, tot i que durant tot l’any es manté en xifres negatives i per sota de la mitjana espanyola. Una cosa que trenca amb la tendència en positiu que l’esmentat indicador va mantenir des del 2013 i que Valls ha destacat durant la presentació.

Desacceleració també de l’ocupació

Una menor expectativa empresarial es tradueix i cohabita amb una desacceleració en les taxes d’ocupació. És a dir, les menors expectatives de creixement provoquen que els empresaris siguin més prudents a l’hora de contractar més personal. L’informe de conjuntura de la Cambra, partint de dades de l’Idescat, xifra l’augment interanual d’afiliats a la Seguretat Social a Catalunya en el 2,4% en el tercer trimestre, quan va començar l’any en el 3,7%.

Un nombre menor de contractacions cohabita amb una contracció del consum intern i del comerç. L’evolució del consum de les famílies continua en positiu, però si el 2017 va ser del 2,4%, en el balanç del 2018 es preveu que tanqui en el 2,3% i per al 2019 s’espera del 2%. Per la seva banda, la taxa de variació interanual acumulada fins al mes d’agost de l’índex de vendes al comerç minorista es troba pràcticament estancada aquest any, en el 0,4%.

Amb referència a aquest últim aspecte, el president de la Cambra ha aprofitat la presentació de l’informe de conjuntura econòmica per denunciar la situació de falta d’inversió pública en infraestructures que, segons la seva opinió, viu l’àrea metropolitana de Barcelona. "L’economia catalana està creixent en contra de l’obra pública", ja que "fa 20 anys que no es fa res", ha afirmat.

Incertesa internacional

Notícies relacionades

L'economia catalana creixerà el 2,5% aquest 2018 i el 2,3%, el 2019

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Pel que fa al comerç mundial i sobre les conseqüències que els diversos fronts d’incertesa oberts per tot el globus, Valls ha destacat la importància de les eleccions legislatives als Estats Units del 6 de novembre, pels efectes que les seves conseqüències puguin tenir tant sobre el comerç mundial com sobre la política petroliera. També ha relativitzat l’efecte contagi que pugui tenir la situació d’Itàlia sobre el creixement català, així com les conseqüències del 'brexit'.

Pel que fa a la política interna, Valls ha destacat que tem més no tenir pressupostos en l’àmbit espanyol que el fet que aquests tinguin un tall expansiu. Crítica que ha traslladat també al Parlament de Catalunya.