El Senat tomba el camí de dèficit del Govern amb la majoria absoluta del PP

Segons el previst, el ple del Senat, amb la majoria absoluta del PP, va tombar aquest dijous el camí d’estabilitat amb què el Govern socialista pretenia elevar de l’1,3% a l’1,8% del PIBl’objectiu de dèficit per a l’any que ve a fi d’augmentar en 6.000 milions el marge de despesa de l’Estat, de la Seguretat Social i de les comunitats autònomes. La votació final va registrar 150 no, 97 sí i una abstenció.

El camí d’objectius de dèficit per al període del 2019 al 2021 que va aconseguir ser aprovat la setmana passada alCongrés dels Diputats  amb els vots del ‘bloc de la moció de censura’ va resultar definitivament tombat al Senat amb els 150 vots en contra del PP, Ciutadans, Fòrum Astúries, UPN i Coalició Canària que es van imposar als 97 vots a favor del PSOE, Units Podem, Compromís, el PNB, el PDCat i ERC. L’abstenció procedeix d’un vot erroni d’un senador del PP.

La votació del Senat es va produir sense que el Govern hagi pogut desembussar al Congrés la tramitació de la reforma de la llei d’estabilitat amb què l’Executiu pretenia eliminar la capacitat de veto de la Cambra alta (on el PP disposa de majoria absoluta) en la votació del camí d’objectius de dèficit. És l’única votació en què el Senat disposa de capacitat de veto. En totes les altres, el 'no' del Senat pot ser aixecat després pel Congrés. Això és el que es proposa modificar el Govern amb la seva reforma de la llei d’Estabilitat. Precisament, aquest mateix dijous el PSOE va presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional contra el bloqueig que la Mesa de la Cambra baixa (controlada pel PP i Cs).

Recolzament independentista

Igual que van fer la setmana passada al Congrés, els independentistes del PDCat i d’ERC al Senat van tornar a donar el seu vot als objectius del Govern i ho van fer per dues raons. “Ho fem d’acord amb la Generalitat, que té la necessitat de comptar amb aquestes dues dècimes de marge addicional de dèficit, amb 470 milions més per a polítiques socials”, va argumentar el senador Josep Lluis Cleries (PDCat), tot i saber la inutilitat pràctica del seu vot. “Ens mengem el nostre orgull, perquè ens ho demana el Govern de Torra i Aragonès, mentre tenim gent a la presó des de fa més d’un any,i ho fem perquè ells i elles ens demanen que no trenquem el fil de la negociació”, va continuar Bernat Picornell (ERC), que opina que una solució política per a Catalunya després del judici del procés “serà massa tard”. 

Menys inversió i més quotes

La votació dels objectius de dèficit constitueix el pas previ per determinar un sostre de despesa per a l’any següent i poder confeccionar els Pressupostos de l’Estat. Així, després que el Senat hagi tombat els nous objectius de dèficit i deute per al període del 2019 al 2021, el Govern es disposa a presentar a finals de gener el projecte de llei de Pressupostos de l’Estat per al pròxim any amb els objectius heretats de Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

Aquest dijous el PP estrena el veto del Senat per tornar el camí de dèficit al Govern

Els independentistes recolzen el dèficit del Govern "per mandat de la Generalitat"

Montero va recordar que haver d’ajustar-se a un objectiu de dèficit de l’1,3% l’any pròxim (en lloc de l’1,8%) restarà uns 6.000 milions de més capacitat de despesa a l’Estat, a la Seguretat Social i a les autonomies. Aquesta menor capacitat de despesa es traduirà –segons Montero– en un creixement més feble de lesinversions de l’Estat i en un menor marge de les comunitats d’uns 2.500 milions d’euros en polítiques d’educació, sanitat i dependència.

A més, la ministra d’Hisenda va responsabilitzar el PP d’haver d’apujar les bases mínima i màxima de cotització a la Seguretat Social el 2019, pel veto del grup Popular a un objectiu més gran de dèficit per al pròxim any. Segons va dir, “la Seguretat Social ha d’incrementar les cotitzacions” per poder suplir l’absència d’un objectiu de dèficit més gran, que hauria atorgat a l’organisme que paga les pensions un marge addicional de despesa de 2.500 milions d’euros més. El Govern ha decidit apujar el 7% la base màxima de cotització a partir del 2019 mentre la base mínima augmentarà el 22%, en paral·lel a l’augment del salari mínim interprofessional a 900 euros al mes.