Absolta la cúpula de Caixa Catalunya pel cas dels sobresous

L’Audiència de Barcelona ha absoltl’excúpula de Caixa Catalunya pelcas dels sobresous, entre els quals l’exdirector general de l’entitat Adolf Todó i l’expresident Narcís Serra. Els 41 alts càrrecs de l’entitat estaven acusats d’haver elevat les seves retribucions el 2010, en plena crisi financera i de la mateixa caixa, que més tard va requerir entorn de 12.000 milions d’euros en ajuts per al seu rescat. La sentència arriba apagada pel terrabastall de l’actualitat, al coincidir casualment amb el primer dia del judici del procés i en plena votació al Congrés dels Pressupostos del 2019, que pot suposar l’anunci d’un avenç electoral. 

L’expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra va rebre la notícia amb satisfacció a la mateixa sala de vistes: "Estava segur que la sentència seria absolutòria", va afirmar immediatament després d’informar-se als presents. "Ho veus, ho veus, ja et vaig dir que no eres cap delinqüent", va dir Serra a un altre dels acusats. Va destacar també Serra la fortalesa dels arguments aportats pels acusats i el paper rellevant del testimoni dels responsables del Banc d’Espanya, que sempre va estar al corrent de les decisions de Caixa Catalunya. Todó, sempre reticent a parlar amb els mitjans de comunicació durant tot el procés i visiblement emocionat, només va reconèixer que estava "molt satisfet" mentre trucava amb el seu mòbil per donar la notícia. Els temors i inquietuds del primer dia del judici es van tornar aquest dimarts en tranquil·litat per a tots els acusats, murmuris de joia a la sala de vistes en un primer moment i gairebé gresca al confirmar-se l’absolució col·lectiva amb el repartiment de sentències a cadascun dels encausats.  Lluny quedava ja aquell primer dia en què se’ls va requerir el DNI per accedir al banc dels acusats en un ambient de solemne gravetat i temor generalitzat. Fins i tot la funcionària que els va posar ferms el primer dia mostrava aquest dimarts un tarannà completament diferent, coneixedora ja del desenllaç de les interminables 27 sessions.

El balanç del tràngol judicial ha sigut l’absolució legal, per falta de fets punibles, malgrat la reprovació pública soferta després d’airejar-se els ingressos de consellers i directius en moments de pressions per a la majoria. La sentència conclou que "els fets declarats provats no són constitutius del delicte d’administració deslleial ni del d’apropiació indeguda sostingut per les parts acusadores".  En qualsevol cas, les retribucions jutjades van ser elevades durant un període d’ajustaments de personal en l’entitat i de crisi general, però el marc jurídic no troba elements que justifiquin les acusacions presentades.  

El judici a l’Audiència de Barcelona de Caixa Catalunya va acabar el 29 de novembre del 2018 sense que l’expresident de l’entitat Narcís Serra, l’exdirector Adolf Todó ni els altres 39 acusats fessin ús del torn d’última paraula, davant del temor que es transformés en autodefensa suïcida. L’estratègia ha donat els seus fruits.

El fiscal Fernando Maldonado va mantenir el seu tarannà dur amb els imputats durant tot el judici, tot i que va rebaixar de quatre a tres anys la petició de presó per a Serra i Todó, i va fixar una multa de 67.500 euros per a tots dos. Totes les peticions de la fiscalia han sigut rebutjades. El representant del ministeri públic va xifrar el perjudici econòmic de l’acord del consell d’administració d’elevar el sou a Todó del gener del 2010 –en ple context de crisi– en 415.000 euros i el d’octubre d’aquell any en 24.000.

La defensa de Serra va demanar la seva absolució perquè els augments de salari a directius eren "perfectament legals", no van causar un perjudici econòmic a l’entitat i el seu advocat, Pau Molins, va insistir que els increments van ser irrellevants des d’una perspectiva penal. Va argumentar que Serra "va observar escrupolosament els seus deures de lleialtat a la caixa" com a president, i va designar un nou equip directiu liderat per Todó, considerat un dels més qualificats directors generals en actiu per la seva gestió al capdavant de Caixa Manresa. I va defensar que el Banc d’Espanya, que estava controlant l’entitat en el seu procés de fusió, coneixia els sous, mentre que tres excàrrecs de l’organisme van assegurar en el judici que no van ser informats dels augments tot i que no era obligatori fer-ho.

L’advocat de Todó, Juan Segarra, es va expressar en una línia similar a Molins i va al·legar que en el judici va quedar provat que l’exdirector de Caixa Catalunya es va absentar en la votació del consell d’administració del gener del 2010 que va aprovar l’augment salarial, per això directament no pot ser autor del delicte, i que en el segon acord només es va aprovar un augment de l’IPC generalitzat. En la sentència es reconeixen globalment els arguments de les defenses que impedeixen atribuir responsabilitats penals. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Segarra va destacar que la confirmació per part del Banc d’Espanya que els augments salarials no van ser perjudicials per a l’entitat, "per la qual cosa no poden ser constitutius de delicte d’administració deslleial, ni d’apropiació indeguda".

En la seva declaració com a acusat davant del tribunal, Serra va expressar que el salari que es va fixar per als directius el 2010 era "prudent" i inferior a la mitjana del sector, i que va aconseguir el coneixement del Banc d’Espanya. Així mateix, va defensar que en aquell moment l’entitat no estava en crisi, malgrat que des de juliol d’aquell any fins al desembre del 2012 el FROB va injectar 12.000 milions d’euros, i que el Consell d’Administració va actuar amb el coneixement que el FROB i el Banc d’Espanya consideraven Caixa Catalunya com "fonamentalment sòlida".