INDÚSTRIA 4.0

Aliança 3D a Barcelona

La fabricació additiva és la nova revolució industrial. L’entitat pública Consorci de la Zona Franca ha unit esforços amb el sector privat per impulsar l’anomenada indústria del futur entorn de la fabricació 3D. La inauguració aquest dilluns d’un centre dinamitzador de negocis (‘hub’) és una prova més de l’aposta que fa BCN.

3d1

3d1 / ALBERT BERTRAN

6
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

La revolució industrial 4.0 està en marxa i guanya protagonisme mundial a Barcelona. La fabricació additiva o 3D, el big data i la intel·ligència artificial són els principals disruptors actuals del sector industrial amb efectes en tots els àmbits. Un estudi d’ING atribueix a la fabricació 3D la tendència imparable a reduir el comerç mundial de mercaderies en els pròxims decennis. La consultora McKinsey calcula que la fabricació additiva rebrà almenys 500 milions d’euros en inversions en 10 anys. La indústria 4.0 trenca el paradigma de la fabricació massiva i obre la porta al producte personalitzat de qualitat.

El fòrum +Debate va congregar sis experts per analitzar l’actual situació del sector 3D i van coincidir que les empreses catalanes, especialment les pimes, tenen una oportunitat única per repensar la seva activitat i afrontar nous plans de futur. Barcelona en particular està en una bona posició per allotjar aquestes oportunitats empresarials de la mà de la incubadora de projectes afavorits pel Consorci de la Zona Franca, l’IAM 3D Hub i la 3DFactory Incubator que el ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, ha inaugurat aquest dilluns. ¿Serà capaç Catalunya d’adaptar el seu teixit industrial a la revolució 3D?

Els participants en el debat organitzat per EL PERIÓDICO: Pere Navarro (delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca); Ramon Pastor (vicepresident d’HP a Espanya); Leonardo Marqués (director de màrqueting de Renishaw Ibérica); Aintzane Arbide (secretària generald’IAM 3D HubSalvador Tasqué (director de laFira de Barcelona); i Joan Parra (vicepresident de Leitat) coincideixen a alertar que la fabricació additiva 3D permet reinventar els processos de disseny dels nous productes. Tot i que la tecnologia ja té alguns decennis, els costos es redueixen i els materials han millorat, fet que consolida aquesta revolució i que ja la fa imprescindible a l’hora de crear productes específics i no de forma massiva.  

IMPACTE TOTAL La revolució 3D és holística 

“La revolució 3D és una revolució holística, un avenç espectacular que té veure amb la vida de qualsevol persona”, explica Pere Navarro. El Consorci de la Zona Franca (CZF) s’ha situat al centre d’aquest impuls industrial. “Existeix una fractura digital entre les empreses que el sector públic té l’obligació d’omplir”, diu el president d’aquesta entitat. Per això, el CZF ha invertit tres milions d’euros en una incubadora d’empreses que vol facilitar a les ‘start-ups’ l’inici de negocis que utilitzin la tecnologia 3D. També es destinaran 17 milions d’euros a una nau industrial per a fabricació mitjançant tecnologies 3D, que arribarà a tenir 70.000 metres quadrats.

AJUDA A LES PIMES Una finestreta única per a la indústria

“El ‘hub’ ajudarà les empreses catalanes a implementar la tecnologia en els seus processos. El que pretenem és ser una finestreta única per resoldre tots els dubtes, al marge de la tecnologia o el material que es vulgui adoptar o es necessiti”, explica Aitzane Arbide, ‘alma mater’ del projecte.

INVESTIGACIÓ La desaparició dels cargols 

Segons l’opinió de Joan Parra, vicepresident executiu de l’institut tecnològic Leitat, la clau actualment és la velocitat amb què el coneixement passa dels centres de recerca al consumidor. I en el cas del 3D la corba d’introducció s’acosta a l’eclosió, tot i que cap expert és capaç de predir quan. “A les universitats no s’ensenyen les últimes possibilitats del 3D, i cada vegada és més necessari recórrer a les patents d’HP per aprendre i això canvia el paradigma”, reconeix Parra. Explica l’anècdota de la consulta que li va fer un fabricant de cargols que es vanagloriava de fabricar-los a un preu baix i amb la millor qualitat però volia saber que podia aportar la fabricació additiva al seu negoci. “Li vaig respondre –relata Parra– que si era conscient que amb la fabricació 3D no caldran cargols perquè serà possible fer qualsevol cosa d’una sola peça”. 

