El Banc d'Espanya es va assabentar per la "premsa" dels sobresous de CatalunyaCaixa

Tres pèrits del Banc d'Espanya i també antics càrrecs del mateix organisme han assegurat aquest dimartsen el judici que se celebra contra l'excúpula de CatalunyaCaixa que es van assabentar "per la premsa" dels sobresous al que era director general, Adolf Todó, i al llavors alt càrrec, Jaume Massana. Quan van tenir coneixement d’això, van parlar amb Todó i li van comunicar que, segons la seva opinió, aquest augment “no era oportú” perquè s’estava començant una profunda reestructuració laboral amb prejubilacions. Els tècnics, que no han qüestionat la legalitat de l’increment retributiu, han precisat que també van parlar amb la Generalitat sobre aquest assumpte. El que va ser president de l’entitat, Narcís Serra,va declarar l’octubre passat en la vista que s’havia informat el Banc d’Espanya i l’Administració autonòmica de l’increment dels sous dels dos executius. Per tant, els experts de l’òrgan de supervisió bancari han rebatut la tesi de les defenses.

Els tres exalts càrrecs del Banc d’Espanya han afirmat que quan es van posar en contacte amb la que era cúpula de CatalunyaCaixa per demanar explicacions per l’increment de les retribucions, des de la caixa, que no tenia obligació d’informar sobre aquest aspecte al Banc d’Espanya, els van dir que el sou de Todó “estava pactat” i era la “mitjana” de les retribucions que cobraven càrrecs d’aquestes característiques al mercat. L’òrgan supervisor no va tenir competències en retribucions fins al 2011.

El Fons de Reestructuració Bancària (FROB) va injectar a la caixa d’estalvis, abans de fusionar-se amb altres entitats, el juliol del 2010, 1.250 milions d’euros i, el 2011, 1.718 milions. El consell d’administració de l’entitat va aprovar l’augment de la retribució de Todó en dues fases: el gener i l’octubre del 2010.  Quan el FROB va entrar en l’entitat, segons els experts, es va considerar que “Todó era part de la solució” i que la seva sortida de la caixa produiria més problemes que beneficis per continuar amb el pla de sanejament previst.

Entitat "vulnerable"

Segons els pèrits del Banc d’Espanya, la situació de Catalunya Caixa, abans de la fusió, era “vulnerable” per la seva alta participació al mercat immobiliari i per l’”excés” de finançament a l’engròs exterior, entre altres “desequilibris”, però, al seu torn, “fonamentalment sòlida” per poder sortir de la crisi. “No estava en grau de no retorn”, han dit. Aquesta va ser la raó per la qual el FROB es va limitar a injectar fons públics i no va intervenir la caixa directament. Aquests diners públics, han explicat els experts, era perquè l’entitat superés la crisi (es preveien pèrdues de més de 3.000 milions d’euros), però amb el que no comptaven és que aquest “desert fos tan sec i tan llarg”.

Notícies relacionades

Una 'app' clau en la gestió de la traçabilitat de palets amb la nova legislació

Solaria es crema amb el sol

Pesa sobre l’exvicepresident del Govern del PSOE i sobre l’exdirector general de Catalunya Caixa l’acusació d’haver elevat "de manera desproporcionada" les seves retribucions i les dels principals directius "sabedors de la situació de crisi de l’entitat o, almenys, en condicions de conèixer-la". Todó, per exemple, cobrava 684.713 euros anuals el 2008 i va passar a tenir una retribució d’1,36 milions el 2010. Els beneficis de l’entitat es van reduir progressivament (493 milions el 2007, 185 el 2008, 77 el 2009), però els ingressos i dotacions a plans de pensions dels directius van augmentar. 

La fiscalia demana quatre anys de presó per a 17 dels 41 acusats, entre els quals hi ha Serra i Todó, als quals atribueix dos delictes d’administració deslleial, i dos anys per a 24 més, als quals només apunta un dels dos delictes. Ha anunciat que presentarà també una alternativa.