El president del BBVA demana temps per investigar amb "rigor" les escoltes de Villarejo

El president del BBVA, Carlos Torres, ha demanat aquest divendres temps abans de prendre cap decisió respecte a les presumptes escoltes encarregades pel banc a l’excomissari Villarejo per frenar l’intent de la constructora Sacyr de controlar l’entitat el 2004 i el 2005. Algunes filtracions responsabilitzen Francisco González, president del banc fins fa unes setmanes i actual president d’honor de l’entitat i de la seva fundació, de les escoltes. "S’ha encarregat una investigació profunda i exhaustiva que està sent realitzada per tercers. El banc actuarà amb absolut rigor i diligència i, en aquest sentit, és molt important que deixem que la investigació faci el seu curs", ha assegurat en unes declaracions difoses per l’entitat. 

Els escàndols s’han anat succeint des de la primavera passada, i cada vegada han sigut més greus. El BBVA va obrir una investigació interna el juny passat, després que 'Público' informés que el banc havia contractat l’excomissari Villarejo, que fa més d’un any que està a la presó, per obtenir informació compromesa de Luis Pineda, president d’Ausbanc. A l’octubre, 'El Independiente’ va publicar factures de més de cinc milions d’euros del banc amb l’expolicia entre el 2012 i el 2017 (quan Torres ja era el seu conseller delegat). I en les últimes setmanes, 'Moncloa.com' i 'El Confidencial' han revelat documents que apunten que Villarejo va punxar entre el 2004 i el 2005 uns 4.000 telèfons i unes 15.000 trucades de polítics, empresaris i periodistes per provar de frenar l’intent de la constructora Sacyr de controlar el banc.

Preocupació

Fa dues setmanes, Torres va admetre en una carta als empleats que l’empresa de Villarejo, Cenyt, va prestar "serveis diversos" al BBVA, però va assegurar que "no s’han trobat documents" relacionats amb les presumptes escoltes. "Si fossin certes, es tractaria de conductes indubtablement molt greus, deplorables, diametralment oposades al que som i al que tots nosaltres representem", va afegir. La situació ha portat el banc a encarregar un informe 'forensic' (un tipus d’anàlisi que estudia possibles il·legalitats en la gestió de les empreses) a Price Whaterhouse Coopers (PWC) i a contractar també el despatx d’advocats Uría Menéndez. La investigació interna inicial s’havia encarregat a executius pròxims a González (el seu excap de gabinet Joaquín Gortari i el responsable d’assessoria jurídica des de fa més de 15 anys Eduardo Arbizu), amb la col·laboració del bufet habitual de l’entitat: Garrigues.

Tant el Banc Central Europeu (BCE) com el Banc d’Espanya han mostrat en els últims dies la seva preocupació pel cas, però han donat públicament al banc l’oportunitat de tancar el 'forensic' abans de prendre mesures. Això sí, l’han instat a culminar els treballs com abans millor, una cosa que l’entitat no creu que pugui fer-se abans d’almenys dos mesos. La ministra d’Economia, Nadia Calviño, també ha mostrat la seva preocupació ("És un tema seriós"), però ha destacat que està "encarrilat" judicialment "des del punt de vista penal": l’Audiència Nacional ja ha obert una nova peça sobre l’afer dins del 'cas Tàndem’, en què s’investiguen les clavegueres policials.

Resultats

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

El BBVA va guanyar 5.324 milions d’euros l’any passat, el 51,3% més que el 2017. Els ingressos van caure el 6%, afectats pel desfavorable tipus de canvi dels països on opera. Però el benefici va millorar amb força gràcies a les menors provisions per afrontar pèrdues i sanejaments del valor d’actius (fa dos anys va registrar unes minusvàlues per la seva participació en Telefónica de 1.123 milions, ara beneficia la comparació), així com pels 633 milions en plusvàlues obtinguts per la venda del seu negoci a Xile.

Per àrees de negoci, l’activitat bancària a Espanya va generar 1.522 milions, l’immobiliari al país va reduir les seves pèrdues a 78 milions, els Estats Units van aportar 735 milions, Mèxic va registrar 2.384 milions de benefici, Turquia va contribuir amb 569 milions, Amèrica del Sud, amb 591 milions i la resta d’Euràsia, amb 93 milions.