Un Suprem molt dividit s'inclina per confirmar que pagui el banc

Amb tots els ulls a sobre, el ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem previst per a aquest dilluns per fixar definitivament qui ha de pagar els impostos per actes jurídics documentats de les hipoteques serà qualsevol cosa menys senzill. Arrossega picabaralles d’anys i el malestar per una gestió tan deficient que ha posat en dubte el prestigi d’una institució amb més de 200 anys d’existència. Per això les actituds estan molt trobades. Malgrat tot, la més probable sembla que serà confirmar la jurisprudència establerta per la seva Secció Segona en les tres sentències que donaven la raó a l’EMV de Rivas Vaciamadrid i declaraven que el subjecte passiu d’aquest tribut és el banc i no el client, contra el que venia mantenint en els últims 20 anys.

¿Per què? Perquè, tot i que cap de les fonts consultades per aquest diari s’atreveixi a assegurar una posició majoritària, en totes hi premia el criteri que seria molt difícil de justificar que el Suprem hagi dit una cosa un dia i 15 dies després, al resoldre tres recursos, en què les parts són exactament les mateixes i l’assumpte és idèntic, arribi a la conclusió contrària. Sobretot sense que en aquell temps s’hagi produït algun fet jurídic rellevant que ho justifiqui.

Per això tots coincideixen que el que menys mal faria a la institució, tot i que no es comparteixin el 100% les sentències qüestionades, és mantenir el canvi jurisprudencial que introduïen, tot i que fixant de forma més o menys explícita que les reclamacions pel cobrament indegut d’aquest impost sol s’estén als últims quatre anys.

No obstant, com és el període ja previst en la llei per reclamar o que et reclami Hisenda, hi ha fins i tot qui considera innecessària aquesta puntualització en la resolució del ple, perquè, per molt que grans despatxos d’advocats s’hagin afanyat a prometre la devolució d’aquest impost en totes les hipoteques en vigor, la realitat és que la devolució d’ingressos indeguts només es pot sol·licitar en aquell termini.

Canvi a la Sala

Les sentències que van provocar el pànic de la banca, al declarar que el subjecte passiu d’aquests impostos de les hipoteques és el banc i no el client, que és qui l’abona fins ara, van ser dictades per la Secció Segona de la Sala Contenciosa, l’especialitzada en tributari. Dels sis magistrats que actualment la componen, quatre van recolzar anul·lar l’article del reglament que l’hi atribuïa al client i un més, el sentir majoritari, però amb altres raonaments. Només un es va mostrar partidari de mantenir la jurisprudència defensada fins ara. 

Com són els especialistes en tributari, semblaria lògic que el seu criteri fos molt tingut en compte per la resta de la Sala Tercera. No obstant, en aquest assumpte res és fàcil i també hi ha qui s’agafa al fet que la composició de la Secció canviarà en mes i mig i amb ella es trastocarà la majoria que va dictar les sentències frenades en sec pel president contenciós, Luis María Díez-Picazo, al paralitzar altres recursos pendents i ordenar que “alguns” fossin portats al ple. Aquesta inèdita actuació, per la qual Podem fins i tot li va presentar una querella, que ja ha sigut rebutjada per l’alt tribunal, és tan qüestionada pels seus companys de Sala que el ple precisament començarà decidint si s’ha de celebrar o no. Hi ha magistrats que consideren que és il·legal, perquè no pot elevar-se al criteri de 30 magistrats el que ja han decidit aquells als quals va correspondre l’assumpte.

Prou majoria

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

De triomfar aquesta posició, la incertesa sobre les hipoteques es prolongaria en el temps, perquè els recursos serien tornats a les seccions per a la seva resolució i la crisi, almenys d’imatge, que ha provocat en l’alt tribunal correria el risc de perpetuar-se. De fet, per concloure la polèmica no sembla que sigui suficient que el veredicte s’aconsegueixi amb una majoria de 16 vots contra 15, ja que seria simptomàtic d’un Tribunal Suprem tan fragmentat que donaria via lliure a les reclamacions contencioses –si Hisenda refusa tornar els diners– o civils –si es dirigeixen contra el banc– de qualsevol decisió que s’adopti.

Per això les fonts consultades consideren que, per evitar aquest risc de col·lapse, del que el Suprem ja té molta experiència amb les reclamacions que es van produir per les clàusules terra, la decisió que s’adopti hauria de comptar amb una majoria el més pròxima que es pugui a la de dos terços dels magistrats que participin en el ple.