Gairebé 376.000 treballadors fan 2,96 milions d'hores extres sense cobrar

Gairebé 376.000 treballadors fan un total de 2,96 milions d’hores extres a la setmana sense cobrar per això, una situació que tractarà d’aturar la Inspecció de Treball i Seguretat Social una vegada implantat el registre de jornada.

Segons les últimes dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA), a Espanya hi ha 797.000 treballadors que fan hores extres a la feina (el 4,8 % del total d’assalariats), dels quals gairebé la meitat no cobren ni cotitzen per aquestes hores.

A partir del dia 12 de maig, la Inspecció de Treball i Seguretat Social començarà a comprovar si les empreses compten amb un registre de jornada, tant dels contractes a temps parcial com a temps complet, per comprovar si les jornades realment treballades es corresponen amb les que estan contractades.

Les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que la major part dels treballadors que fan hores extres sense remunerar són homes, amb 225.000, que també fan el major nombre d’hores no cobrades –1,89 milions a la setmana–, en tant que 150.700 dones fan 1,07 hores extres setmanals sense remunerar.

Per activitats, és el sector del comerç el que aglutina la quantia més gran de treballadors que treballen més de l’estipulat en la seva jornada laboral sense percebre res per això, un total de 52.500 empleats, que fan 450.700 hores extres a la setmana no remunerades.

Per darrere, se situen els 48.200 treballadors de la indústria manufacturera (que fan 347.100 hores extres no pagades a la setmana), seguits pels 37.800 d’activitats professionals, científiques i tècniques (281.900 hores), i els 37.200 de l’educació (256.800 hores).

El nombre d’hores extres fetes a Espanya ha evolucionat de la mà de la situació econòmica, marcant el 2012 el menor nombre registrat (5,2 milions), si bé en el cas de les no remunerades, la menor quantia es va comptabilitzar el 2016 (2,5 milions).

Les dades de la Seguretat Social mostren, no obstant, que els ingressos generats per les cotitzacions d’hores extres van marcar la menor quantia el 2013 (232,45 milions d’euros), moment a partir del qual ha anat en augment i que està previst que arribi als 346,9 milions el 2019.

La implantació del registre de jornada permetrà a partir del maig a la Inspecció de Treball controlar que els empleats fan les hores que cobren i cotitzen gràcies a l’obligació d’elaborar un registre de jornada, que fins ara només era obligatori per comptabilitzar les hores extres.

El Pla Director per una feina digna que es va posar en marxa l’estiu passat va servir per constatar les greus dificultats dels inspectors per acreditar els excessos de jornada respecte a la formalment declarada per l’ocupador.

Amb la norma del registre de jornada, les empreses hauran "de garantir" aquest control horari, en què consti l’hora d’inici i acabament de cada treballador, i hauran de conservar-lo durant quatre anys i posar-lo a disposició d’empleats, sindicats i Inspecció de Treball.

Segons explica a Efe la presidenta del sindicat d’Inspectors de Treball i Seguretat Social, Ana Ercoreca, les empreses hauran de tenir aquest registre de jornada a disposició en el format que estipulin (paper o digital) d’acord amb els representants dels treballadors en negociació col·lectiva.

En cas de no tenir el registre de jornada, la Inspecció aixecarà una acta d’infracció greu, multada amb entre 626 i 6.250 euros, en funció del nombre de treballadors o volum de negoci de la companyia.

D’altra banda, en cas de detectar-se un frau en el pagament i cotització del temps de treball, s’aixecarà una acta d’infracció greu, així com una acta de liquidació del període no ingressat a la Seguretat Social i un recàrrec, en funció del temps de demora.

Les hores extraordinàries, segons la normativa de la Seguretat Social, són les que superen la jornada laboral i són limitades a 80 a l’any, en què s’exclouen aquelles que són compensades amb temps de descans durant els quatre mesos següents a la seva realització.

Els treballadors a temps parcial no poden fer hores extraordinàries tret que siguin a causa de força major, és a dir, per reparar sinistres o altres danys extraordinaris i urgents o en casos de risc de pèrdua de matèries primeres.

Notícies relacionades

Espanya: menys desigualtat d’ingressos i més classe mitjana

Nadales per a Puigdemont

Les hores extres cotitzen igual que les ordinàries, és a dir, amb un tipus de cotització per contingències comunes del 28,3% (el 23,6% és a càrrec de l’empresa i el 4,7%, del treballador), en tant que per a les de força major, el tipus és del 14% (el 12% per a l’empresa i el 2% per al treballador).

El que sí que poden fer els treballadors amb jornada a temps parcial són hores complementàries, sempre que siguin indefinits, que no suposin junt amb les ordinàries l’equivalent a una jornada completa i respectant els descansos, tot i que el marge serà més o menys gran en funció de si existeix un pacte entre empresa i empleat o no.