Les mesures laborals que surten del Consell de Ministres de Barcelona

El Govern de Pedro Sánchez ha volgut escenificar a Barcelona l’aprovació d’una bateria de mesures laborals per "blindar l’Estat del Benestar, una vegada superada la crisi," segons ha qualificant la ministra portaveu, Isabel Celaá. Cuinades a foc lent durant els primers sis mesos de mandat, tant en les meses de negociació amb les patronals i els sindicats, com en les despatxos del Congrés, els socialistes han decidit treure del forn aquest 21 de desembre la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), l’increment de sou dels funcionaris i una bateria de programes per a la formació dels treballadors.

Pujada del salari mínim

La pujada del salari mínim interprofessional a 900 euros va ser pactada amb Units Podem en vistes de poder articular-la a través d’uns nous pressupostos. Les majories parlamentàries que els puguin fer possibles són, com a mínim, incertes i el PSOE ha decidit accelerar la mesura per la via del reial decret. Aquesta mesura ha aixecat un gran enrenou mediàtic, malgrat tenir una repercussió directa relativament minoritària. Afectarà, segons càlculs del mateix Executiu, entre 1,3 i 2,5 milions de treballadors, cosa que equival a entre el 8,3% i el 15,4% dels assalariats. El 56% del total de beneficiats, segons ha destacat Celaá, són dones.

No obstant, el text aprovat aquest divendres al Consell de Ministres no repercutirà de la mateixa manera en tots ells. La forquilla respon a una diferència en els règims de cotització de la Seguretat Social. És a dir, el Ministeri de Treball estima que 1,3 milions de treballadors assalariats del règim general es beneficiaran de la pujada a 900 euros del salari mínim interprofessional. La resta són o bé treballadores de la llar, col·lectiu eminentment femení, o treballadors del camp. Tots dos tenen règims específics i la pujada de les seves remuneracions mínimes pujaran en menor mesura que la d’aquests 1,3 milions d’assalariats. Si entre aquests últims el salari mínim pujarà el 22,3%, entre els altres dos col·lectius l’increment serà lleugerament inferior, del 19,8%. 

Aquesta discriminació ha sigut denunciada pels sindicats i respon a un càlcul del salari mínim no partint de la jornada, sinó per hores. A les treballadores de la llar, que segons les últimes dades d’afiliació corresponents al mes de novembre engloba 411.353 persones, el seu mínim per hora passarà de 5,8 euros a 6,4 euros. En cas d’aplicar-se una pujada anàloga a la dels treballadors del règim general, l’hora sortiria a 7,04 euros. Pel que respecta als temporers, un total de 758.438 al novembre, el seu salari mínim passa d’estar regulat segons la jornada, com els del règim general, a fer-ho segons les hores, com les treballadores de la llar. Això provoca que el seu mínim passi a ser de 6,9 euros l’hora.

Qui es veurà afectats per la pujada del salari mínim, però en diferit, seran molts receptors de prestacions, beques o subsidis que estan indexats a aquest indicador. Moltes d’aquestes pagues estan regides no pel SMI, sinó per l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM). Aquest no està contemplat en el reial decret llei que incrementa el salari mínim, tot i que sí que el segueix referenciat en molts casos. Així ho explicita la llei general de la seguretat social al seu article 275.2: "S’entendrà complert el requisit de manca de rendes exigit [...] quan el sol·licitador o beneficiari no tingui rendes de qualsevol naturalesa superiors, en còmput mensual, al 75 per cent del salari mínim interprofessional". Un dels compromisos del Govern que no ha aprovat el Consell de Ministres d’aquest divendres però sí que haurà de fer-ho en el pròxim, si no vol que s’extingeixi el pròxim 4 de gener, és la reforma del Subsidi Extraordinari per Atur (SET). Aquest, pensat per a aturats de llarga durada sense prestació, exigeix per ser cobrat aquesta "falta de rendes", és a dir, no ingressar més del 75% del SMI.

Pujada de sou als funcionaris

El mateix Pedro Sánchez va donar a conèixer oficialment una altra de les grans mesures que ha aprovat el Consell de Ministres aquest divendres: la pujada del sou dels funcionaris de totes les administracions d’Espanya. Els sindicats ja tenien el compromís des de finals de novembre que es produiria hi hagués o no hi hagués pressupostos i l’Executiu socialista ha optat per accelerar la mesura abans d’acabar l’any. Malgrat que l’aprovarà un Govern del PSOE, les xifres segons les quals s’incrementaran les remuneracions dels empleats públics són les acordades per l’anterior Govern del PP el març d’aquest any. 

Aquest punt és una cosa que la ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet, no ha amagat i ha justificat com que el Govern del PSOE està, en aquest punt, "complint, seguint i desenvolupant" els acords a fi d’"impulsar l’esforç del sector públic després de la crisi que hem viscut". 

Els increments seran sobre una base del 2,25% a partir de l’1 de gener, que pot ascendir fins al 2,5%, si es consolida un creixement del PIB aquest 2018 per sobre del 2,5%. Entre el febrer i el març el Govern estima poder tenir aquests càlculs. No és aquesta l’única variable que pot acabar augmentat el salari, ja que el reial decret també contempla un altre 0,25% addicional. Aquest, pactat també el març entre sindicats i el PP, obre la porta que cada administració decideixi si aplicar-lo o no. 

350 milions per a formació

Notícies relacionades

Últimes notícies de Barcelona i Catalunya avui | Directe

Els CDR no aconsegueixen sembrar el caos

Després d’aprovar en l’anterior Consell de Ministres el Pla de Xoc per l’Ocupació Juvenil, que incloïa diverses mesures específiques per a la formació tant d’ocupats com de desocupats joves, en el d’aquest divendres l’Executiu de Pedro Sánchez ha habilitat un total de 350 milions per a la formació a treballadors actius. Aquests fons provenen de les quotes que paguen les empreses en relació amb la cotització dels seus empleats i fa temps que tant patronals com sindicats exigeixen al Govern que els doni més recorregut.

La ministra portaveu Celaá ha detallat que les entitats que vehicularan aquests 350 milions per a la formació seran el Servei Públic d’Ocupació (SEPE) i les entitats territorials, com la que actua a Catalunya, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).