La inversió a Catalunya puja el 16,8%, més a prop del que fixa l'Estatut

El projecte de Pressupostos de l’Estat per al 2019 eleva de forma important la inversió destinada a Catalunya, que creix el 52% respecte al pressupostat el 2018, fins a un total de 2.051,38 milions. I, tot i que, en sentit estricte, no permet complir el compromís del Govern de respectar, per primera vegada, la disposició tercera de l’Estatut de Catalunya, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha afirmat el contrari. "El projecte de Pressupostos compleix amb l’Estatut de Catalunya", ha dit Montero en roda de premsa alCongrés dels Diputats, fet que ha provocat la incredulitat dels grups independentistes. [DIRECTE: Totes les notícies sobre els PGE].

Els arguments i les xifres de la ministra no semblen haver convençut els representants d’ERC i el PDECat, el vot del qual és pràcticament imprescindible per a l’aprovació dels comptes del Govern. Els grups independentistes han reiterat el seu ‘no’ al projecte del Govern central que, a més, acusen d’incomplir la inversió a Catalunya establerta per l’Estatut d’Autonomia, malgrat que l’Executiu va prometre que la compliria

ERC i el PDECat

Als socialistes "se’ls omple la boca contínuament amb la defensa de l’Estatut", però l’Executiu incompleix encara la disposició addicional tercera, que exigeix una inversió a la comunitat equivalent a la seva proporció al PIB de l’Estat, ha criticat el diputat d’ERC Gabriel Rufián. "Sembla" que la previsió de l’Estatut sobre inversions a Catalunya "es torna a incomplir", ha dit en un to més prudent Carles Campuzano (PDECat) abans de recordar que el que exigeix el seu grup és "una proposta política per avançar en la solució del conflicte polític a Catalunya"

La ministra Montero, ha confiat que l’anàlisi detallada de les xifres mostri a aquests grups els avantatges d’aquests comptes també per als ciutadans catalans i ha fet referència als successius canvis d’ànim dels independentistes en relació amb els Pressupostos de l’Estat. "La decisió final(d’ERC i el PDCat) no la sabrem fins al moment de la votació", ha dit la ministra abans de tornar a apel·lar als grups del PP i "sobretot de Ciutadans" perquè "almenys s’abstinguin en la votació".

Percentatges discrepants

Segons la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya, que no s’ha complert mai des de la seva aprovació el 2009, lainversió territorialitzadade l’Estat a Catalunya ha de ser equivalent al pes de la comunitat en el PIB. Aquest s’ha situat els últims anys a l’entorn del 18%, si bé el 2017 va arribaral 19,2%, segons les dades del’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Segons les xifres presentades aquest dilluns per la ministra d’Hisenda al Congrés dels Diputats, els Comptes per al 2019 pressuposten una inversió de l’Estat per a Catalunya de 2.051,38 milions, equivalent al 16,8% del totald’inversió territorialitzada de l’Estat per a l’any que ve.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, no obstant, afegeix a aquesta xifra 200 milions de transferència de capital de l’Estat a favor de la Generalitat (fins a un total de 2.251,38 milions), de manera que, segons els seus càlculs, la participació de Catalunya en la inversió territorializada de l’Estat s’elevaria al 18,5% del total (tot i que en realitat seria el 18,2%). Així, "es compleixl’Estatut de Catalunya", ha afirmat la ministra de forma taxativa en la roda de premsa de presentació del projecte de llei al Congrés dels Diputats. "El 18,5% o el 19% són xifres similars", ha afegit abans d’assegurar que hi ha "possibilitat de millora" en aquesta partida durant el tràmit parlamentari, però també en d’altres.

Sentència del Suprem

El cert és que els 200 milions d’inversió addicional als quals es refereix la ministra neixen de la necessitat de complir la sentència 1668/2017 del Tribunal Suprem, que va xifrar en 759 milions d’euros les quantitats pendents d’inversió en infraestructures a Catalunya per incompliment en el passat de l’esmentada disposició addicional tercera de l’Estatut.  El Govern de Pedro Sánchez pretén anar complint aquesta sentència en successius Pressupostos, començant per 200 milions el 2019, segons va avançar el ministre de Foment, José Luis Ábalos, al Senat.

A partir d’aquesta interpretació, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, afirma que el projecte de Pressupostos "dona compliment a l’Estatut de Catalunya".

