Els Pressupostos del 2019 aposten per la despesa social i sacrifiquen la inversió

Amb més de tres de mesos de retard, el Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de llei de Pressupostos de l’Estat per al 2019 amb el qual Pedro Sánchez es juga l’objectiu d’allargar la legislatura, si aconsegueix els suports polítics que encara no té per aprovar-los. I si no aconsegueix aquests suports, aquest projecte de Pressupostos, que destina el 57,3% de les seves partides a despesa social, almenys podria servir a Sánchez d’avenç de programa electoral per a unes futures eleccions generals.

Els comptes aprovats pel Consell de Ministres eleven la despesa consolidada de l’Estat i els seus organismes autònoms a 345.358 milions d’euros, el 5,3% més que l’any anterior.  En grans línies, el projecte de Pressupostos concentra la seva aposta en la despesa social (que creix el 6,4% i eleva el seu pes des del 55,5% de la despesa total del 2018 el 57,3% el 2019), mentre sacrifica el capítol d’inversió, que només creixerà el 2,3%. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va explicar que el Govern s’ha vist obligat a treure 850 milions de la inversió per poder complir l’exigent objectiu de dèficit de l’1,3% del PIB, després que el veto del PP al Senat va impedir l’aprovació de la meta més generosa de l’1,8% que pretenia l’Executiu.

Des del punt de vista polític, el Govern considera en tot cas que els Comptes del 2019 són prou "atractius" per desfer dos grans nusos de preocupació. Un, “seduir” els partits independentistes perquè recolzin els comptes al Congrés pels beneficis que tindran per als catalans. I dos, no menor, frenar el descontentament ciutadà en què –creu l’Executiu– arrela part de l’auge de Vox.

Seduir els independentistes

"El Pressupost té partides importants per a Catalunya i espero que sigui un element prou atractiu", va afirmar la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Ministres. La titular d’Hisenda va confirmar que els comptes del 2019 compliran per primera vegada amb l’Estatut de Catalunya (el percentatge d’inversió estatal en Catalunya ha de ser similar al pes de la comunitat en el PIB estatal, el 18%) i d’altres comunitats.

Segons Montero, això no s’ha d’interpretar com una “contrapartida” per capturar el vot dels partits catalans, sinó com el mer compliment de la llei. No obstant és evident que l’Executiu juga aquesta carta per intentar atreure el renuent vot dels independentistes d’ERC i PDECat al Congrés dels Diputats. “El Govern demana permanentment més recursos per a Catalunya, ara té una oportunitat, així que soc optimista”, va admetre la ministra.

L’“optimisme” del Govern va créixer aquest divendres amb la declaració de l’expresident Carles Puigdemont, que no va vetar el primer tràmit dels Pressupostos i va reconèixer que els grups parlamentaris d’ERC i PDECat són autònoms, tot i que va recordar que la intenció continua sent rebutjar el projecte definitiu. La primera prova de foc tindrà lloc els dies 11 i 12 de febrer en el debat de totalitat del projecte de llei al Congrés dels Diputats. Allà es veurà si els independentistes deixen el seu imprescindible vot al projecte del Govern o si, al contrari, fan avortar les aspiracions de Sánchez.

La titular d’Hisenda no va voler avançar encara xifres concretes sobre l’import de la inversió territorialitzada que l’Estat destinarà a Catalunya i es va remetre a la roda de premsa de dilluns al Congrés dels Diputats. Sí que es va referir que, amb caràcter general, el conjunt dels recursos de finançament de les autonomies pujaran en gairebé 6.500 milions l’any pròxim (dels que 989 aniran a Catalunya). 

Vacuna davant Vox

El fort augment de la despesa social i les mesures de suport a famílies i classes mitjanes és l’antídot que, des del punt de vista del Govern central, pot servir de “vacuna davant el caldo de cultiu del descontentament amb què es nodreixen els populismes” com el de Vox, va apuntar Montero.  

Dins del bloc social, els comptes recullen un augment del 6,2% de la despesa en pensions. La despesa en pensions s’emportarà 42,1 euros de cada 100 dels Pressupostos. També s’inclou una pujada de gairebé el 60% a les partides de dependència, un increment del 10% al bloc de beques i l’eliminació del copagament per a pensionistes i col·lectius més vulnerables. A més es recupera el subsidi d’atur per a aturats de llarga durada majors de 52 anys, s’augmenta en 220 milions la lluita contra la violència de gènere, es dota amb 321 milions els ajuts a famílies per combatre la pobresa infantil i s’augmenta de cinc a vuit setmanes el permís de paternitat, entre altres mesures.

Totes aquestes mesures socials formen part de l’acord pressupostari del Govern amb Units Podem que aquest divendres va exigir a l’Executiu el compliment exhaustiu del pacte. “Si no es compleix l’acord, aquests Pressupostos no tiraran endavant”, va advertir la portaveu morada, Irene Montero. Segons aquesta formació, hi ha punts molt importants de l’acord que no s’estan complint, com el relatiu a regular les pujades abusives dels preus dels lloguers. El Govern “quan firma un acord, el compleix”, va respondre la ministra d’Hisenda des de la Moncloa, i va avançar que el que es va pactar es desenvoluparà al llarg del 2019.

Recaptació rècord

“Els Pressupostos Generals de l’Estat del 2019 marquen un punt d’inflexió respecte a la política econòmica i pressupostària dels últims anys al fer compatible la consolidació fiscal amb l’increment de la despesa pública i la redistribució de la riquesa, posant les bases d’un model de creixement més inclusiu, intel·ligent i sostenible”, va resumir la dirigent del Ministeri d’Hisenda. La despesa en infraestructures creixerà el 40%, fins als 7.572 milions, si bé cal tenir en compte que només una part d’aquesta quantia és inversió (l’altra és despesa corrent).

Per fer compatible el fort augment de la despesa social amb el compliment de l’objectiu de dèficit, el Govern compta amb les mesures d’augment d’impostos acordades amb Units Podem. Segons els càlculs governamentals, la pujada de l’IRPF per a les rendes més altes, l’aplicació d’un tipus mínim del 15% en l’impost de societats, la nova taxa Google, el nou impost sobre transaccions financeres i la fiscalitat més gran del dièsel –entre altres disposicions– podran aportar a l’Estat uns 5.654 milions addicionals. Gràcies a aquestes mesures, el Govern preveu assolir el 2019 uns ingressos tributaris totals per 227.356 milions d’euros, el 9,5% més que l’any anterior i la xifra de recaptació més gran de la història pressupostària (gairebé 20.000 milions més que el 2018).

Notícies relacionades

El Govern preveu menys creixement i més atur per al 2019

Sánchez complirà per primera vegada la inversió prevista a l'Estatut per a Catalunya

Els Pressupostos de Pedro Sánchez «pugen impostos per pagar una campanya electoral infinita», va criticar el lider del PP, Pablo Casado. Des del seu punt de vista, els comptes socialistes constitueixen «una proposta letal per als interessos de l’economia espanyola, una proposta egoista, partidista, sectària, innecessària, irresponsable i irreal», va rematar el dirigent conservador.

Per la seva banda, Ciutadans va acusar el Govern de fer “maquillatge comptable” amb una previsió d’ingressos que “no se sosté”. Segons el responsable d’Economia d’aquesta formació, Luis Garicano, aquestes previsions inclouen “6.000 milions d’euros més que sorgeixen del no-res”.