evasió impositiva
Oxfam considera paradisos fiscals cinc països de la UE
L'oenagé denuncia que Irlanda, Luxemburg, Holanda, Malta i Xipre incompleixen el criteri d'evitar pràctiques tributàries perjudicials que s'exigeix a tercers països
zentauroepp42050908 a sign is seen above a branch of oxfam in central london b180213141229 /
Irlanda, Luxemburg, Holanda, Malta i Xipre són països de la Unió Europea (UE), però haurien de ser considerats paradisos fiscals si el club comunitari apliqués als seus estats membres els criteris que utilitza per elaborar la seva llista negra, de la qual només formen part tercers països, segons ha denunciat l’oenagé Oxfam en un informe.
L’organització ha aplicat els barems comunitaris als 28 estats membres de la UE i ha conclòs que aquests cinc països incompleixen el criteri que exigeix no dur a terme pràctiques fiscals perjudicials, com facilitar la creació d’estructures opaques o atraure beneficis al país que no reflecteixin l’activitat econòmica real en el país mateix.
"La UE imposa les seves normes al món exterior, però dins de la UE hi ha moltes pràctiques tributàries perjudicials que són legitimades" i en el cas dels cinc estats identificats els converteixen en "grans paradisos fiscals", assegura l’autor de l’informe, Johan Langeroc. Bèlgica i Hongria es van quedar també a prop d’entrar en aquest grup, afegeix.
Els estats membres compleixen els criteris de transparència i respecte de les normes internacionals per evitar l’erosió de la base imposable (BEPS) que exigeix la UE a tercers països, però tenen deficiències referent a unes pràctiques fiscals justes.
Quantitat desproporcionada de beneficis
Els autors destaquen que "atrauen una quantitat desproporcionada de beneficis" que traslladen les empreses buscant millors condicions tributàries i remarquen que dels 600.000 milions de dòlars (530.000 milions d’euros) que les multinacionals van portar a paradisos fiscals el 2015, un terç va ser a paradisos dins de la UE.
Un indicador d’aquesta mena de pràctiques és la desproporció entre el nivell d’inversió estrangera directa que rep un país, on el cas més flagrant és el de Luxemburg: el volum d’inversió va ser més de 8.000 vegades el PIB del país, segons l’informe. El Gran Ducat també afavoreix la creació de societats de cartera (hòldings), segons els autors.
Oxfam també assenyala com a "extremadament perjudicial" el denominat 'patent box’, incentius fiscals per la cessió de drets lligats a patents, així com certes exempcions tributàries a la propietat intel·lectual que es donen en la majoria de països europeus, inclosa Espanya.
A la pràctica, aquests sistemes en principi destinats a potenciar la investigació i el desenvolupament, es tradueixen en una tributació molt baixa per a les grans multinacionals, per exemple per a les farmacèutiques a Bèlgica, que paguen taxes entre el 5 i 6%, explica Langeroc.
"Irlanda i Holanda donen incentius a la propietat intel·lectual. Irlanda s’està convertin gairebé en les Bermudes perquè les taxes efectives estan per sota del 2%", afirma.
També les superdeduccions o els subsidis fiscals a l’R+D poden ser perjudicials en termes tributaris, segons Oxfam. L’informe arriba en vigílies que la setmana que ve la UE actualitzi la llista negra de paradisos fiscals que va introduir el 2017 i de la qual ara només formen part la Samoa Americana, Guam, Samoa, les Illes Verges nord-americanes i Trinidad i Tobago.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia