Sánchez treu del calaix un informe sobre pobresa que va congelar Rajoy

Després de successius informes estirant les orelles a l’Estat espanyol pel baix nivell de protecció les famílies en situació de pobresa, la Comissió Europea va acordar amb el Govern de Mariano Rajoy finançar un ambiciós estudi, capaç d’involucrar totes les administracions, a fi de poder revisar després en profunditat l’insuficient sistema de garantia d’ingressos mínims a Espanya. 

L’informe, dotat amb una subvenció de 251.142 euros, va ser elaborat per catedràtics i professors de les universitats Rei Joan Carles, d’Alcalá i de Navarra al llarg de gairebé dos anys i va ser entregat al Ministeri de Sanitat el desembre del 2016, on acabava d’arribar la ministra Dolors Montserrat. Des d’aleshores el treball s’ha quedat en un calaix, per a desesperació dels seus autors i de les mateixes institucions europees, que exigien al Govern espanyol la publicació de l’informe finançat amb diners comunitaris per al seu debat públic, segons relaten alguns dels protagonistes del procés. 

Al cap de dos anys, l’informe ha sigut tret del calaix i des de fa un mes apareix de forma completa a la pàgina web del Ministeri de Sanitat del Govern socialista de Pedro Sánchez, l’acord del qual amb el líder de Units Podem, Pablo Iglesias, inclou desenvolupar un ingrés mínim vital, començant per augmentar la prestació per fill a càrrec en les famílies vulnerables des dels 291 euros a l’any actuals a 473 euros el 2019. 

En contra d’aquesta interpretació sobre el possible menysteniment de l’informe, fonts de l’equip de l’exministra Montserrat relaten que a finals de febrer del 2018 la pàgina web del Ministeri ja va publicar les conclusions del document, entenent que el compromís amb la CE només afectava aquesta part de l’estudi. Admeten que el 7 de juny es va rebre en el Ministeri de Sanitat un escrit de la Comissió Europea instant a la publicació completa de l’informe, però aquestes fonts no hi van veure un avís fruit del retard. “Al principi només ens van demanar publicar les conclusions i ho vam fer al febrer. Després, van demanar al Ministeri l’informe complet, però ja havíem sortit del Govern”, relaten.  

Fan falta més diners

Les conclusions de l’informe no eren gaire encoratjadores per al Govern anterior. “En el cas d’Espanya, les baixes quanties, els problemes de cobertura de la població vulnerable i, sobretot, l’absència d’una última xarxa de seguretat econòmica equiparable a la de la majoria de països europeus, van causar que la pobresa, que ja era superior a la mitjana abans de la crisi, creixés més que a la majoria de països de la Unió Europea”, s’afirma a l’informe dirigit pel catedràtic Luis Ayala, de la Universitat Rei Joan Carles.

Les costures d’un sistema defectuós van esclatar definitivament amb la crisi. El nombre total de prestacions assistencials (no contributives) per a persones sense ocupació i llars sense ingressos va passar de 4 a 6 milions entre el 2008 i el 2015. La xifra de despesa gairebé es va duplicar en dos anys fins a assolir el seu màxim històric el 2010 (prop de 22.000 milions), sense arribar per això als nivells europeus. Després va començar a baixar per efecte de les retallades. 

Al mapa de la despesa assistencial, no contributiva, més d’un terç es destina al complement de mínims de les pensions i una quarta part, a les diferents formes de subsidi d’atur. La resta inclou prestacions per fill (7%), per invalidesa i jubilació (11,8%), la renda activa d’inserció (6,41%) o les rendes mínimes d’inserció de les autonomies (6,7% de la despesa total).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’informe constitueix un ingent mapa de dades sobre les nombroses, insuficients i moltes vegades descoordinades prestacions assistencials (no contributives) existents a Espanya; la seva limitada eficàcia per treure les famílies de la pobresa; la diferència entre autonomies, el perfil dels perceptors o la relació entre aquests ajuts i la incorporació al mercat laboral. Moltes d’aquestes dades, actualitzades, estan sent aprofitades ara perl’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) a poques setmanes de presentar al Congrés dels Diputats la seva avaluació sobre el que costaria implantar a Espanya la prestació d’ingressos mínims en l’àmbit de la Seguretat Social prevista en la proposició de llei que debat el Parlament per una iniciativa legislativa popular impulsada per UGT i CCOO.

Treballadors pobres

Els experts de l’anomenat ‘informe Progress’ suggereixen atendre la nova categoria de treballadors pobres sorgida de la precarietat laboral. Apunten a “la introducció de complements monetaris per als treballadors amb baixos salaris i recolzaments per trobar llocs de treball que garanteixin l’emancipació de les prestacions econòmiques complementàries” dins d’un sistema en què s’eviti l’aprofitament d’aquests ajuts per part dels empresaris per rebaixar els costos salarials o el desincentiu del beneficiari a buscar una feina.