El 'mètode Arriaga' contra la banca

Tot i que sembli el contrari, perquè els bancs han donat arguments a preu fet als consumidors per reclamar davant de la justícia, aquest no és país per a litigis judicials. En realitat, els usuaris es resisteixen a acudir als advocats i emprendre demandes per exigir els seus drets com a consumidors. La falta de costum ha permès que “en aquest país els resulti molt barat a les grans companyies fer trampes i robar als consumidors, perquè aquests tenen molta reticència a anar a judici”. Qui ho diu és Jesús María Ruiz de Arriaga, fundador del bufetArriaga i Associats, flagell del sector financer espanyol amb més de 100.000 casos judicialitzats encara sense sentència més 35.000 en tràmit. Els jutges li han donat la raó ja en més de 50.000 demandes que han permès als seus clients recuperar gairebé 1.000 milions d’euros.

El ‘mètode Arriaga’ l’ha impulsat com “el primer despatx europeu de consumidors”, afirma el fundador, i figura entre els 10 grans bufets del país. “Amb la diferència que els grans grans defensen la banca i les corporacions internacionals”, planteja. El seu mètode és senzill: “Els clients són porucs a l’hora de litigar, així que paguen una única quota quan acceptem el cas, i no paguen res més quan acaba”, afirma. Si hi ha costes a càrrec del client, les assumeix el despatx, però si les costes corresponen al banc, les cobra Arriaga. “‘Jo vull els meus diners’, ens diu el client i això és el que rep”, confirma. “El nostre percentatge d’èxit és bastant alt: en demandes hipotecàries estem en el 98%”, detalla aquest advocat format per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que suma unes altres tres llicenciatures i 12 màsters cursats en diferents centres universitaris espanyols. 

Embargar els bancs

Reclamar les costes als bancs no és tasca senzilla. Amb certa freqüència el despatx es veu obligat a demanarl’embargament dels comptes dels bancs al Banc d’Espanya per cobrar. És a dir, “acabem executant els bancs amb més freqüència de la que voldríem. Es fan els romancers”, explica. El ‘mètode Arriaga’ implica trobar nínxols on hi ha un abús generalitzat, “ja que és millor concentrar-nos en una cosa o en dues causes que afecten moltes persones, que voler fer-ho tot i arribar a molt poca gent. Som un despatx de consumidors”, afirma. Treure els avals dels bancs, que tornin els interessos que han pagat de més els clients, l’import de les preferents o els diners de la sortida a borsa de Bankia són els casos que han alimentat el creixement d’aquest despatx que té presència a tot Espanya. Compta amb una plantilla directa de 600 persones i dona ocupació indirecta a unes altres 500 persones. La seva plantilla està formada per advocats joves, amb una mitjana d’edat pròxima als 30 anys. “Els formem a Arriaga i no ens sap greu que després se’n vagin, perquè els fitxi un altre despatx”, amb millors condicions, se suposa.

La firma està en procés de selecció de personal. Es prepara per a una nova batalla judicial contra la banca quan el Tribunal Suprem aclareixi la doctrina sobre l’impost d’actes jurídics documentats. Al marge del que resolgui el ple, Arraiga creu que “els jutges han de seguir la jurisprudència de la sentència que es va comunicar el dia 16 d’octubre”. Aclareix que el seu despatx ja està rebent sentències favorables a que es tornin els diners, “perquè ja s’ha creat jurisprudència”, diuen. N’hi ha prou amb dues sentències en el mateix sentit o amb la resolució del ple del Suprem. “El ple pot fer moltes coses. Pot canviar la jurisprudència, però si contradigués la sentència seria una cosa inaudita, però tècnicament poden canviar la jurisprudència. Tot apunta que no, no perquè sonaria a tupinada, amb tots els dubtes que s’han generat sobre la independència del Tribunal Suprem”. 

Desconfiança judicial

Notícies relacionades

El Govern canviarà la llei perquè la banca pagui l'impost d'hipoteques | Últimes notícies en directe

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Arriaga no confia gaire en les altes instàncies de la Justícia: “El Consell General del Poder Judicial ha pres decisions que només beneficien als bancs”, defensa en relació amb el sistema instrumentat per reclamar les clàusules terra. “I això ha sigut una estratègia perquè els advocats tinguem problemes financers per suportar aquest procediment perquè cobrem al final”, precisa en relació al fet que aquestes reclamacions poden prolongar-se diversos anys pel col·lapse dels jutjats. També li sembla “sospitós” que el Suprem hagi de ser corregit amb freqüència pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Tampoc confia en els bancs. De fet el seu despatx es finança amb recursos propis o per mitjà d’inversors professionals. ¿Garantia d’independència? “Afirmatiu”, respon. Aquesta independència –i el gran volum i inversió que fa en publicitat– li permet sostenir  ‘el mètode’. Però si hi ha una cosa que sosté la seva estratègia és estar convençut que “sempre hauran grans companyies contra les quals litigar perquè és fàcil enganyar els consumidors”.