Sindicats i inspectors de treball critiquen per ambigu el registre de jornada del Govern

El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) publica aquest dimarts el reial decret aprovat divendres passat pel Govern en el qual implanta l’obligatorietat per part de les empreses de portar un registre de les hores realitzades pels seus treballadors. El text, que finalment va sortir del Consell de Ministres, ha provocat el rebuig dels sindicats majoritaris i un sabor agredolç entre les organitzacions d’inspectors de treball. Els juristes consultats, per la seva part, detecten diversos forats en la reforma.

El primer escull que troben els detractors o crítics del decret es troba en la tercera paraula de la novetat introduïda a l’article 34: "L’empresa garantirà el registre diari de jornada, que haurà d’incloure l’horari concret d’inici i acabament de la jornada de treball de cada persona treballadora, sense perjudici de la flexibilitat horari que s’estableix en aquest article", diu el BOE.

Malgrat que des de les organitzacions d’inspectors de Treball aplaudeixen el fet de disposar d’una nova eina de control de la jornada, des de la Unió Progressista d’Inspectors de Treball (UPIT) aquest “garantirà” no el veuen com una "exigència". "Garantia es dona d’una cosa que existeix o que es consensuarà. Ens preocupa que pugui donar peu a interpretacions", explica la seva portaveu, Mercedes Martínez. 

El catedràtic de dret del treball de la UAB, Eduardo Rojo, reconeix que amb l’actual redactat, la mesura "no és immediatament executiva". Per començar, aquesta entrarà en vigor en el termini de dos mesos, és a dir, el 12 de maig. I no entrarà directament en aplicació, ja que els mecanismes de registre horari de cada empresa es determinaran "mitjançant negociació col·lectiva o acord d’empresa o, en el seu defecte, decisió de l’empresari". Cosa que, segons l’opinió de Rojo, pot provocar que les empreses no iniciïn aquestes negociacions, en el cas d’existir representació dels treballadors, fins al 12 de maig. I els terminis de concreció es poden allargar.

El professor de dret del treball de la UOC, Pere Vidal, apunta que en les petites i mitjanes empreses pot ser que es concentrin més problemes per assegurar aquest control de jornada, a causa de la falta de contrapesos sindicals. "Fins a la sentència contrària del Tribunal Suprem del 2017, les precedents insistien que les empreses reportessin informes mensuals del nombre d’hores als treballadors", considera Vidal. Una cosa que no inclou la reforma del PSOE i que ha provocat que CCOO la qualifiqués de "brindis al sol".

"Sense perjudici de la flexibilitat horària"

Un matís que inclou el redactat del reial decret és que la concreció de la jornada es farà "sense perjudici de la flexibilitat horària". Això al·ludeix a professions amb jornades irregulars i és el Ministeri de Treball, prèvia consulta a sindicats i patronals, qui determina quines activitats i quins sectors es poden acollir a aquesta flexibilitat. "Consulta no és obligació", recorda el catedràtic de la UAB, que reconeix la necessitat de preservar una legislació peculiar en determinats casos.

Fins a 6.125 euros de multa

Un dels aspectes més criticats des de les organitzacions d’inspectors de treball és com s’ha concebut la multa en cas d’infracció. Aquesta multa s’ha qualificat de "greu", cosa que d’acord amb la legislació preexistent contempla una sanciód’entre 626 euros i 6.125 euros. No obstant, la multa és per empresa o centre de treball, no individual per empleat. És a dir, que independentment del nombre de treballadors sobre els quals l’empresa no pugui acreditar control horari, la multa haurà d'estar dins d’aquesta forquilla. 

Notícies relacionades

Control horari: ¿Com t'afecta el registre obligatori de jornada laboral? 10 claus

Multa de fins a 6.125 euros a les empreses que incompleixin els límits de jornada laboral

"S’hauria d’individualitzar i establir trams segons el volum de la plantilla", considera la portaveu del Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social, Ana Ercoreca. Aquesta inspectora declara que en cas que la companyia no corregeixi la infracció, aquesta no es podrà tornar a imposar després d’una segona inspecció de treball fins que les diligències iniciades siguin fermes, cosa que es pot allargar al voltant d’un mes. Llavors se’n pot imposar una segona, que seria del doble per reincidència. "Pot ser dissuasiva per a les petites empreses, però no per a les petites empreses però no per a les grans", considera Ercoreca.

Control amb pocs recursos

Des d’UPIT i el Sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social s’ha aplaudit, amb matisos, la mesura. No obstant, perquè aquesta es tradueixi en un control efectiu més gran sobre les empreses, reclamen més recursos per ampliar les hores i la plantilla d’inspectors de Treball.