privatització polèmica
Acciona confirma que reclamarà 1.074 milions als tribunals per l'ATLL
L'empresa espera la proposta de liquidació de la Generalitat per demandar-la

zentauroepp41199110 sociedad vista aerea de la desalinizadora del llobregat en 180607143539 /
El conflicte per la fallida privatització de l’antiga Aigües Ter Llobregat (ATLL) entra en una nova fase. El president d’Acciona, José Manuel Entrecanales, ha confirmat aquest divendres que la companyia demandarà ben aviat als tribunals a la Generalitat una indemnització de 1.074 milions d’euros per la “confiscació” d’aquella adjudicació. L’única manera d’arribar a un acord extrajudicial, ha sostingut, és que les autoritats catalanes ofereixin a l’empresa la quantitat que aquesta estima que li “deuen”.
La d’ATLL va ser la privatització més gran empresa per la Generalitat, en l’etapa d’Artur Mas com a president, amb un valor de gairebé 1.000 milions. Acciona va pagar 298 milions al Govern i es va comprometre a abonar cada any un cànon pel contracte fins a assolir els 696,8 milions en 50 anys. L’operació va ser recorreguda per Agbar i primer el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2015 i posteriorment el Tribunal Suprem fa un any van invalidar el concurs de la concessió.
La Generalitat tenia previst assumir la gestió d’ATLL al gener, però finalment el canvi s’ha produït aquest dijous, segons ‘Catalunyapress’. El Govern va pretendre inicialment reclamar 38 milions a Acciona i posteriorment li va reconèixer el dret a rebre una indemnització de 53,86 milions. Falta la seva proposta de liquidació definitiva, però sembla molt improbable que s’acosti als 1.074 milions que reclama la companyia (305 milions per liquidació del contracte i 769 milions per danys i perjudicis), amb la qual cosa les dues parts semblen abocades a veure’s als tribunals.
94 milions d’impacte
Entrecanales ha explicat que esperen rebre de la Generalitat l’esmentada proposta de liquidació definitiva per iniciar les accions legals. També ha apuntat que els seus auditors li han permès no fer cap provisió per afrontar les possibles pèrdues que li podria ocasionar el conflicte atesa la “solvència” dels seus arguments legals. La sortida d’ATLL, ha indicat, restarà a la companyia 94 milions al seu resultat brut (Ebitda), que l’any passat va ascendir a 1.245 milions (2,4% menys que el 2017).
L’executiu, d’altra banda, ha explicat que està en converses amb tres companyies per entrar en el negoci ferroviari a Espanya a partir del 2021. El seu objectiu és arribar a un acord amb un soci abans de l’estiu i formar una companyia conjunta de la qual Acciona tindrà “entorn del 50%”. També ha lloat el nou pla d’energia i clima del Govern, però ha precisat que encara és aviat perquè porti l’empresa a incrementar les seves inversions en renovables a Espanya.
Acciona va guanyar 328 milions l’any passat, el 59% més, però ha explicat que sense tenir en compte operacions corporatives el benefici homogeni hagués sigut de 219 milions, el 5,9% menys. La companyia, que es defineix com un desenvolupador i operador d’infraestructures verticalment integrades, té previst pagar un dividend de 3,5 euros per acció, el 17% més.
- Pòdcast José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos
- Els treballadors podran avançar tres anys la jubilació parcial a partir de demà
- A partir del 2 d’abril Novetats en la Renda 2024: pagament per bizum, deducció per lloguer i millora per als donatius
- Automoció Seat prescindeix d’improvís de Griffiths, president de la companyia
- Jornada de dol Cinc morts per una explosió de grisú en una mina d’Astúries
- Parlament Junts porta al Consell de Garanties l’augment de la taxa turística i de l’impost per a la compra d’edificis
- A Rússia Així s'ha jubilat un jove amb 23 anys gràcies a una argúcia legal
- Seguretat Social Canvis en la jubilació parcial, demorada i activa: La nova reforma de les pensions ja està en vigor
- Predicció meteorològica L’arribada d’una nova borrasca tornarà a portar pluges generalitzades a partir de dimecres
- Convivència amb l’extrema dreta El PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP creen una comissió d’estudi sobre els discursos d’odi al Parlament