El Govern planeja apujar fins al 12% la base màxima de cotització

El Govern planeja apujar entre el 10% i el 12% la base màxima de cotització delssalaris el 2019 com a mesura per obtenir entre 1.000 i 1.100 milions addicionals per al finançament de les pensions. La mesura va ser explicada aquest dijous pel president del’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá, durant la seva compareixença davant la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats per informar sobre l’anàlisi de l’organisme sobre el Pla Pressupostari per al 2019 que el Govern ha presentat davant de la Comissió Europea. Actualment la base màxima de cotització per a un assalariat està situada en 3.803,70 euros, i la mínima, en 858,6 euros. 

APROVAT PELS PÈLS

El president de l’Airef ha vingut a donar un aprovat pels pèls a les xifres d’ingressos, despeses, dèficit i deute incloses pel Govern en el seu Pla Pressupostari. Considera quel’objectiu de dèficit de l’1,8% del PIB previst per al 2019 és “factible”, amb una probabilitat que Escrivá ha xifrat a l’entorn del 48% (sense gairebé arribar a l’aprovat del 50%)

El compliment de la recaptació prevista es veu com una cosa factible, amb un 50% de probabilitat, després de tenir en compte la informació remesa pel Govern a l’Airef, que afegeix el propòsit d’apujar fins a un 12% la base màxima de cotització a la dotzena de pujades fiscals inicialment presentades per l’Executiu.

Des del punt de vista de l’Airef, el Govern ha pressupostat de manera massa optimista les previsions d’ingressos derivades de les pujades d’impostos projectades per al 2019. Mentre que el Govern preveu una recaptació addicional de 7.178 milions d’euros per la dotzena de mesures fiscals projectades (entre les quals s’inclou la ‘taxa Google’, l’impost sobre transaccions financeres o la pujada del dièsel), l’Airef rebaixa aquesta estimació a una forquilla entre 5.078 i 6.598 milions d’euros

Escrivá va explicar que en plena anàlisi del document pressupostari, l’Airef va rebre informació addicional del Govern sobre el seu propòsit d’apujar entre el 10% i el 12% la base màxima de cotització. Després d’incorporar aquesta informació, l’Airef eleva a una forquilla entre 6.078 i 7.698 milions la seva previsió d’ingressos addicionals per les mesures anunciades pel Govern.

Dubtes sobre la despesa

Hi han més dubtes respecte a la previsió de despeses que ha fet el Govern per al 2019. L’Airef tem desviacions a l’alça a autonomies i ajuntaments i estima que s’ha infravalorat en uns 100 milions l’impacte de la revisió de les pensions a l’IPC el 2019 i en uns altres 300 milions les conseqüències de la supressió del copagament farmacèutic per als col·lectius més vulnerables.

L’anàlisi que ha presentat Escrivá parteix de la previsió que el dèficit del 2018 no serà del 2,7%, sinó del 2,8%, per la desviació de la despesa en autonomies i ajuntaments. Després d’estudiar el Pla Pressupostari per al 2019, l’Airef preveu un dèficit de l’1,9% per a l’any vinent, una dècima per sobre de l’objectiu del Govern (1,8%), tot i que no deixa de considerar “factible” l’objectiu oficial

Salari mínim interprofessional

En la seva intervenció davant de la Comissió de Pressupostos, Escrivá també s’ha aturat en l’anàlisi de les conseqüències macroeconòmiques de la decisió del Govern d’elevar el salari mínim interprofessional un 22%, fins als 900 euros el 2019

Després de constatar les diferents conclusions a les que han arribat gairebé 80 estudis internacionals sobre els efectes lligats a variacions en l’SMI, l’Autoritat Fiscal ha xifrat en 40.000 llocs l’impacte negatiu sobre l’ocupació de la mesura projectada pel Govern

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

.

l