Un gran nombre de pisos de les carteres venudes pels bancs estan ocupats

El de l’ocupació de vivendes no és l’únic problema que preocupa el sector immobiliari, però sembla el que menys vies de solució té en aquest moment, com s’ha posat de manifest en el debat "El futur de les polítiques de vivendes", aquest divendres en el marc de la fira Barcelona Meeting Point (BMP), organitzat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB). El cas és que un percentatge molt elevat dels pisos que s’inclouen a les carteres d’actius que els bancs han venut als fons d’inversió està ocupats ('okupats’ per entendre’ns millor), fet que posa de manifest que la gestió d’aquests actius per part de les entitats financeres ha sigut, fins ara, escassa o nul·la.

La llei li permet a la Generalitat exercir el dret de tempteig i retracte en determinades operacions de compravenda entre grans forquilles del mercat, cosa que li permet fer una oferta prèvia a la venda d’aquests pisos. La faci o no, la veritat és que el venedor té l’obligació d’oferir l’opció de compra en aquestes operacions. L’última quel’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha pogut analitzar és la venda al fons d’inversió Cerberus d’una cartera de 16.000 vivendes del BBVA. Segons ha explicat el director de l’Agència, en aquesta cartera  s’incloïen 4.996 vivendes buides. Però a l’hora de la veritat, pràcticament la meitat (2.351) estaven ocupades. “Quan els fons instin el desallotjament d’aquestes vivendes, tindrem un problema que no podrem absorbir”, ha explicat Jaume Fornt, director adjunt de l’agència. “Hem de veure com abordem una solució a l’ocupació”, ha comentat Fornt.

Recursos públics

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La Generalitat està inspeccionant aquestes vivendes per decidir quantes en compra amb destinació a la Mesa d’Emergència, tot i que compta només amb 32 milions d’euros per a aquest propòsit, a més del finançament de 110 milions quel’Institut Català de Finances posa a l’abast dels ajuntaments. Malgrat això, els recursos que té la Generalitat són insuficients per desenvolupar la vivenda social que es necessita a Catalunya. En aquest sentit, Francisco Javier Martín Ramírez, director general d’Arquitectura, Vivenda i Terra del Ministeri de Foment, ha destacat que en aquest aspecte "el problema està ben diagnosticat, però és el moment que es produeixi la col·laboració publicoprivada" per millorar l’accés a la vivenda a Espanya. Ha reconegut que els recursos disponibles són insuficients i s’hauran de buscar noves fórmules.

El gerent d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona, Javier Burón, ha plantejat que resulta imprescindible la participació privada per crear vivenda assequible i ha plantejat que la societat Metròpolis Habitatge –societat publicoprivada de vivenda assequible– s’ocuparà de posar al mercat metropolità 4.500 pisos. El consistori licitarà en pròximes dates l’aportació privada. "L’Ajuntament aportarà 80 milions d’euros i esperem que les promotores privades aportin uns altres 80 milions d’euros", ha explicat Burón, per a qui és imprescindible que l’Estat augmenti la despesa en habitatge, de la mateixa forma que és imprescindible que el capital privat s’impliqui en la creació d’un parc de vivenda assequible.