Duel de 'lobbies' empresarials per la 'taxa Google'

Després de no haver aconseguit fer canviar d’opinió el Ministeri d’Hisenda per descartar l’adopció en solitari a Espanya d’un impost sobre els serveis digitals (ISD), les organitzacions empresarials del sector es disposen ara a intentar suavitzar el contingut del projecte de llei aprofitant-ne la tramitació parlamentària. Tot això encara sense perdre l’esperança que la fragmentació parlamentària i les vicissituds polítiques facin fracassar la iniciativa del Govern, una qüestió que no és gens descartable.

La patronal DigitalEs –amb socis com Telefónica, Indra, Orange, Vodafone o Nokia–, està fent arribar les seves propostes d’esmenes als grups parlamentaris. El ‘lobby’ liderat per Telefónica planteja rebaixar del 3% al 2% el gravamen de l’impost. També proposa elevar de 3 a 50 milions el límit d’ingressos per serveis digitals a partir del qual les empreses quedaran subjectes a la ‘taxa Google’.

Però, sobretot, les empreses agrupades en aquest lobi, presidit per l’exministre socialista Eduardo Serra, plantegen que la ‘taxa Google’ sigui deduïble, en un 10%, enl’impost de Societats espanyol.

Contra l’erosió fiscal

Aquesta qüestió és capital per a DigitalEs. Amb aquesta petició, es pretén assegurar que la ‘taxa Google’ no grava doblement les empreses que ja estan tributant pels seus ingressos a Espanya, on resideixen les seves seus socials i els seus centres productius. 

DigitalEs marca distància així de les altres dues grans patronals del sector, Ametic i Adigital. 

En aquestes dues associacions s’agrupen algunes de les grans firmes sobre les quals tenen posat el focus tant l’OCDE i la Unió Europea com la major part dels Governs europeus per considerar que practiquenl’“erosió fiscal”a l’ubicar les seves seus socials en territoris de baixa tributació, com Irlanda, o en paradisos fiscals. Per evitar que aquestes empreses deixin de pagar impostos als territoris on realment operen i tenen els seus clients –com Espanya– la Comissió Europea va dissenyar un esborrany de la ‘taxa Google’ per al conjunt de la Unió Europea, que de moment només ha sigut adoptat per Espanya Espanya (en fase de projecte de llei), si bé França també es disposa a fer-ho.

A Ametic hi ha, per exemple, les filials a Espanya de grans multinacionals com Google, Apple, Facebook, Amazon (les cèlebres ‘GAFA’, pel seu acrònic) o Microsoft. En realitat, DigitalES va néixer de l’escissió a Ametic d’un grup d’empreses discrepants liderades per Telefónica a finals del 2016. D’altra banda, a Adigitalparticipen plataformes com Airbnb, Bizum, Blablacar, Uber, Cabify, Deliveroo i Glovo entre moltes altres firmes.

Ingressos ‘versus’ beneficis

Tant Ametic com Adigital rebutgen que la ‘taxa digital’ s’apliqui sobre els ingressos, que és el que pretenen la CE i el Govern espanyol com a mitjà per aconseguir algun tipus de recaptació fiscal d’aquestes empreses en els seu territori. Des d’Ametic i Adigital es considera que la tributació s’ha d’aplicar sobre els beneficis i que totes les seves empreses ja paguen els impostos corresponents on hi ha les seves corresponents seus socials. 

Per a aquestes empreses, tindria molt poc sentit poder deduir-se en l’impost de Societats espanyol l’abonat prèviament per la taxa Google –tal com planteja DigitalES–, ja que el gruix del seu benefici tributa en un altre país.

“Hem d’assegurar que l’aplicació d’un impost d’aquestes característiques serveixi per al seu objectiu inicial de corregir l’avantatge d’entitats no establertes als països on generen els seus ingressos, i no castigar les empreses amb un conjunt d’ingressos que ja estan sent fiscalitzats a Espanya”, asseguren des de DigitalES, per si hi hagués algun dubte sobre el propòsit de les seves iniciatives.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Desd’Ametic i Adigital, no obstant, es denúncia que l’impost espanyol (copiat del de la CE) s’ha dissenyat de manera que afectarà “gairebé exclusivament” les empreses no pertanyents a la UE i adverteixen que això pot frenar l’atracció d’inversions estrangeres i perjudicar les relacions diplomàtiques, com s’ha vist amb algunes reaccions del president Donald Trump

.