Distribució

Mercadona i Lidl creixen en quota de mercat impulsats per la caiguda de Dia

El supermercat valencià es manté al primer lloc al rebre 1 de cada 4 euros en alimentació a Espanya

zentauroepp36621191 valencia 14 12 16  econom a  supermercado mercadona   presen180521121314

zentauroepp36621191 valencia 14 12 16 econom a supermercado mercadona presen180521121314 / MIGUEL LORENZO

3
Es llegeix en minuts
Sara Ledo

Mercadona i Lidl són, junt amb els supermercats regionals, els únics gegants de la distribució que han crescut a Espanya l’últim any. En concret, 0,8 punts percentuals en el cas del supermercat valencià, que fan que assoleixi gairebé un quart de la quota de mercat espanyola (24,9%) i 0,5 punts percentuals en el cas de Lidl, que se situa cinquè en el rànquing de supermercats amb un 4,8% de quota. Per contra, la cadena Dia, que no passa el seu millor moment, perd 0,7 punts percentuals de quota, segons l’estudi ‘Balanç de la distribució i gran consum’, elaborat per Kantar Worldpanel. "Mercadona i Lidl són els que més es beneficien de la caiguda de Dia, perquè són més a prop", explica el director a Espanya del sector de la distribució a Kantar Worldpanel, Florencio García.

Així, Dia se situa com el tercer actor del mercat de la distribució a Espanya, darrere de Carrefour, amb un 8,4% de quota i una caiguda de 0,8 punts percentuals respecte al 2017. La cadena, malgrat no passar el seu millor moment financer –l’últim any la seva valoració en borsa ha caigut pràcticament en picat fins a mantenir-se gairebé a zero–, té una quota de mercat del 7,5% i una penetració del 64,9% (1,7 punts menys que el 2017). Segons Kantar, aquesta caiguda es manté en línia amb la baixada que ha mantingut durant els últims anys, després de la remodelació dels seus establiments, que ha provocat un descens afegit proper al mig punt de quota en els dos últims anys. "No sembla que hi hagi hagut una acceleració d’aquesta quota pels seus problemes financers, sinó que s’aprecia una tendència constant que s’ha incrementat per l’auge de la competència", va afegir García.

"Tenim molt clars els problemes financers de Dia, però de cara al consumidor continua sent la cadena de barri de tota la vida i la cadena de poble de tota la vida", assegura. No obstant, també adverteix que, si bé els problemes financers "no transcendeixen tant al consumidor", els acomiadaments sí que ho fan. "S’han de cuidar allà, però creiem que la clau és accelerar la transformació cap a botigues més rendibles per no perdre compradors que se’n vagin a altres cadenes", va afegir García, que va xifrar el nombre de botigues de la cadena a Espanya en unes 4.000, incloent-hi els locals de Clarel i Dia Cash (i prop de 3.500 sense aquests), mentre que el seu nombre de compradors és similar a empreses com ara Carrefour i Lidl, que tenen 500 botigues, i menor que els consumidors de Mercadona que té 1.500 supermercats. "El gran repte de Dia passa per rendibilitzar el metre quadrat", va assegurar Florencio García.

Després de Dia es troba el grup Eroski amb un quota del 5,3% (0,2 punts percentuals menys que el 2017) i un 34,3% de penetració, seguit de Lidl amb un 4,8% de quota i un 66,5% de penetració i del grup Auchan que té una quota del 3,5% i (0,1 punts percentuals menys) i una penetració del 36,7%. 

A Catalunya, Caprabo cedeix a Condis i Bonpreu

Els supermercats regionals van ser altres dels grans guanyadors de la distribució aquest any amb una quota del mercat afegida de l’11,8%, situant-se com un fictici segon distribuïdor a Espanya amb mig punt percentual més que l’any 2017, i una penetració del 71,8%. "Els regionals s’han convertit en l’opció marquista que creix en la distribució espanyola", va explicar Florencio García.

Notícies relacionades

En el cas de Catalunya, la 'filial’ d’Eroski, Caprabo, cedeix posicions en benefici de Condis i Bonpreu a causa que "el format Caprabo & Eroski pot haver distanciat el consumidor català, que estava molt identificat amb aquest supermercat. I Condis i Bonpreu, amb els seus nous formats de botiga, han agafat una mica aquest espai", precisa García.

El futur: petites botigues al centre

Amb un consumidor que cada vegada més aposta pel valor afegit del producte i no només es fixa en el preu –segons Kantar, el 2018 és el primer any després de la crisi en què el consumidor està disposat a pagar més per un producte millor–, el futur més immediat de la distribució passa per petites botigues als barris on el consumidor pugui fer "compres ràpides" que serveixin al distribuïdor per atreure el client setmanalment i fidelitzar-lo cap als grans centres a llarg termini. Una implantació molt similar a la duta a terme per Tesco a Anglaterra per fer front a l’arribada d’Aldi i Lidl i que servirà, a més, per intentar "arrabassar" el 20% de quota de mercat que, a Espanya, encara tenen les botigues especialitzades.