L'OIT alerta de l'estancament de la precarietat malgrat el creixement

L’Organització Internacional del Treball (OIT) preveu que en els pròxims anys les economies d’Europa entraran en una fase d’estancament generalitzat. La dècada de gel a què s’encamina el Vell Continent es plasmarà en una taxa d’atur que baixarà al 7,3% aquest 2019 per congelar-se en el 7,1% fins al 2023; en una productivitat que oscil·larà entre l’1,5% i l’1,6%, i en unes previsions per al PIB que descarten la recessió però s’abonen a la hipòtesi de la desacceleració, de l’1,8% per a aquest 2019 i de l’1,6% per al 2020. Tot això ve reflectit a l’informe "Perspectivas sociales y del empleo en el mundo", presentada aquest dimecres.

L’escenari econòmic que dibuixa l’entitat internacional assenyala que aquest estancament cronificarà les actuals capes de precarietat. El percentatge de treballadors subempleats, és a dir, ocupats menys hores de les que desitjarien, baixarà a Europa de l’11,7% del 2018  l’11,4% estimat per a aquest 2019 i es congelarà entorn de l’11,3% fins al 2023. Un fenomen que afecta amb més afany les dones.

I l’OIT adverteix als Governs que vigilin especialment sectors com l’economia de plataformes. "Alguns nous models de negocis, sovint possibles gràcies a tecnologies innovadores, amenacen de soscavar els assoliments existents [en matèria de drets laborals]", afirma l’OIT a l’informe. Segons les xifres que ofereix el document, a Europa al voltant del 8% de la població activa treballa en l’economia de plataformes i, entre aquest, la majoria treballa menys de deu hores a la setmana.

Persisteixen els treballadors pobres

L’informe de l’OIT no ofereix dades ni previsions de com evolucionarà a Europa el fenomen delstreballadors pobres, és a dir, els que malgrat tenir una feina no aconsegueixen amb el seu sou arribar a final de mes sense precarietat material. Sí que conté xifres de les economies de renda mitjana i baixa; concretament aquí afecta el 26% d’ocupats. No obstant, l’informe constata que la millora de les condicions materials i laborals a la Xina ha provocat una forta disminució de la pobresa laboral a escala global. Al contrari, aquest fenomen va en augment als països de l’Àfrica subsahariana, encara que en termes absoluts, no en proporció.

Un altre element de què alerta l’OIT és que la taxa mundial de 'ni-ni', és a dir, joves que ni estudien ni treballen, ha perdut tot just dos punts percentuals entre el 2005 i el 2018. En conseqüència, l’entitat afirma que "és gairebé un fet que la meta de l’ODS de reduir substancialment les taxes de ‘ni-ni’ per al 2020 no s’assolirà".

La bretxa salarial no cessa

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Les diferències injustificades entre homes i dones és una altra de les xacres que denuncia l’OIT a escala mundial en el seu informe. La majoria dels països presenten bretxes salarials de gènere que oscil·len entre el 10% i el 25%, la qual cosa indica que "el món dista molt de fer realitat el principi d’una remuneració igual per un treball d’igual valor".

Després d’un període de ràpida reducció de la bretxa de gènere quant a participació en el mercat de treball fins al 2003, aquest avançament s’ha estancat en els anys posteriors. Actualment, mentre el 48% de les dones en edat de treballar formen part de la població activa, el percentatge entre els homes ascendeix fins al 75%. Els països àrabs, del nord de l’Àfrica i del sud d’Àsia és on més abunda aquest fenomen.