L'Audiència Nacional confirma l'arxivament de la investigació de les preferents de Caja Madrid

L’Audiència Nacional ha confirmat l’arxivament de la investigació a l’excúpula de Caja Madrid per la comercialització de participacions preferents, al considerar que no hi ha indicis que quan es van emetre el 2009 l’entitat "comptés amb deterioraments comptables que els seus directius ocultessin expressament".

En una interlocutòria a què ha tingut accés Efe, la Secció Tercera de la Sala Penal desestima els recursos interposats per les acusacions, entre d’altres la Confederació Intersindical de Crèdit (CIC), contra la decisió del jutge Fernando Andreu, que el maig passat va acordar el sobreseïment d’aquesta peça, després de valorar que no quedava acreditada la voluntat d’"enganyar els inversors".

Iniciades el 2013 les indagacions per presumpta estafa, apropiació indeguda, publicitat enganyosa i administració deslleial, s’adreçaven contra els antics màxims responsables de Caja Madrid, llista en la qual va arribar a figurar el seu president entre el 1996 i el 2010, Miguel Blesa.

Ara els magistrats descarten que els directius coneguessin que aquesta oferta "desposseiria de la seva inversió les persones que subscrivien les preferents per la situació d’insolvència  en què ja es trobava l’entitat, i que s’agreujaria encara més."

Advertència de riscos

D’aquesta manera, remarquen que ja al fullet informatiu registrat davant de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) es deia que aquestes participacions "eren un producte complex i de caràcter perpetu, que no constituïen un dipòsit bancari, que l’adjectiu 'preferent’ no significava que els seus titulars tinguessin condició de privilegiats" i que advertia dels riscos.

Una informació que venia avalada per experts independents com InterMoney o Analistes Financers Internacionals (AFI), els quals situaven Caja Madrid com "una entitat de referència en el sector financer espanyol, recolzada per una alta qualitat creditícia."

La Sala també esmenta els informes elaborats pels dos pèrits judicials cedits al cas Bankia, Antonio Busquets i Víctor Nogueras, que van concloure que els estats financers del nou grup sorgit de la fusió de les set caixes no reflectien, des de la seva constitució, la situació real perquè eren "falsos".

Per als jutges, aquest fet no permet pressuposar que l’emissió de preferents "fos el resultat d’una planificació duta a terme des dels òrgans directius per capitalitzar l’entitat encobrint un deteriorament patrimonial que sabien que aniria a empitjorar".

Desconeixement dels directius

Sobre això argumenten que ni els peritatges "extreuen conclusions sobre la falsedat dels comptes anuals del 2007 i el 2008", ni se’n desprèn que els directius sabessin que l’estat de la caixa es deterioraria tant com per "privar" els compradors de la seva inversió.

Notícies relacionades

La macrocausa de les preferents de Caja Madrid encara la recta final

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Així mateix, la sala denega reobrir el procediment per practicar noves proves proposades per les acusacions a l’haver conclòs el termini d’instrucció.

En la llista d’involucrats hi havia, entre d’altres, Gerardo Díaz Ferrán, Gonzalo Martín Pascual, Jesús Pedroche, Rodolfo Benito, José Manuel Fernández Norniella i José María Arteta, els sis presents en el cas de les targetes ‘black’ de l’entitat.