Merkel, al servei de l'automòbil

“La Unió Demòcrata Cristiana (CDU) és avui el partit de la indústria de l’automòbil”.Després de mesos d’una relació tensa, Jürgen Resch, president de l’organització mediambiental‘Deutsche Umwelthilfe’(DUH), esclatava aquest dilluns contra el partit polític més poderósd’Alemanya. En un congrés del desembre passat, els conservadors de la cancellera Angela Merkel van tornar a sortir en defensa del sector del cotxe exigint retirar als activistes el seu permís com a ens sense ànim de lucre i, per tant, negar-los accés als ajuts federals. Tota una declaració de guerra.

Des de fa anys la DUH s’ha convertit en un malson per a la influent indústria automobilística alemanya. El febrer passat aquest malson es va convertir en una dura realitat quan el tribunal administratiu federal de Leipzig va resoldre al seu favor i va declarar legal que les ciutats alemanyes restringeixin la circulació dels vehicles dièsel sense que sigui necessària l’aprovació federal. Frankfurt, Stuttgart, Hamburg, Berlín i així fins a 14 grans ciutats del país amb alts nivells de contaminació van introduir limitacions que, tot i que modestes, van fer enfadar els despatxos de la capital.

Pressionat per aquesta onada contra el dièsel, el govern de Merkel va anunciar que relaxaria els límits de contaminació establertsper facilitar la circulació de gran part dels vehicles afectats per la normativa, un altre baló d’oxigen que Berlín dona al sector. “La indústria de l’automòbil és particularment a prop del meu cor [...]. La nostra tasca no pot ser debilitar-la amb mesures polítiques”, va confessar recentment.

Aquest recolzament s’ha accentuat des que el 2015 es va destapar que Volkswagen havia manipulat més d’11 milions de vehicles per contaminar més del permès, una estafa sistematitzada coneguda com‘Dieselgate’que va arrossegar els gegants d’un sector en altre temps impol·lut.

Merkel com a ‘lobby’

La fabricació de vehicles és un pilar indispensable del’economia alemanya. El 2017 aquest sector va exportar 4,38 milions de cotxes, va donar feina a 819.996 persones i va generar uns beneficis de 426.000 milions d’euros. Conscient del seu pes transcendental, el sector exerceix el seu poder de pressió davant d’una cancellera que s’ha convertit en el seu millor ‘lobbista’ fora d’Alemanya.

Així, les grans empreses del motor han aconseguit una influència amb què d’altres ni s’atreveixen a somiar. Membres del govern i la mateixa Merkel han intervingut reiteradament a Brussel·les per suavitzar els límits contaminants imposats o guanyar més temps per als fabricants. “Mai havia vist a una política intervenir d’aquesta manera”, va recordar la presidenta de la Junta de Recursos de l’Aire de Califòrnia, Mary Nichols. En una visita a l’Estat el 2010, Merkel va dir que les limitacions a les emissions contaminants establertes en la seva política mediambiental “estaven perjudicant els fabricants alemanys”.

Berlín també ha ignorat les alertes. El maig passat la Comissió Europea va denunciar Alemanya per superar els nivells permesos de diòxid de nitrogen, una partícula altament contaminant emesa pels motors dièsel. A casa, l’Agència Federal del Medi Ambient va deixar de realitzar controls independents als vehicles el 2010 a causa de la falta de finançament del programa. Actualment aquests tests els realitzen organitzacions pagades pels mateixos fabricants.

Relació ombrívola

El 2017 la DUH va denunciar l’Autoritat Federal del Motor i el Transport acusant-la de no haver actuat amb prou força contra Volkswagen pel ‘Dieselgate’. L’any passat el nombre de vehicles dièsel van caure al país del 38,8% al 32,3%. Tot i que amb dades com aquestes el govern obvia el que és obvi, hi ha motius per a la sospita.

El 2013 la CDU va rebre dues generoses donacions del sector: la família Quandt, propietària del 47% de BMW, els va donar 690.000 euros i Daimler, 100.000 més. El fabricant de Mercedes va pagar la mateixa xifra als socialdemòcrates, l’altre braç de l’executiu.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En diverses ocasions la relació entre l’Estat i els fabricants és massa estreta. Durant els últims anys, diverses portes giratòries han portat polítics com el conservador Matthias Wissmann de treballar per al govern a fer-ho per al món automotriu. Així, qui va ser ministre de Transport entre el 1993 i el 1998 va acabar com a president del poderós ‘lobby’ VDA. Curiosament, Wissman és president honorari de l’associació de la CDU que ara ha impulsat la campanya contra la DUH.

Tot i que el govern va intentar ocultar-ho, els tribunals van acabar permetent a l’organització mediambiental tenir accés als models trucats de Volkswagen i a un informe intern que indica que la reparació de cada vehicle pujaria a 1.500 euros. De moment, aquesta no sembla ser una prioritat de l’executiu de Merkel, que mira cap a l’altre costat mentre les multes europees per la seva inacció acaben sent pagades de la butxaca dels més afectats, els ciutadans.