Els bancs busquen fórmules per repercutir el cost de l'impost de les hipoteques

“Esperarem, per saber l’impacte, al que digui el Tribunal Suprem, però els bancs tenim l’obligació prudencial –i els nostres supervisors així ens ho exigeixen en les seves normes i en les seves inspeccions– de tenir en compte tots els costos a l’hora de concedir nou crèdit. Aquesta és una obligació prudencial”. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank resumia amb aquestes paraules, durant l’última presentació de resultats, l’estat d’ànim dels bancs espanyols amb relació a assumir el cost de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats de les hipoteques, després de la decisió del Govern de modificar el reglament de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats.  En resum, si cal pagar, caldrà compensar aquest cost.

Les entitats financeres afirmen amb unanimitat que el mercat hipotecari espanyol és tan competitiu que no podran assumir l’impost sense que això afecti el crèdit. “Si l’hem de pagar, d’una manera o d’una altra haurem de traslladar-ho al crèdit”, han insistit fonts bancàries. I recorden que en sectors com el transport la pujada del preu del combustible repercuteix en el preu dels bitllets. “No creiem que es pugui traslladar el cost al tipus d’interès del préstec hipotecari –han comentat altres fonts–, pot ser que s’incorpori a les comissions”. L’agència de qualificació creditícia Moody’s considera que, tot i que els bancs espanyols hagin d’assumir el pagament imposat, l’impacte sobre la seva rendibilitat serà "limitat", ja que les entitats tenen un gran ventall d’opcions per protegir els seus marges.

El que no pot fer el sector és concertar una pujada de preus. "Això seria matèria per a la Comissió Nacional dels Mercats de la Competència (CNMC)", afirma Fernando Zunzunegui, soci del despatx d’advocats del mateix nom. "Ha de ser el mercat el que reguli l’aplicació d’aquest cost", insisteix. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha explicat aquest dijous després de la reunió del Consell de Ministres, que "el Govern vetllarà perquè no hi hagi trasllat de costos a les hipoteques i no s’incorporin clàusules abusives" en els crèdits. I que la nova Autoritat Financera vetllarà perquè això no passi, de manera que sigui el mercat el que ho reguli. Però, ¿com es regula el mercat? "Els bancs ens mirem de reüll en els temes comercials. Se sol actuar en funció del que fa la competència, amb l’objectiu de perdre clients", expliquen fonts bancàries. I precisa: "Al final és 'pecata minuta'. Uns 2.000 euros, que el cost de l’impost, en funció del valor de la hipoteca, repartits en els 20 anys de vigència del préstec, resulta una quantitat insignificant a repartir", la qual cosa vol dir que amb una pujada mínima de la comissió d’obertura o del tipus d’interès, o totes dues coses, es cobreix el cost de l’impost. I, de fet, qui ho assumirà, al final, serà el client.

La factura evitada

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El veritable problema per al sector financer era la retroactivitat de l’impost en cas que s’hagués mantingut que el banc era subjecte passiu de l’impost sense que es modifiqués la llei. El cost de l’impost per a la banca, en el cas que hagués hagut d’afrontar quatre anys d’impost –que és la vigència dels deutes amb Hisenda–, hauria arribat a uns 3.600 milions d’euros, segons dades del sector o 5.000 milions d’euros, segons va precisar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, abans que el Suprem modifiqués la seva doctrina. El Sindicat de Tècnics d’Hisenda havia assenyalat anteriorment que l’import total a tornar corresponent al període que va de l’octubre del 2014 al juliol del 2018 és de 3.631 milions d’euros (corresponents a 1.564.424 contribuents), i de 25.657 milions d’euros el del període del gener del 2003 al setembre del 2014 (corresponents a 13.443.257 contribuents).

Queda clar que el pitjor escenari per a la banca era la retroactivitat des de la concessió del préstec. Però aquesta opció ja no es contempla, tot i que l’opció que el tema acabi a la justícia europea tampoc s’ha erradicat definitivament, com apunten diferents despatxos d’advocats.