Olivas declara que es va oposar a la fusió de Bancaja amb Caja Madrid

L’exvicepresident executiu de Bankia José Luis Olivas ha assegurat aquest dilluns davant del’Audiència Nacional que en un primer moment es va oposar a la petició del Banc d’Espanya de fusionar Bancaja, de la qual estava al capdavant, amb Caja Madrid i la resta d’entitats que van donar lloc al grup financer.

"Li vaig dir [al subgovernador del Banc d’Espanya, Javier Ariztegui] que no ho veia, perquè Bancaja era solvent, tenia un 52% de solvència per sobre de l’exigida", ha relatat Olivas, que ha assegurat que "veia una complexitat important" en una operació que suposava "la integració de set caixes diferents, amb sistemes informàtics diferents i amb auditors diferents".

A preguntes de la fiscal Carmen Launa, que tornava després d’un mes de baixa mèdica, l’exvicepresident ha assenyalat que va dir que no a la integració, entre altres raons, perquè "havia de parlar amb les autoritats del País Valencià.

No obstant, "al cap de pocs dies", el llavors governador de l’organisme, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, li va insistir que passés a formar part del projecte. "Em va donar raons de tipus macroeconòmic sobre la conveniència que ens integréssim per tenir més sinergies", ha relatat Olivas, arguments davant dels quals va acabar per accedir "si no hi havia cap més remei", ja que no en va "el governador és una autoritat".

Sobre això, ha insistit que, tot seguit, el més alt càrrec de l’organisme li va oferir una trobada amb el que va ser president de Caja Madrid, Rodrigo Rato, amb qui va quedar per "parlar dels treballs al cap de tres, quatre o cinc dies" en un despatx habilitat pel Banc d’Espanya a la seva pròpia seu.

Per a Olivas, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita quatre anys de presó per presumpta estafa a inversors de la sortida a borsa junt amb els altres tres exadministradors de fet de l’entitat, Rato (cinc anys de presó); l’exconseller executiu José Manuel Fernández Norniella (tres anys) i l’exconseller delegat Francisco Verdú (dos anys i set mesos).

Notícies relacionades

El robatori de criptomonedes més gran de la història: uns ‘hackers’ s’emporten 1.500 milions de dòlars del gegant Bybit

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

Precisament aquest últim, Verdú, ha conclòs avui la seva declaració davant de la secció quarta de la sala Penal, a la qual ha reiterat que el debut borsari del 2011 es va produir amb el beneplàcit del regulador, que "autoritza, tutela, condueix, guia i aprova" l’operació.

Un aval que aclaria qualsevol tipus de sospita, ha sostingut l’exconseller, per això "si hagués tingut el més mínim dubte" no s’hagués incorporat al que ha definit com el "projecte més apassionant de la banca espanyola per a algú que estava en la maduresa de la seva carrera".