LA CIUTAT Fires com a motor del canvi tecnològic

Salvador Tasqué, director de la Fira de Barcelona, assegura que la ciutat està en condicions de ser el gran centre de la indústria 4.0 a Europa sempre que sigui capaç d’atraure talent internacional. “Des de Fira de Barcelona creiem en la necessitat d’organitzar fires al voltant d’aquest sector, ja que existeix una correlació clara entre la implantació de les tecnologies i els esdeveniments firals que les impulsen, com ara el Mobile”, explica. “Gràcies al 3D naixeran noves empreses i la indústria catalana no serà competitiva fabricant com en el passat. És la que ha de ser protagonista i impulsora del canvi”.    

MOTOR DEL CANVI Qüestió de patents i coneixement 

HP s’ha convertit en un veritable motor industrial per al 3D a Catalunya i al món. En els pròxims mesos inaugurarà un laboratori de 15.000 metres quadrats per impulsar la seva tecnologia, que lidera el rànquing de patents a escala mundial des de les instal·lacions de Sant Cugat. Ramon Pastor assegura que la impressió 3D té més sentit quan es pensa des del principi comptant amb les seves possibilitats. “Els nostres clients ja imprimeixen amb els nostres equips 24 hores al dia set dies a la setmana, el 3D és una realitat i fins i tot les nostres pròpies màquines en fabriquen els components», explica Pastor. Adverteix que a Catalunya aquesta nova revolució industrial és especialment important “perquè es tornen a repartir les cartes, les petites i les mitjanes empreses són les més ben situades per aprofitar les noves oportunitats perquè les economies d’escala deixen de tenir importància. Fabricar un producte o un milió passarà a tenir el mateix cost, cosa que beneficia les pimes”.  

ESTALVIS Noves eines i materials 

Leonardo Marqués, director de màrqueting de Renishaw Ibérica, fabricant de maquinària especialitzada en producció additiva, corrobora que l’ús del metall com a material de fabricació en impressores 3D ha ampliat el ventall de possibilitats per a les empreses. El primer sector a utilitzar de manera massiva les possibilitats de la fabricació additiva ha sigut el de les pròtesis dentals, ja que permet peces personalitzables i de gran qualitat. Un altre sector client de Renishaw és l’aeroespacial. “Llançar un satèl·lit costa entre 15 i 30 milions d’euros. Si s’utilitza una peça metàl·lica feta amb 3D s’obtindrà un estalvi del 62% en pes, que significarà un estalvi de 5.000 euros en el combustible necessari per llançar aquesta nau a l’espai”, explica Marqués. “Però el 3D no és una illa, és part d’un procés. S’ha de dissenyar per a la nova tecnologia des de zero. Ja hi ha solucions però és la indústria la que ha d’implementar els processos”, explica.

Notícies relacionades

Malgrat aquesta “barrera de desconeixement” existent en el sector industrial, que corroboren els experts, els avenços se succeeixen de manera accelerada. Els materials es diversifiquen i Marqués avança que ja es passa del titani a nous aliatges d’acer més lleugers que prometen estalvis importants en el sector aeri. Però també el sector de l’automòbil ha de repensar els seus automòbils, ja no només des del paradigma elèctric, també des de la concepció total des de l’univers 3D. “El que intentem en la indústria 4.0 és fabricar el producte allà on es necessita, quan es necessita i en el moment en què es necessita. Això canvia completament les cadenes de distribució i les fàbriques, que s’orientaran a sistemes sota demanda de productes personalitzats”, explica Pastor. 

ESPAIS COMUNS Indústries al centre urbà 

Navarro diu que aquesta nova indústria tindrà un impacte holístic (com un tot) socialment i econòmicament. “La nova indústria podrà ser en el centre de la ciutat. I a Barcelona hi ha espais que poden ser reutilitzats. El 22@, la Sagrera i la Marina en són alguns. A la Marina hi caben unes 40 illes de l’Eixample al costat de la Zona Franca, aproximadament. En els futurs plans de reurbanització s’haurà de tenir en compte la possibilitat que la nova indústria comparteixi espais urbans amb el sector residencial”, ja que no té emissions contaminants. La fabricació 3D ja està a l’abast de les empreses i els emprenedors i el seu futur entre nosaltres es dona per fet. 

Temes:

+Debat