Rato assenyala l'expresident del BBVA com a impulsor de la seva sortida de Bankia

L’expresident de Bankia, Rodrigo Rato, ha revelat aquest dilluns que van ser els mateixos competidors de l’entitat els que, en un sopar entre el 4 i el 5 d’abril del 2012 afavorit pel llavors ministre d’Economia, Luis de Guindos, van plantejar la necessitat d’un sanejament addicional de 15.000 milions d’euros al banc amb ànim d’ensorrar-lo. També ha revelat que hi va haver dues reunions posteriors, el 4 i el 5 de maig d’aquell any al ministeri en què van aparèixer els presidents del BBVA, Santander i La Caixa "com a testimonis" i que el primer a demanar la seva dimissió del càrrec de president de Bankia va ser el mateix Francisco González (BBVA); "uns minuts més tard, el ministre [Guindos] va dir que ell era d’aquesta mateixa opinió", ha afegit.

El seu tercer dia de declaració en el judici oral a l’Audiència Nacional per la presumpta sortida a borsa fraudulenta de Bankia el juliol del 2011, Rato ha relatat així alguns dels esdeveniments previs a la seva definitiva sortida de la presidència de l’entitat. El també exvicepresident del Govern, actualment a la presó pel cas de les targetes ‘black’, s’ha esforçat en el seu testimoni per vincular la seva sortida de l’entitat i el seu posterior rescat amb "raons polítiques" del ministre De Guindos que –segons el seu relat– no tenien res a veure amb els fonaments econòmics de l’entitat.

El relat

La petició de dimissió es va produir "al despatx circular que està davant del despatx del ministre” el 5 de maig, ha precisat Rato per donar mostres de veracitat al seu relat. Allà hi havia el ministre De Guindos (actual vicepresident del Banc Central Europeu, BCE) i els tres principals banquers en aquell moment, Emilio Botín (Banco Santander), Francisco González (BBVA) i Isidre Fainé (CaixaBank). "El president del BBVA em va dir que, havent sigut jo ministre, no era una bona idea que presidís una entitat. Després, veient com s’estaven produint els esdeveniments vaig demanar cita amb el president del Govern [Mariano Rajoy] i em va dir que estava d’acord amb el que m’havia demanat el ministre", ha relatat. 

Després d’això, "vaig estar d’acord amb el que m’havia demanat el ministre, ja que vaig pensar en l’interès dels accionistes. Si jo era un problema, no tenia inconvenient a marxar", ha afegit. Rato ha indicat que De Guindos li va demanar que marxés "immediatament sense esperar cap termini". "Així ho vaig fer, ho vaig comunicar en un correu intern a la plantilla abans de dinar el dia 7 i a la tarda ho vam anunciar Goirigolzarri [que va passar a presidir l’entitat] i jo a l’opinió publica", ha percisat.

Judici oral

Rodrigo Rato és el primer dels 34 acusats a declarar en aquest judici sobre la presumpta sortida fraudulenta de Bankia a borsa. El també exministre d’Economia de José María Aznar s’enfronta a una petició de pena de cinc anys i mig de presó per part de la fiscalia, acusat d’estafa als inversors.

Rato ja va acudir a declarar a l’Audiència Nacional els dies 8 i 9 de gener davant de la fiscal encarregat del cas, Carmen Launa. El judici va ser suspès llavors per motius de salut de la fiscal i ha sigut reprès aquest dilluns en una sessió en què el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejando Luzón, ha substituït Launa en l’interrogatori. Després de la vista d’aquest dilluns, el judici queda suspès fins al pròxim 18 de febrer per les mateixes dificultats derivades de la salut de la fiscal Launa.

"Sense base legal"

Com ve fent des de fa anys, la principal línia de defensa de Rato en la vista oral s’ha centrat a defensar el seu compliment dels requeriments del Ministeri d’Economia (reial decret 2/2012 del ministre Luis de Guindos) i del Banc d’Espanya per sanejar l’entitat, atribuint a "raons polítiques" del ministre De Guindos i a l’interès dels seus competidors les actuacions que van portar a la seva sortida de Bankia i al posterior rescat de l’entitat, per la desconfiança generada als mercats financers cap a l’antiga caixa d’estalvis. Unes setmanes després, al juny, el Govern va haver de demanar assistència financera a la Unió Europea per al rescat del sector financer espanyol.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Així, segons el seu relat, De Guindos va pressionar Bankia per augmentar les seves provisions "sense base legal" i "sense coneixement del Banc d’Espanya" i afegir uns 15.000 milions a les seves dotacions per a sanejament, seguint el suggeriment dels seus competidors bancaris plantejat el 4 d’abril. Rato, com a president de Bankia, va presentar un nou pla de sanejament amb una dotació addicional de 7.000 milions en provisions (el 4 de maig) que va ser considerat insuficient pel ministre i els competidors, que, sempre segons la declaració de l’exvicepresident econòmic del Govern, havien entrat en "pànic".

L’expresident de Bankia ha defensat la veracitat dels comptes del 2011, que van ser aprovats pel consell d’administració que ell presidia amb un benefici de 307 milions, sense l’informe de l’auditora Deloitte. Aquests comptes van ser reformulats després pel seu substitut en el càrrec, José Ignacio Goirigolzarri, de manera que el benefici inicial de 307 milions va passar a ser una pèrdua de 2.977 milions d’euros. Rato ha explicat que aquesta última xifra va ser el resultat d’aplicar amb efecte retroactiu, el 2011, les noves provisions exigides pel ‘decret Guindos’ del febrer del 2012, una pràctica que, des del seu punt de vista, no té cap base legal.