Els salaris trenquen el seu estancament i creixen al ritme més gran des del 2013

Nou mesos han trigat els salaris aquest 2018 a trencar l’estancament i començar a entreveure detalls de certa recuperació. Així ho constaten les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), corresponents al tercer trimestre de l’any, que revelen el creixement anual més elevat de les remuneracions des de l’últim trimestre del 2013, quan van augmentar el 2,5%. Han pujat tant els costos laborals totals com els salarials i ho han fet un1,9%, deixant el salari mitjà en 1.842,6 euros per treballador i mes.

Aquest increment coincideix en el temps amb el període que arrenca amb la firma del IV Acord d’Ocupació i Negociació Col·lectiva (AENC), en el qual patronals i sindicats van acordar unes pujades salarials d’entre el 2% i el 3%. La xifra mitjana assolida fins al setembre no assoleix els esmentats registres, tot i que trenca l’immobilisme que fins ara ha caracteritzat els salaris a Espanya el 2018.

No en tots els sectors creixen les remuneracions al mateix ritme i és en elsector serveisque arrossega salaris baixos, on més han pujat. L’increment va ser en el tercer trimestre del 2,2%, fins a un cost salarial mitjà per a les empreses d’1.786,9 euros per treballador al mes. Laindústria i laconstrucció van créixer a un ritme més similar al de trimestres anteriors, al 0,8% tots dos. El sou mitjà en la indústria es va situar en 2.184,6 euros i el de la construcció, en 1.757,2 euros.

Catalunya registra la tercera pujada més gran

Notícies relacionades

La precarietat és un llast per a la pujada dels salaris

Torres invertirà sis milions en un celler de vins sense alcohol

L’efecte estacional de l’estiu deixa efectes molt marcats en el comportament dels salaris. Un és que la mitjana descendeix, ja que els serveis adquireixen més pes. El sou mitjà va passar dels 1.951,8 euros en el segon trimestre als 1.842,6 euros del tercer. Un altre dels signes de la campanya estiuenca és els territoris on més increments salarials es registren. El factor costa és un denominador comú, ja que quatre de les cinc comunitats autònomes amb més alces tenen un fort sector turístic de platja.

Catalunya va ser la tercera comunitat autònoma on més van créixer els costos laborals totals (l’INE no desglossa per autonomies els costos salarials), amb una alça del 2,3%. El País Basc va ser l’excepció continental, amb un creixement del 3,7%, sent superat per les Balears (4,9%), l’autonomia amb més increments. València (2,3%) i les Canàries (2%) completen aquest 'top 5'