La bretxa salarial entre homes i dones es manté en el 14,2% a Espanya

Les dones continuen guanyant molt menys que els homes. Durant l’últim any aquesta bretxa salarial ha variat molt lleugerament en el conjunt de la Unió Europea i ha caigut al 16,2%, una dècima menys que fa un any, segons lamenta la Comissió Europea, que alerta de l’estancament de la situació a la UE. A Espanya la bretxa és del 14,2%, dos punts per sota de la mitjana europea.

Aquestes xifres, corresponents al 2016, no són noves però Brussel·les hi ha recorregut amb motiu del dia europeu de la igualtat salarial, que tindrà lloc el pròxim 3 de novembre. Aquest dia europeu simbolitza el dia a partir del qual les dones deixen de cobrar en comparació amb els homes, quan encara queda un 16% de l’any laboral per treballar. Dit d’una altra manera, les europees treballen sense cobrar respecte als seus col·legues homes 59 dies a l’any i 51 dies en el cas d’Espanya.

"Les dones i els homes són iguals. És un valor fonamental, però les dones encara treballen dos mesos més gratis en comparació amb els homes. No podem acceptar aquesta situació més temps", han avisat les comissàries Vera Jourová, Marianne Thyssen i el vicepresident Frans Timmermans. La fotografia a la UE no és homogènia i en alguns casos ha canviat molt poc en l’última dècada. La bretxa salarial supera el 20% en cinc estats membres: Estònia (25,3%), la República txeca (21,8%), Alemanya (21,5%), el Regne Unit (21%) i Àustria (20,1%). Mentrestant, set Estats membres compten amb una bretxa inferior al 10%. És el cas de Romania (5,2%), Itàlia (5,3%), Luxemburg (5,5%), Bèlgica (6,1%), Polònia (7,2%), Eslovènia (7,8%) i Croàcia (8,7%). 

Motius de la bretxa

Les raons d’aquesta bretxa són múltiples. Per començar les dones solen treballar més sovint a temps parcial que no pas els homes. Una de cada tres, segons dades de la Comissió, redueixen la seva jornada laboral davant un de cada deu homes. A més, s’enfronten a un sostre de vidre que no pateixen els homes –només el 6,3% dels consellers delegats de les empreses solen ser dones–, que escalen més alt i per tant cobren més que elles que, habitualment treballen en sectors més mal pagats i sovint són les que assumeixen la responsabilitat de la cura de les família.

Segons les estadístiques de Brussel·les, els homes treballadors dediquen de mitjana 9 hores a la setmana a activitats de la llar o la cura familiar, que no són remunerades, en contraposició a les 22 hores que hi dediquen les dones, unes quatre hores diàries. A aquests factors s’hi suma el fet que les dones solen protagonitzar períodes inactius més sovint que els homes –cosa que té repercussions directes en les seves futures pensions– i que estan més sobrerepresentades en determinats sectors. “En alguns països hi ha feines predominantment de dones com ara l’educació o les vendes que ofereixen salaris més baixos que en les feines fetes predominantment per homes”, assenyala la Comissió Europea.

Baixa parental

Notícies relacionades

El Prat es manté com a segon aeroport europeu en trànsit origen-destinació

CaixaBank diu que la seva seu a València té caràcter indefinit i no està subjecta a cap revisió

“No hi ha solucions instantànies per combatre aquesta desigualtat, però sempre hi ha maneres de fer canvis concretes”, afirma la Comissió Europea, que apressa a adoptar les últimes propostes que ha presentat en aquest terreny en els últims mesos per millorar la conciliació familiar entre homes i dones. “És urgent que avancin”, avisen els comissaris sobre aquestes propostes. “L’any passat només un de cada tres europeus es va poder prendre una excedència per motius familiars i només quatre de cada deu homes ho van fer. No és ni just ni sostenible”, han afegit sobre la proposta de directiva llançada el 2017 i que introdueix una baixa de parternitat de 10 dies a tota la UE.

L’Executiu comunitari ha començat a fer una avaluació de la directiva sobre igualtat d’oportunitats i tracte entre homes i dones en l’ocupació –hi haurà una consulta pública el novembre– i ha llançat un pla d’acció per frenar la bretxa salarial en vuit àrees concretes, amb projectes pilot que ha concedit fins ara 3,3 milions d’euros. A més, vol que el semestre europeu –el procés de coordinació pressupostari a l’Eurozona– inclogui recomanacions específiques sobre la bretxa salarial.