De Guindos nega haver forçat Rato a dimitir amb els grans banquers

Luis de Guindos, vicepresident del Banc Central Europeu (BCE) i ministre d’Economia en el Govern de Rajoy, ha negat aquest dimarts haver forçat la dimissió de Rodrigo Rato de la presidència de Bankia el maig del 2012 amb l’ajuda dels màxims executius del Santander, BBVA i La Caixa, en contra del que defensava el seu antic cap a l’Executiu d’Aznar. "No es van parlar de qüestions personals. Com havíem de parlar de qüestions personals si era davant el senyor Rato...", ha defensat durant la seva intervenció per videoconferència com a testimoni en el judici que se celebra a l’Audiència Nacional.

El febrer passat, Rato va assegurar en el seu interrogatori com a acusat que va ser l’expresident del BBVA, Francisco González, qui va demanar la seva dimissió en una reunió al Ministeri en què també van participar els seus homòlegs del Santander, Emilio Botín, i de La Caixa, Isidre Fainé. "Uns minuts més tard, el ministre va dir que ell era d’aquesta mateixa opinió", va afegir l’exbanquer, que ja és a la presó pel cas de les targetes 'black'. González ha sigut citat com a testimoni el 3 d’abril per ratificar-ho o desmentir-ho.

Desconfiança

El relat de De Guindos ha sigut radicalment diferent. L’exministre ha assegurat que va convocar els quatre presidents dels bancs espanyols més importants el 4 de maig per anunciar-los que impulsaria una nova llei per obligar al sector a fer més provisions per aflorar pèrdues immobiliàries. En aquesta trobada, ha mantingut, Rato va demanar una altra reunió per explicar-los el seu pla per reestructurar Bankia. Es va produir el dia 6 i, després de l’exposició de l’esmentada estratègia, "hi va haver molta desconfiança sobre el pla", però ni Rato ni ningú, ha assegurat, va parlar del seu cessament com a president del banc. 

Com ja ha sostingut en altres ocasions en els últims anys, l’exministre ha afirmat que Rato el va trucar l’endemà, el 7 de maig, per anunciar-li que està anant amb cotxe a la Moncloa per comunicar a Rajoy la seva dimissió i que anava a proposar José Ignacio Goirigolzarri com el seu substitut. Un dia després, el 8 de maig, ha continuat, l’exdirector gerent del Fons Monetari Internacional li va tornar a trucar per dir-li que està pensant a retardar la seva sortida uns mesos, fins a la junta d’accionistes: "Li dic que en absolut, que convoqui immediatament el consell".

Sense influència

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El número dos del BCE ha guardat un cuidat equilibri per rebutjar les acusacions que li han anat llançant Rato i l’exgovernador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, però sense entrar a atacar-los directament, com sí que han fet ells. Així, ha negat haver forçat que l’FMI avancés al 25 d’abril les conclusions d’un informe que anava a publicar al juny, entre les quals va assenyalar els problemes d’alguns bancs, "en particular el més important", és a dir, Bankia, que va fer que n’augmentessin els dubtes. "Qui es cregui que el ministre d’Economia d’un país pot afectar els comunicats de l’FMI s’equivoca completament", ha afirmat abans de restar-hi importància: els problemes de l’entitat eren coneguts i només va ser un "element més".

Aquest dilluns, l’exgovernador va testificar que un funcionari li havia dit que De Guindos va forçar l’avanç de les esmentades conclusions, però va reconèixer que no tenia coneixement directe d’això. Fernández Ordóñez també va assegurar que el ministre va decidir de forma "molt desagradable" treure al Banc d’Espanya les regnes de la gestió de la crisi de Bankia l’abril del 2012. Però De Guindos també ho ha negat: en cap moment ell es va implicar en els cinc plans de reestructuració que Bankia va negociar amb el supervisor fins que Rato ja havia dimitit, ni tampoc va saber que el banc anava a aprovar els seus resultats sense el preceptiu informe d’auditoria, una cosa "inaudita", fins que ho va comunicar al mercat.