Andalusia, Extremadura i València

També, segons la ministra, s’han complert les disposicions estatutàries d’Andalusia, Extremadura i València, ja que s’ha assignat a cada un d’aquests territoris una participació en la inversió estatal del 17,5%, del 4% i del 9,8%, respectivament, en línia amb el pes de la població de cadascuna d’aquestes comunitats.

Els últims comptes del PP, del 2018, van assignar a Catalunya 1.349,59 milions d’inversió estatal territorializada (el 13,3% del total), una quantitat que va quedar uns 476 milions per sota del que hauria suposat aplicar la disposició tercera de l’Estatut

Antídot contra l’extremisme

La ministra ha defensat que els comptes públics ajudaran a "construir un país més just i suposen el millor dic que es pot aixecar contra els extremismes", en indirecta referència a Vox. Els seus objectius, ha afirmat, són fomentar un creixement "més intel·ligent i inclusiu", reforçar les polítiques socials després d’"una dècada" de retallades, i continuar el procés de reducció del deute i el dèficit per complir amb Europa. El seu majors beneficiaris, ha defensat, seran les classes mitjanes, els nens, els joves i els pensionistes.

El sostre de despesa s’elevarà un 4,4%, fins als 125.064 milions, malgrat el bloqueig del PP i Ciutadans al camí de dèficit més lax proposat pel Govern (els comptes s’han realitzat a partir d’un desfasament de l’1,3% en lloc de l’1,8%, la qual cosa resta un marge fiscal de 6.200 milions, tot i que si finalment s’aprova el nou camí es farà una execució "més relaxada" dels comptes). La despesa social suposa el 57% del total. Hisenda ha admès, en qualsevol cas, que algunes partides de despesa, com alguns mesures d’ingressos, no entraran en vigor fins entrat l’any, amb el que previsiblement seran inferiors al pressupostat.

Col·lectius prioritaris

La ministra ha assegurat que els beneficiaris més grans dels pressupostos seran les classes mitjanes (ampliació del permís de paternitat de cinc a vuit setmanes i primer pas per universalitzar l’escola de zero a tres anys), els funcionaris (pujada salarial d’entre el 2,25% i el 2,75%), els menors (nou ingrés mínim vital contra la pobresa infantil), els joves (pujada del salari mínim a 900 euros, pla de xoc per l’ocupació jove, augment del 10% en les beques, foment del lloguer i habilitació a les autonomies per reduir les taxes universitàries), els pensionistes (pujada general de l’1,6% a 9,5 milions de pensions, 59,3% d’increment en la despesa en dependència i eliminació del copagament farmacèutic als jubilats amb menys renda) i els aturats (augment de la despesa en un 4% i recuperació del subsidi als d’entre 52 i 55 anys). 

Notícies relacionades

Els Pressupostos del 2019 aposten per la despesa social i sacrifiquen la inversió

Pressupostos: seducció a Catalunya i vacuna contra Vox

També s’incrementa la partida per combatre la violència masclista (fins als 220 milions), s’eleva la inversió en R+D+i civil (5,6%), s’eleva la despesa en infraestructures (40%) i s’augmenta el finançament de les comunitats autònomes i els ajuntaments un 6,4%, fins als 129.899 milions.  La Seguretat Social, per la seva banda, augmentarà els seus ingressos per cotitzacions un 7%, però registrarà un dèficit de 18.650 milions (1,5% menys), que serà cobert amb un préstec del Tresor de 15.164 milions, la transferència per part de l’Estat de 850 milions, i l’apel·lació al Fons de Garantia. La previsió de creació d’ocupació (236.000) no coincideix amb la del Ministeri de Treball (400.000), però Montero ha assegurat que són xifres "aproximatòries" i que la bona és la segona.

Per finançar la major despesa, el Govern estima que els ingressos s’incrementaran fins als 227.356 milions (el 9,5% més o el 7,3% s’elimina l’efecte de l’avançament d’un mes de l’IVA del 2020). Davant els que consideren aquesta previsió clavada, Montero ha defensat que és una estimació "més creïble" que les del seu antecessor, Cristóbal Montoro, que va estimar una pujada mitjana del 7,1% durant el seu mandat, amb una desviació mitjana entre els ingressos pressupostats i liquidats de 5.100 milions per anys. La pressió fiscal augmentarà un punt, fins al 35,5% del PIB, en línia amb l’objectiu de l’Executiu d’equipar-la a poc a poc amb la mitjana europea del 41,1%.