González va guanyar 5,4 milions el seu últim any de president del BBVA

Francisco González, president del BBVA durant gairebé vint anys i fins al desembre passat, va guanyar 5,474 milions d’euros en el seu últim exercici al capdavant de l’entitat (4,058 milions en metàl·lic i 1,416 milions en accions), amb prou feines un 5,4% menys que el 2017 malgrat la caiguda generalitzada de les entitats financeres en borsa durant el 2018. El component fix del sou ja se l’ha embutxacat, mentre que respecte al variable (2,641 milions) en rebrà una part el primer trimestre del 2019 (el 40%) i l’altra, al llarg dels pròxims cinc anys (60%). Tot això se suma als79 milions que el banc havia reservat per a la seva jubilació.

La figura de González s’ha vist immersa en la polèmica per les escoltes il·legals que presumptament va ordenar el banc a l’excomissari Villarejo. Segons han publicat diferents mitjans des del maig, el BBVA va pagar més de cinc milions d’euros a l’empresa de Villarejo entre el 2004 i el 2017 per diferents serveis, entre els quals les presumptes escoltes (uns 4.000 telèfons i unes 15.000 trucades de polítics, empresaris i periodistes) per mirar de frenar l’intent de laconstructora Sacyrde controlar l’entitat en època delGovern de Zapatero.

Mal desconegut

En el seu informe de gestió del 2018, el BBVA acaba de reconèixer que "podria estar immers en investigacions per les autoritats judicials sense que, fins ara, s’hagi rebut cap notificació formal a l’efecte, en relació amb la contractaciód’activitats presumptament irregulars que podrien tenir un impacte negatiu reputacional o econòmic per al banc". També ha recordat que ha encarregat una investigació externa a la consultora PwC i els despatxos d’advocats Garrigues i Uría, "sense ser possible predir en aquest momentl’àmbit o durada de la seva investigació o qualsevol de realitzada per les autoritats judicials ni els seus possibles resultats o implicacions per al grup".

Les suposades converses punxades publicades per 'Moncloa.com' i 'El Confidencial' afirmen que l’expresident del banc estava al corrent de les operacions de Villarejo. Carlos Torres, catapultat pel seu antecessor a la presidència de l’entitat, va afirmar fa uns dies que González assegura no haver tingut coneixement de les presumptes irregularitats i va assegurar que se’l creu, però alhora va prometre "aixecar totes les pedres" per aclarir els fets. Com va recordar i és habitual a la banca, el sou diferit de González està sotmès a clàusules de reducció i recuperació de les quantitats ('malus' i 'clawback'), que s’aplicarien si es demostra la seva implicació.

Nous sous

L’informe de remuneracions que el BBVA ha publicat aquest dimecres també informa que Torres va guanyar l’any passat 4,213 milions (3,21 milions en metàl·lic i 1,003 milions en accions), el 13,9% menys. La part variable (2,393 milions) també la percebrà en diferit, amb el mateix repartiment que González. El nou president cobrarà 2,453 milions de salari fix el 2019 i el banc estima que la part variable serà el 55% del seu sou si compleix els objectius, amb la qual cosa en total es podria embutxacar uns 5,45 milions. A aquestes quantitats cal afegir-hi els 1,896 milions que l’entitat reserva cada any per a quan es jubili, en una bossa que ja acumula 18,581 milions.

Per la seva banda, el nou conseller delegat, el turc Onur Genç, tindrà un sou fix aquest any de 2,179 milions, amb la qual cosa la seva remuneració total es podria acostar als 5,32 milions. L’any passat, com a màxim responsable de la filial del grup als Estats Units, va percebre 3,22 milions. L’executiu ha pactat, a més, rebre 600.000 euros a l’any per haver de traslladar-se a Espanya (en el seu anterior càrrec rebia 376.000 euros pel mateix concepte) i 653.700 euros més (el 30% del sou fix) en lloc de fer-li aportacions per a la seva jubilació.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’altre conseller executiu de l’entitat, l’exdirectiu del Banc d’Espanya i del Banc Central Europeu (BCE) José Manuel González-Páramo, va guanyar 1,284 milions l’any passat, un 4,8% menys, i té acumulats 1,067 milions per a la seva jubilació. Els consellers no executius van rebre 4,693 milions, mentre que els 15 alts directius del banc que no formen part del consell es van embutxacar 25,305 milions. L’entitat té guardats 253 milions per pagar la jubilació d’exdirectius.