Contra les crisis, educació

Tenir un grau de coneixements financers adequat suposa un gran avantatge individual per als ciutadans, ja que els permet entendre el risc que assumeixen al contractar un producte, prendre millors decisions i reduir les possibilitats de ser víctimes d’abusos. Però, a més, produeix efectes positius per al conjunt de la societat, ja que disminueix el perill per al’estabilitat financera que representen els cada vegada més habituals conflictes judicials entre les entitats i els clients, mentre que podria millorar el volum d’estalvi a Espanya cap a nivells més homologables amb altres països europeus, amb unes finances més equilibrades.

Fins a tal punt és així que una de les recomanacions per evitar futures crisis que acaben de pactar els grups parlamentaris amb un inusitat consens en la comissió d’investigació del Congrés és "promoure l’educació financera, que permeti a les persones prendre decisions més informades, donant eines i recomanacions pràctiques personalitzades". Per això, aconsellen, "s’haurien de reforçar les campanyes dutes a terme per la CNMV i el Banc d’Espanya, així com estudiar la possibilitat d’incorporar conceptes relacionats amb l’educació financera en els currículums escolars i desenvolupar plans en matèria d’educació i cultura financera i civicotributària adaptada a grups d’edat i col·lectius sensibles". El Senat també ha instat el Govern a impulsar programes específics per a dones i col·lectius en risc d’exclusió financera.

El Ministeri d’Educació està receptiu. El departament "sempre té en compte les decisions que es prenen al Parlament; que els ciutadans hagin après continguts financers que els ajudin a desenvolupar-se en la societat és molt important", assenyalen fonts d’aquest, informa Olga Pereda. El secretari d’Estat d’Educació, Alejandro Tiana, ja es va mostrar partidari de "reforçar" la inclusió de coneixements financers en el currículum escolar l’octubre passat, coincidint amb la celebració del Dia de l’Educació Financera. El debat de la nova llei d’educació a partir del gener podria oferir l’oportunitat perfecta perquè es fes realitat.

Camp de millora

Els últims anys s’ha avançat, gràcies, precisament, a l’impuls de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) i el Banc d’Espanya, que des del 2008 són els principals motors de l’educació financera al país. El 2009 van firmar un conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Educació per impulsar la formació en finances en el sistema docent. Des del 2014, tots els alumnes de primària reben una formació bàsica, dins de l’assignatura de ciències socials, orientada a prendre consciència del valor dels diners i els seus usos mitjançant un consum responsable i el sentit de l’estalvi.

A secundària hi ha una assignatura específica d’economia a quart d’ESO, amb coneixements més avançats, com el pressupost personal, estalvi i endeutament, plans de pensions, risc i diversificació, i els diners i les relacions bancàries. Però el problema és que no és obligatòria, per tant, en queden fora els alumnes que s’orienten cap a la formació professional o el batxillerat de ciències. 

Més ambició

Sebastián Albella, president del supervisor dels mercats, es va mostrar fa uns dies partidari d’anar més lluny. "El nivell de presència d’aquesta matèria en el currículum és encara incipient, i sens dubte ens agradaria que la seva implantació fos generalitzada", va declarar en una entrevista a 'El País’. El pla d’educació financera de la CNMV i el Banc d’Espanya considera necessari reforçar i ampliar els continguts d’educació financera a primària i treballar perquè tots els alumnes de secundària i formació professional rebin instrucció en la matèria.

Per això, aquest pla promou un programa d’educació financera a les escoles, que imparteixen cada any prop de 700 centres educatius de forma voluntària. Paral·lelament, realitza activitats destinades a altres col·lectius, en particular a aquells on s’ha detectat una necessitat més alta: els joves d’entre 18 i 34 anys, les persones de més de 65 anys, les persones de rendes baixes i les dones.

Ciutadans responsables

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Es tracta d’una qüestió clau.L’OCDE, l’organisme internacional que més ha impulsat la formació en aquest camp, va advertir en una guia de bones pràctiques el 2015 que l’"educació financera ha de començar a l’escola; els ciutadans haurien de rebre instrucció sobre temes financers com més petits millor". En la mateixa línia, la Comissió Europea va assenyalar el 2007 que "els consumidors han de rebre educació financera sobre afers financers i econòmics tan avait com sigui possible, començant a l’escola. Les autoritats nacionals han d’estudiar la possibilitat que l’educació financera formi part obligatòriament dels plans d’estudi".

El Banc Central Europeu (BCE) ja va advertir fa un parell d’anys de la necessitat de fomentar l’existència de "ciutadans financers responsables", ja que, "com a mínim, tot inversor ha de saber dues coses: la primera, que una rendibilitat més alta sempre va de la mà d’un risc més elevat; la segona, no posis mai tots els ous en un mateix cistell". Les entitats financeres, com a part forta en la relació amb els clients, tenen l’obligació d’informar-los de forma completa i transparent sobre les condicions dels productes i serveis, i hi recau la responsabilitat si no és així. Però un augment de la formació dels clients també reduirà els problemes. Millorar l’educació financera no evitarà evidentment que es produeixin noves crisis, però sí que pot limitar-ne els abastos i efectes.